Una vegada tancat el parèntesi que havia deixat la meva vida quotidiana en suspens durant una bona colla de dies, em torno a acostar al blog per transmetre algunes sensacions que he anat experimentat darrerament enmig de tot plegat. Irritació: la que m'ha produït una novel·la que m'ha acompanyat en els moments de treva. Es tracta de "Temporada baixa", de Maria Mercè Roca. Compte!: es tracta d'una novel·la molt ben escrita, però vull pensar que va ser un pecat de joventut. El que em molesta é...

Poca cosa a dir del partit del Barça de dissabte. Es va punxar, però més en el resultat que no pas en el joc. L'equip va jugar de manera totalment reconeixible, i el debat sobre el sistema de joc lentament es va evaporant. Fins i tot els pecats (no xutar més des de fora de l'àrea) són els mateixos d'anys anteriors. En qualsevol cas, l'equip va combinar bé al primer toc, va jugar bé entre línies i va tenir una bona mobilitat al davant (amb canvis de posició que la presència d'Iniesta, Neymar i ...

Ha tornat. Ja és aquí. Sempre a punt per salvar-nos. Messi ha fet patir molt aquests dies, perquè d'ençà d'una topada fortuïta just abans del clàssic de copa no havia tornat a ser el mateix. Li faltava l'últim driblatge, l'espurna de velocitat, la lucidesa de sempre. I l'equip se'n ressentia, més tenint-lo al camp en aquestes condicions que sense tenir-lo en absolut. A Sevilla va semblar que la cosa començava igual, però quan l'equip el va necessitar hi va tornar a ser. Una vegada més. El part...

Avui em tocaria parlar de com divendres vaig celebrar l'arribada de les vacances primer reincidint amb Audrey Hepburn amb "Una cara con ángel" i després amb una altra pel·lícula que, de manera paradoxal respecte a la seva ambientació, és una celebració de la vida, "¿Hay alguien ahí?". També podria comentar el plaer d'haver revisionat ahir diumenge un dels meus clàssics preferits, "Los sobornados", de Fritz Lang, o com la desfeta de la selecció espanyola contra el Brasil em va fer pensar molt e...

El debat està, definitivament, servit. Sembla clar, a hores d'ara, que Tata Martino vol un Barça més vertical, més directe, més allunyat del futbol control que va caracteritzar l'etapa de Pep Guardiola al capdavant de la banqueta. Els més puristes ho critiquen, diuen que ens estem allunyant de la nostra essència i que a més això a la llarga ens perjudicarà en el resultat. Partits com el d'ahir els serveixen d'exemple: el Barça fa una primera meitat elèctrica, amb passades ràpides que trenquen ...

A vegades, el continent adquireix importància i pot influir sobre la percepció que tenim del contingut. Aquest cap de setmana n'he viscut dos exemples. El primer, dissabte. Després de força dies de no anar-hi, tornem al cinema, a veure "Séptimo", un thriller protagonitzat per Ricardo Darín i Belén Rueda. Comencem malament ja abans de la sessió, perquè m'envaeix una sensació cada cop més aguda que als cinemes Ocine de Girona han perdut tot el respecte a l'espectador. Desconeixement de quina sal...

Curiosa, la primera pel·lícula vista aquest 2014. "Miranda" és d'aquelles pel·lícules que tenen ganes d'explicar-te les coses d'una manera diferent, original, fresca, nova. I això sempre és d'agrair, encara que al principi et suposi un esforç per entendre què t'estan explicant. Quan hi agafes el fil, i de passada el muntatge es calma una mica, gaudeixes prou. Cristina Ricci està absolutament enlluernadora, i se't fa creïble que el protagonista pugui perdre el cap per ella. A més, el fet que el...

Començaré, encara que impliqui contravenir les instruccions bàsiques que dono als alumnes a l'hora d'elaborar qualsevol text, per la conclusió. Perquè només des de la conclusió es pot explicar la muntanya russa d'ahir raonablement per parts. Cal alliberar-se de la conclusió, del regust amarg del final, per analitzar el partit i el resultat. I la conclusió inevitable és que ahir vam deixar viva la presa, que després de l'errada de Messi en el penal gairebé em trenco un parell d'extremitats rebo...

Ja se sap que la recepció que cadascú fa d'una obra artística depèn molt dels mecanismes mentals que li són predominants en aquell moment. I el cas és que no sé per què, però últimament analitzo molt els arguments de les pel·lícules que veig des del punt de vista de la recerca de la felicitat dels personatges. Així ho vaig fer la setmana passada amb "Blue Jasmine", de Woody Allen, i aquesta setmana hi torno amb les tres esplèndides pel·lícules (últimament tinc una bona ratxa) que he vist aques...

