Contra la venjança. Contra la mentida. Contra tots els gegants que hem de derrotar: premsa, jutges, policia, monarquia, règim. Contra el desànim que ens han volgut inculcar, fins i tot des de dins. Però som més de a favor de. ...

Ha tornat. Ja és aquí. Sempre a punt per salvar-nos. Messi ha fet patir molt aquests dies, perquè d'ençà d'una topada fortuïta just abans del clàssic de copa no havia tornat a ser el mateix. Li faltava l'últim driblatge, l'espurna de velocitat, la lucidesa de sempre. I l'equip se'n ressentia, més tenint-lo al camp en aquestes condicions que sense tenir-lo en absolut. A Sevilla va semblar que la cosa començava igual, però quan l'equip el va necessitar hi va tornar a ser. Una vegada més. El part...

S'ha fet tard, i ja és 21-F. Vaga general. Per tant, aquest article romandrà tan buit com la xarxa de la porteria de l'Olympique ahir.

Haig de reconèixer que em va costar força entrar en l'univers de "Llums a la costa", de Jaume Benavente. Crec que és perquè al principi se centra molt en el personatge de la Cèlia, i li costa una mica entrar en matèria, situar-nos en el que potser té de més interessant: la història d'Eusebio Sena, represaliat pel salazarisme. "Llums a la costa" és una història profundament portuguesa, escrita amb un gran amor cap a Portugal i sobretot cap a Lisboa (els que hem tingut la sort de ser-hi podem en...

No es pot dir que aquest cap de setmana les meves petites grans passions m'hagin portat gaires alegries. Per començar el Barça, que va deixar escapar la victòria de San Mamés en l'últim minut, quan havia fet el més difícil: capgirar el resultat. Com gairebé sempre que s'enfronten aquests dos equips, bon espectacle a la gespa i també a la graderia, amb una afició fantàstica, tot i que a vegades una mica desconcertant, com quan es dedica a xiular un jugador d'una impecable qualitat futbolística ...

Em sembla que hi ha més d'una versió cinematogràfica en circulació d'aquesta meravellosa novel·la d'Oscar Wilde anomenada "El retrat de Dorian Gray". La que he tingut l'oportunitat de veure avui és una versió en què un magnífic Colin Firth interpreta el paper clau de Harry, el cínic amic de Dorian Gray. M'hi he acostat amb por, perquè estimo moltíssim aquest llibre i temia que fos esguerrat en la complicadíssima tasca de portar-lo a la pantalla. Malauradament, els meus temors s'han vist confir...

Normalment sempre m'espero al dilluns a escriure la crònica del partit de lliga del cap de setmana. Així deixo reposar una mica les sensacions i les emocions, i intento fer una anàlisi més freda i objectiva de la situació. Però avui, sincerament, no em ve de gust esperar-me. Perquè vull oblidar aquest partit tan aviat com sigui possible, que ja costarà prou amb una setmana sense partit de l'equip fins diumenge que ve. Tots aquells que li tenen ganes, de dins o de fora, tindran molts dies per c...

Entretinguda i intensíssima final de la copa Catalunya ahir a Lleida, sobretot a la segona part, i amb victòria merescuda per al Barça, encara que fos a la tanda de penals. Del partit, voldria destacar-ne tres jugadors: 1) Kiko Casilla. Extraordinari partit del porter blanc-i-blau, i es veu que no és la primera vegada que completa una actuació així. Es coneix la lliga i fins i tot la ciutat, és jove i amb projecció... Potser ens hauríem de plantejar posar-lo al capdavant de la llista de poss...

El debat està, definitivament, servit. Sembla clar, a hores d'ara, que Tata Martino vol un Barça més vertical, més directe, més allunyat del futbol control que va caracteritzar l'etapa de Pep Guardiola al capdavant de la banqueta. Els més puristes ho critiquen, diuen que ens estem allunyant de la nostra essència i que a més això a la llarga ens perjudicarà en el resultat. Partits com el d'ahir els serveixen d'exemple: el Barça fa una primera meitat elèctrica, amb passades ràpides que trenquen ...

Avui, com a homenatge de comiat a una de les persones que segurament més ha fet aquests últims anys per la cohesió del barcelonisme, escriuré un article en què faré servir constantment com a crossa la seva lletania predilecta: allò de "hi ha equips que". Hi ha equips que, tot i que darrerament haurien d'estar-hi força acostumats, continuen sense saber perdre, i senten la necessitat de provocar un enrenou cada vegada que encaixen una derrota important. I hi ha equips, en canvi, que tanta gent...

