David Cuenca Ros
per en 9 Gener 2014
1,350 Vistes

El magnífic partit disputat pel Barça ahir, el resultat del qual permet donar per sentenciada l'eliminatòria de vuitens de final de copa (si no és que l'equip té ganes de repetir el ridícul espantós de l'eliminatòria de semifinals del 2007 al mateix escenari), es pot resumir en dos blocs de mitja hora cadascun, coincidents amb els primers i amb els darrers trenta minuts de l'enfrontament.

La primera mitja hora de partit va ser molt i molt bona. L'alineació estava mancada de diversos titulars habituals per diferents circumstàncies, però el joc va ser plenament reconeixible i no es va trobar a faltar ningú. L'equip va jugar, i això cada vegada és més freqüent, desplegant tot allò que l'ha fet gran: pressió alta, joc combinatiu al primer toc i línies molt juntes. Tant la qualitat del joc com l'actitud mostrada per tots els jugadors van ser excel·lents. Es pot ben dir que ara Martino té tothom endollat, i curiosament després de les sotragades a Amsterdam i Bilbao l'equip s'ha refet de manera que les crítiques al joc semblen pròpies d'un passat remot. L'única cosa que va faltar va ser una mica més d'idees i de precisió en els metres finals. En no ser-hi, el resultat al descans era molt curt pels mèrits fets: 1-0.

El segon partit va començar just al minut 17 de la segona part. Al públic que hi havia a l'Estadi (poquets, però dels bons) se li va girar molta feina: en un minut, va celebrar el 2-0 de penal, va ser fidel als crits d'independència i va aclamar l'entrada de Messi al terreny de joc. De seguida es va veure que Messi estava com una moto, amb una punta de velocitat que feia temps que no tenia i amb un canvi de ritme impropi d'algú que acaba de sortir d'una lesió important. I el que més es notava és que tenia una gana... Vaja, que va ser com deixar anar un lleó al Coliseu. El públic i el partit van embogir, el Getafe es va espantar i Messi va fer en un tres i no res dos golassos que haurien pogut ser més. Quan penso que hi ha aficionats que veurien bé la venda d'aquest jugador em poso les mans al cap. Quan aprendrem a valorar el que tenim?

És evident: amb Messi som més forts, més segurs, més resolutius. Tenim més esperances d'arribar als objectius desitjats. Però he volgut començar destacant la primera mitja hora de partit per fer justícia a un onze titular del qual avui ningú parla però que ahir va fer també un partidàs. Ara ve un partit que tothom vol jugar, i el mateix Martino ha reconegut que haurà de ser injust amb algú perquè a l'equip inicial només n'hi caben onze. Neymar, Messi, Cesc, Alexis, Pedro... Tots ho estan fent molt bé i mereixen ser-hi, però caldrà triar. I això és un luxe.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
això funciona perfectament,segur que en preparen "una"al calderón,però només estem a mitja lliga.
9 Gener 2014
David Cuenca Ros
Bon any, Miquel! Diuen que en Messi podria no ser titular, perquè no pot jugar els 90 minuts i prefereixen que sorti a rematar el partit quan la defensa rival estigui cansada. A mi m'és igual, mentre guanyem i ell no prengui mal...
11 Gener 2014
David Cuenca Ros
Nou article
14 Gener 2014