Les vacances són terreny adobat per als plaers culpables. El temps lliure permet anar a veure sense remordiments aquest artefacte pirotècnic anomenat "Batman vs Superman". Sense expectatives, amb la ment neta i l'única intenció de passar-ho bé, assisteixo a la massificada projecció d'estrena. Què es pot dir d'aquesta pel·lícula? No gran cosa. Potser el més destacable és que segurament no ofereix el que promet. El presumpte enfrontament entre els dos superherois és descafeïnat, forçat i sense...

Definitivament, em declaro fan de l'actual cinema romanès. Cap altra filmografia té en aquests moments, em sembla, la força i la sobrietat que té aquesta, ni la seva capacitat de radiografiar amb la precisió d'un bisturí la societat actual. Societat romanesa, sí, però els defectes i les corrupcions de la qual es poden fer extensives arreu. Així, si Cristian Mungiu em va deixar totalment bocabadat amb les sensacionals "Cuatro meses, tres semanas y dos días" i "Más allá de las colinas", ara apar...

Tercera pel·lícula magnífica en un mes: o m'estic tornant definitivament tou i ja m'agrada tot, o realment aquest 2016 promet cinematogràficament. Sigui com sigui, no sóc l'únic que pensa que "Carol" és una meravella, un prodigi de sensibilitat sense carrincloneria, una lliçó de cinema en cada fotograma. "Carol" et fa sentir el plaer del cinema clàssic, amb una història cuinada a foc lent (no apta per a gran part del públic de multisales, que només busca acció irreflexiva i sense fre), una cui...

Sempre em passa el mateix. Sempre. No hi ha manera, i aquesta vegada no n'ha estat una excepció. Quan m'acosto a una pel·lícula que té com a eix central el narcotràfic, sempre hi ha alguna cosa de la trama que se m'escapa. Em perdo i no acabo de saber encaixar totes les peces. No obstant això, no negaré que "El consejero" és una bona pel·lícula, perquè ho és i perquè no té la culpa de la meva ocasional incapacitat com a espectador. Però, sobretot, perquè a més tinc la sensació (gairebé gosaria...

Segurament, el més interessant del partit d'ahir és analitzar l'alineació. Davant la monstruositat del que espera, les decisions de Luis Enrique havien d'estar condicionades per la sobrecàrrega de minuts d'alguns puntals i per la necessitat de protecció d'una cinquena targeta groga d'altres jugadors també importants. Per tant, malgrat que s'intuïa que hi hauria moltes rotacions, en realitat semblava que hi havia d'haver poc espai per a les sorpreses. S'intuïa que Mascherano jugaria al darrere ...

Tinc un problema, si es pot dir així: ja vorejo els quaranta anys i continuo saltant-me les pàgines d'economia dels diaris. De fet, estic convençut que ho faré sempre. No hi ha res que trobi més avorrit, i no hi entenc gens de la borsa ni de les operacions especulatives. I, malgrat tot, sé que tot això és el motor del món. Sé que les decisions dels taurons financers determinen la meva vida i la dels qui m'envolten. Per tot plegat, sentia reticència i alhora curiositat a l'hora de veure "Margin...

Una vegada més, arriba el moment d'ordenar les pel·lícules que he vist aquest any per primera vegada en pantalla gran (ho explico així per justificar que "Seven", vista a Sitges, no compta) segons l'ordre de qualitat que em sembla que tenen. Evidentment, hi ha decisions molt discutibles, i com sempre hi haurà pel·lícules que ocuparan posicions difícils d'entendre, però aquesta és la gràcia. A banda del tradicional top-10, les posaré totes per deixar clar que n'hi pot haver d'excel·lents que se...

Un que va parar el que va poder, però que va quedar una mica retratat en dos dels gols. Un que intentava córrer per la dreta sense sentit, com un pollastre sense cap. Un que va protagonitzar com a única acció defensiva destacable la comissió d'un penal letal. Un que des que es deixa estimar per altres equips ha entrat en fase d'hivernació. Un que es va quedar fent l'estaquirot en la jugada del primer gol, i també en la del gol italià a Barcelona. Un que es va veure desbordat, però que va tenir...

 Durant l'impecable, enlluernador, primer quart d'hora llarg d'aquest entretingudíssim artefacte que és “Baby driver”, del sempre interessant Edgar Wright, assistim a l'espectacle de la vida com a coreografia. El protagonista es mou, tant al volant com a peu, en perfecta harmonia amb la música que escolta. És lleuger, àgil, gràcilment integrat amb l'entorn (atenció al pla seqüència dels cafès). Poc després, però, les coses no surten tan bé: hi ha un personatge violent que ho fa descarrilar sem...