A priori, els principals motius per veure "Un romance muy peligroso" es troben davant i darrere la càmera. Davant la càmera, la suposada química de dos actors amb cartell de sexis: George Clooney i Jennifer Lopez. Darrere la càmera, la suposada solvència d'un director, Steven Soderbergh, sempre molt ben considerat per la crítica i que garantiria aquí un producte comercial de qualitat. A l'hora de la veritat, però, res de res. George Clooney i Jennifer Lopez no demostren en cap moment tenir c...

En sóc conscient. Ho reconec. No sempre sóc coherent quan parlo del Barça en aquest blog, i el que de vegades m'està bé un altre dia m'està malament, i viceversa. Però això és així perquè la meva opinió no és interessada (com fa bé de denunciar Martino que n'hi ha), sinó que simplement és la d'un aficionat que intenta explicar les sensacions que cada dia li transmet l'equip. Però vull deixar clara una cosa: malgrat que no m'agrada gens el tarannà de la junta encapçalada per Rosell, mai utilitz...

Un altre dia a l'oficina per al Barça. A l'arxiu de les coses bones, hi guarda els tres gols i una bona actuació en línies generals. A l'arxiu de les coses dolentes, la poca presència de públic. També al de les dolentes, que no acaba de resoldre els problemes de marcatge a pilota aturada. Al de les bones, que fa dos partits seguits de lliga que marca de córner. Al de les dolentes, que últimament Messi no marca. Al de les bones, que continuen fent-ho Pedro i Alexis. També al de les bones, que M...

Hi ha una frase que apareix a "La verdad sobre el caso Savolta", novel·la d'Eduardo Mendoza, que no he pogut oblidar mai: "La vida es un tío-vivo que da vueltas hasta marear y luego te apea en el mismo sitio en que has subido." Crec que és la frase que millor descriu la peripècia vital d'aquest perdedor, que som tots nosaltres, que protagonitza el meravellós regal de Reis que ha resultat ser l'última pel·lícula dels germans Coen. Pràcticament tots els crítics coincideixen a valorar l'anècdota ...

Curiosa, la primera pel·lícula vista aquest 2014. "Miranda" és d'aquelles pel·lícules que tenen ganes d'explicar-te les coses d'una manera diferent, original, fresca, nova. I això sempre és d'agrair, encara que al principi et suposi un esforç per entendre què t'estan explicant. Quan hi agafes el fil, i de passada el muntatge es calma una mica, gaudeixes prou. Cristina Ricci està absolutament enlluernadora, i se't fa creïble que el protagonista pugui perdre el cap per ella. A més, el fet que el...

No és possible banyar-se dues vegades en el mateix riu. La frase pertany a Heràclit i, malgrat que només n'hi ha una referència de passada, és evident que es troba en el sentit del títol d'aquesta magnífica novel·la de Manel de la Rosa, "Cada color d'un riu" (juntament amb la condició de pintor del protagonista). Hi ha un diàleg preciós molt al començament, en què es reflexiona sobre això. Canviem permanentment, tot i que de manera imperceptible dia a dia (el protagonista ho expressa molt mill...

A vegades, el continent adquireix importància i pot influir sobre la percepció que tenim del contingut. Aquest cap de setmana n'he viscut dos exemples. El primer, dissabte. Després de força dies de no anar-hi, tornem al cinema, a veure "Séptimo", un thriller protagonitzat per Ricardo Darín i Belén Rueda. Comencem malament ja abans de la sessió, perquè m'envaeix una sensació cada cop més aguda que als cinemes Ocine de Girona han perdut tot el respecte a l'espectador. Desconeixement de quina sal...

El primer que es pot dir d'aquest partit és que ja d'entrada l'alineació del Barça era tota una declaració d'intencions de Martino: excepte per la presència de Pinto, l'onze era exactament el mateix que va acabar sucumbint contra el València dissabte passat. Per tant, la intenció de l'entrenador era donar la responsabilitat als mateixos i, en conseqüència, agafar-se l'oportunitat d'esvair els dubtes creats al peu de la lletra. I, vistos els resultats, l'objectiu no es va acabar d'aconseguir ni...