En sóc conscient. Ho reconec. No sempre sóc coherent quan parlo del Barça en aquest blog, i el que de vegades m'està bé un altre dia m'està malament, i viceversa. Però això és així perquè la meva opinió no és interessada (com fa bé de denunciar Martino que n'hi ha), sinó que simplement és la d'un aficionat que intenta explicar les sensacions que cada dia li transmet l'equip. Però vull deixar clara una cosa: malgrat que no m'agrada gens el tarannà de la junta encapçalada per Rosell, mai utilitz...

Dissabte a la tarda. Si tot va bé, a vint-i-quatre hores de ser campions de lliga. Passem l'espera recuperant una d'aquelles pel·lícules de Clint Eastwood que tenen una aroma de clàssic irresistible. La pel·lícula és un prodigi narratiu; amb un control admirable del ritme, dels diàlegs, de l'escena, de les situacions. Eastwood es reserva un paper secundari, com el típic policia rondinaire i més enllà de la llei que l'ha acompanyat en bona part de la seva filmografia. Els seus personatges acost...

La meva intenció era esperar que s'acabés el mundial per fer-ne una valoració, sobretot en clau blaugrana, però el que va passar ahir va ser tan bèstia que no em puc estar d'avançar-m'hi. I la primera reflexió que em ve al cap és la següent: tothom té clar que estem davant d'un partit històric, que es recordarà per sempre més, i que mai s'havia vist una humiliació així encaixada a casa per part de cap equip gran. Doncs doble contradicció: que ja ningú recorda el 2-6 del Barça al Bernabéu? Per ...

Les semifinals de la Champions (ai, quina nostàlgia!) ens han ofert quatre perfils d'entrenador ben diferenciats. Analitzem-los. Carlo Ancelotti: l'entrenador intel·ligent. Aquest elegant italià, a qui hem d'agrair que hagi posat fi a la insuportable crispació que darrerament hi havia sempre en els clàssics, té una virtut fonamental: sap adaptar-se a les plantilles que té. No li importa que la seva figura quedi una mica a l'ombra. No és narcisista, i la seva única motivació és que els seus j...

Estava temptat d'escriure simplement "tancat per decepció" i deixar-ho córrer. Perquè de ganes d'escriure sobre el partit d'ahir, com es pot comprendre, cap ni una. Però hi ha coses que em fan ràbia, que considero injustes, i no puc callar. Al capdavant d'aquestes coses n'hi situo una: la crucifixió (mai més ben dit en aquestes dates) de Leo Messi. El Nou Testament (ja em perdonareu que aquests dies em posi bíblic) explica que un bon dia va arribar un messies (ja sé que el joc de paraules am...

Per passar els nervis de l'espera del clàssic, vam començar la tarda d'ahir diumenge veient "Domingo sangriento", la història d'un altre diumenge, el malauradament famós Bloody Sunday en què les forces de l'ordre britàniques van disparar indiscriminadament sobre manifestants republicans a Irlanda del Nord. Paul Greengrass narra admirablement els fets, amb la seva mestria habitual (que anys després tornaria a demostrar en la colpidora i també molt naturalista "United 93"), des de la nit anterio...

Victòria suadíssima contra l'etern rival, que a més serveix per deixar-lo a 6 punts. Deia després de l'empat contra el Milan que el Barça necessitava guanyar un partit gran per esvair tots els dubtes. En aquest sentit, missió assolida. Però no tinc clar que s'hagi aconseguit esvair determinats interrogants sobre el joc de l'equip. Personalment, em sorprèn molt que tothom amb qui he parlat es mostra molt satisfet pel triomf, i no em reconeix el que per mi és una evidència: que el Barça va jugar...

Estic molt trist i molt decebut per com s'ha acabat resolent el cas d'Abidal. Com apuntava al final de l'article anterior, crec que hi havia prou motius per valorar la seva continuïtat a la primera plantilla. Sé el que molta gent pensa: que el Barça no és una ONG, que és una empresa, i que ha de prendre les decisions en base a criteris objectius i de rendiment. Doncs bé, no hi acabo d'estar d'acord. Per començar, és cert que un club esportiu no deixa de ser una empresa, sobretot aquells que ...

Definitivament, al Barça li ha correspost l'oportunitat de jugar contra l'Ajax per primera vegada en la seva història en el moment més inoportú. Fa un parell o tres de temporades, l'enfrontament hauria estat un preciós duel d'estils idèntics. El més probable és que el Barça s'hagués acabat imposant per la seva major qualitat individual, i tot haurien estat homenatges a la nostra història recent, la que ens ha donat quatre copes d'Europa seguint el fil de l'escola holandesa. Per a Martino, però...

Dos objectius eren bàsics, al meu entendre, en el partit d'ahir: guanyar i no encaixar cap gol. Malauradament, no es va aconseguir cap d'aquests dos propòsits. Però, tot i així, crec que és evident que no se li pot retreure res a l'equip, que excepte en el primer quart d'hora va ser netament superior al rival. En efecte, un cop superat un tram inicial de patiment per la pressió angoixant dels matalassers, el Barça va començar a carburar i a jugar francament bé. És cert: a la primera part gaire...

Avui escriuré un article seguint la manera de jugar del Barça de les últimes setmanes: sense ordre ni concert. - El pitjor d'aquesta desfeta és que gairebé no és ni una decepció. Aquest equip ha aconseguit anestesiar-me: no em fa sentir res, ni tan sols dolor. ...

L'Assemblea Nacional Catalana ha decidit que ara és l'hora. Que cal continuar reivindicant la necessitat de fer la consulta sobre la independència de Catalunya, però que cal començar a treballar decididament perquè el SÍ en resulti vencedor. Per això, ha demanat als catalans que participin activament en una campanya per convèncer els indecisos. De moment, des del meu modest blog, aquest article serà la meva contribució. Començaré parlant d'una anècdota personal. Quan jo era adolescent, l'ind...

Sí, el Barça ha guanyat 0-4 a Xipre i ha confirmat les bones sensacions de dissabte passat (i que sigui per molt temps!) I sí, els quatre gols d'avui són històrics: un per ser el primer de Suárez amb la samarreta del Barça, i els altres tres per significar un altre rècord per a Leo Messi. Però el que ha passat just abans d'aquest partit ha estat d'una dimensió tan gran que és d'això del que toca parlar avui. Perquè el president del nostre país, en un discurs memorable i definitivament històr...

Sitges té una mena de microclima que fa que gairebé sempre hi faci una temperatura altíssima i un sol espaterrant en ple mes d'octubre (dic gairebé sempre perquè recordo que un any va diluviar, literalment). Sitges té un microclima ambiental que fa que al teu cervell li resulti pràcticament impossible sabotejar-te la diversió amb preocupacions extemporànies. Sitges és un microclima cinèfil que fa que qualsevol pel·lícula, pel sol fet de veure-la allà, ja pugi com a mínim un graó en la seva con...

Partit estrany, el d'ahir, amb una primera part encarcarada i una segona part desbocada. A la primera es va imposar el rigor i el sentit tàctic, és a dir, l'avorriment. A la segona el Barça va tornar a permetre que la cosa es descontrolés quan menys necessitat en tenia. Per sort, té tanta qualitat a dalt que a contundència a les àrees el guanya poca gent. D'altra banda, el mig del camp, amb Mascherano de pivot més pendent de tasques defensives i amb la presència del ja habitualment inoperant G...

 Definitivament, hauré d'arribar a la conclusió que Danny Boyle només ha fet al llarg de la seva trajectòria, que jo sàpiga, una pel·lícula digna de ser mencionada: evidentment, “Trainspotting”. La resta, i mira que ha tocat temàtiques diverses, sempre acaba anant a parar allà mateix: la vacuïtat més absoluta rere un munt de parafernàlia visual. M'interessava “127 horas”, i l'altre dia la vaig caçar al vol, per com es podia crear i mantenir la tensió en una història tan simple com la d'un ho...

 No he vist “Gru 2”, però sí l'anterior primera entrega de “Gru” i l'spin-off “Els minions”, i a partir d'aquí m'adono d'una cosa (tampoc cal ser cap llumenera per fer-ho): les bestioletes grogues han guanyat clarament la partida al seu amo. Probablement a l'original els minions van ser ideats com a contrapunt còmic a la trama d'acció principal però, com se sol dir en aquests casos, es van convertir en autèntics robaescenes. D'aquí, a reis del màrqueting (cada vegada que s'estrena alguna pel·l...

 Fa molts anys, el grup tarragoní Lax'n'Busto va compondre una cançó delirant que parlava d'un home que, per posseir la dona dels seus somnis, optava per cruspir-se-la. I la lletra ho rematava dient: “tal com a missa fa el capellà, per tenir-la a dins me la vaig menjar.” Com si Manuel Martín Cuenca hagués escoltat alguna vegada aquesta gran broma, planteja exactament la mateixa trama a l'estimulant “Caníbal”. Certament, amb una diferència: aquí, el protagonista (brillant però potser ja un pèl ...