Cap de setmana amb el visionat de dues pel·lícules inquietants. Amb "Stoker", el coreà Park Chang-Wook porta a terme la seva primera incursió a Hollywood, i el resultat és el més sorprenent que podíem esperar. Si amb "Old boy", per exemple, passava el que acostuma a passar amb les produccions asiàtiques d'aquesta mena (penso sobretot en "Audition", de Takeshi Miike), és a dir, un inici prometedor i brutal que acabava donant pas a les rareses més inimaginables, amb "Stoker" passa si fa o no fa ...

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2-entrevista-nuccio-ordine/2187130/ Convido tots els tutors del món a difondre aquesta entrevista entre els seus alumnes. Per combatre la recurrent pregunta de: "Això que m'expliques, per què em servirà a la vida?"

Veiem el partit del Barça a Barcelona, però no pas al Camp Nou, sinó al bar de l'hotel on fem nit. Tot comença el dia de Reis, quan els meus sogres ens regalen entrades per al teatre i una nit d'hotel. La casualitat farà que acabi coincidint amb la manifestació en favor dels presos polítics. Tot va rodat: anem a la manifestació una estona, enfilem cap al teatre ("L'últim acte", un insòlit text de Txèkhov amb un Francesc Orella estel·lar) i arribem a l'hotel just a l'hora del partit. Tot i així...

Paradoxes de la vida i d'intentar combinar la racionalitat i la passió. Després de passar tot el dia d'avui en un núvol pletòric d'eufòria, és evident que ara toca fer acte de penitència i contrició per intentar enllaçar de manera coherent aquest article amb el final de l'anterior. És cert: les últimes setmanes he estat molt crític amb el joc de l'equip, tant des d'aquesta humil tribuna com en les converses desenfadades amb els companys de patiment, i he manifestat sovint que darrerament la pe...

Lectura 1: una victòria massa cara. La línia defensiva queda molt tocada, i caldrà esperar a saber l'abast de les lesions d'Alba i Piqué, a banda de perdre Mathieu per a Manchester (poc transcendent) i l'ensurt de Digne. A aquest pas, Vidal haurà d'acabar jugant per força. O ni així? Lectura 2: una llàstima, el partit. S'esperava un espectacle entre dos equips ambiciosos i ofensius, però al final tot va quedar condicionat per les constants interrupcions i els accidents de tot tipus (lesions,...

Sisplau, que ningú em torni a dir que els plantejaments de Luis Enrique s'assemblen als de Mourinho o Simeone (hi ha gent que ho pensa, de debò). No em cansaré de dir-ho: el Barça sempre és un equip propositiu. La possessió ahir va ser escandalosa, però no són només xifres: després del gol de l'empat de l'Atlético només va haver-hi un equip que va continuar buscant la victòria. A Simeone sempre li ha faltat ambició (un cas clamorós, la pròrroga de l'última final de la Champions), i no va voler...

Comentava l'altre dia que calia llegir millor els inicis dels partits, ja que hi havia el perill d'algun dia no ser a temps de rectificar. Doncs, per desgràcia, dit i fet. Ahir, després d'uns deu minuts inicials esperançadors, de seguida va arribar el descontrol i es va veure d'on plorava la criatura: el Celta pressionava molt bé a dalt, tapava molt bé Piqué i Busquets, i el fet que la sortida de pilota depengués de Mathieu era un drama. En absència d'Umtiti, Mascherano hauria estat una opció ...

Tres coses a comentar després del partit d'ahir de copa Catalunya: 1. Va ser una bona oportunitat per veure el filial en horari de "prime time". Primera part distreta, amb el Barça produint bon joc, amb combinacions a un toc i profunditat per les bandes. Va destacar per sobre de tots Rafinha, que era a tot arreu i que va demostrar uns detalls de gran classe que a més no eren de cara a la galeria, sinó efectius en el context de les jugades. D'una genialitat seva en va sortir l'assistència que...

Feina feta. Resultat bo, imatge correcta. Curiosament, la presència dels quatre petits no va garantir aquesta vegada ni control ni possessió, com sí que va passar a Manchester, i el partit va ser gairebé sempre d'anada i tornada, cosa que més aviat afavoria els anglesos. Tot i que, de fet, era precisament el rival qui atacava amb més pausa (i amb quina qualitat!). Potser l'explicació es trobi en el segon atacant que acompanyava Messi, en aquest cas Neymar. No ho dic com a crítica a Neymar, que...

M'esperen uns dies complicats, que faran que aquest blog i moltes altres coses hagin de quedar momentàniament aparcats. Per això, és molt d'agrair que hagi pogut gaudir d'un vespre molt agradable gràcies a un partidàs i a una magnífica pel·lícula. I és que avui el Barça s'ha vestit de Barça, i ha fet un partit gairebé rodó. L'equip ha tornat a ser identificable; el futbol de toc i possessió ha tornat al Camp Nou, i els aficionats hem tornat a gaudir moltíssim. Martino necessitava un partit aix...

Una de les reflexions que vaig fer després del partit de Granada va ser que Roberto no podia fer de fals extrem si al mateix temps se'l necessitava com a quart home al darrere en situació defensiva. Doncs error: sí que podia. Ahir va ser l'última solució ideada per Luis Enrique, i l'equip es va assemblar més que mai al Barça de Guardiola. Perquè, de fet, aquesta aposta també es podia interpretar com una mena de 4-3-3 asimètric, amb Roberto fent el paper de Dani Alves i un lateral esquerre molt...

Victòria suadíssima contra l'etern rival, que a més serveix per deixar-lo a 6 punts. Deia després de l'empat contra el Milan que el Barça necessitava guanyar un partit gran per esvair tots els dubtes. En aquest sentit, missió assolida. Però no tinc clar que s'hagi aconseguit esvair determinats interrogants sobre el joc de l'equip. Personalment, em sorprèn molt que tothom amb qui he parlat es mostra molt satisfet pel triomf, i no em reconeix el que per mi és una evidència: que el Barça va jugar...

Hola a tothom! Com que aquest blog consistirà a comentar en cada moment qüestions referents a les meves passions (Barça, cinema i lectura), i no volia que semblés que en prioritzava una per davant de les altres, per ser el primer dia us proposaré un tema de cadascuna, i que cadascú comenti, si li ve de gust, el que més li interessi. LECTURA: LA BIBLIOTECÀRIA D'AUSCHWITZ ...

Potser no sempre l'has encertada, ni al camp ni al vestidor. Però gairebé sempre sí. Al terreny de joc ho has donat tot, i t'has trencat literalment la cara pel nostre equip, que és i serà sempre el teu. I no oblidem l'oferta milionària del Madrid que vas rebutjar en el seu moment, ni el petó a la senyera que vas fer el dia del 2-6. Al vestidor has tingut gestos de grandesa com l'oferiment a Abidal perquè fos qui tingués l'honor d'aixecar la quarta Champions. Ets un gran, ets un referent, ets ...

Costa molt de pair una derrota tan estrepitosa, i tan decisiva, com la d'ahir. Costa tant, que he trigat més de vint-i-quatre hores a posar-me a escriure aquest article. La desfeta es podria resumir amb una frase: ens va passar un camió per sobre. Però, dit això, val la pena entretenir-se a analitzar algunes coses al voltant d'aquest partit. En primer lloc, el partit en si. L'inici de l'enfrontament va ser el previsible: una lluita per veure qui aconseguia imposar el seu estil. El Bayern, bu...

El partit d'ahir és un bon argument per contrarestar l'opinió simplista i ignorant que el futbol són vint-i-dos ganàpies corrent darrere d'una pilota. El futbol és molt més que això: són matisos, estats d'ànim, tàctiques... Caparrós, tècnic del Llevant, va tenir ganes que el partit d'ahir no tingués res a veure amb el de diumenge passat malgrat haver passat només tres dies, i va plantejar a la primera part una pressió avançada que va convertir el partit en un duel d'anada i tornada, en què ja ...

Hi ha una jugada del partit d'ahir que explica molt bé l'enfrontament, i no estic parlant de la polèmica del penal perquè estic d'acord amb Martino: es magnifiquen les decisions arbitrals que ens beneficien i es menystenen les que ens perjudiquen, que també n'hi ha. Com que del que vull parlar és estrictament de futbol, la jugada a la qual faig referència és aquella en què Iniesta, ja amb 0-1 i el City jugant amb 10, atura un contraatac en un moment que molts jugadors de l'equip anglès es trob...

El magnífic partit disputat pel Barça ahir, el resultat del qual permet donar per sentenciada l'eliminatòria de vuitens de final de copa (si no és que l'equip té ganes de repetir el ridícul espantós de l'eliminatòria de semifinals del 2007 al mateix escenari), es pot resumir en dos blocs de mitja hora cadascun, coincidents amb els primers i amb els darrers trenta minuts de l'enfrontament. La primera mitja hora de partit va ser molt i molt bona. L'alineació estava mancada de diversos titulars...