Blogs

Com que allò que l’alegria va per barris és ben cert, avui comença una nova fase del judici aquest de Madrid, i tot el que fins ara ens ha semblat més que digne i més que just per part dels que s’asseuen a la banqueta d’acusats, i més que absurd per part de les acusacions que han pogut intervenir, és a punt de canviar de manera radical. Avui començaran els interrogatoris als testimonis i entrarà en acció Vox. Avui començarà una indecent exhibició pública de bilis i d’odi vestits de negre. Pr...

Ja tenim en marxa la fira de les vanitats de la telefonia mòbil i, un any més, però cada cop amb més intensitat, es torna a parlar d’intel·ligència artificial i a insinuar un futur de ciència-ficció en què les màquines seran un suport encara molt més gran que en l’actualitat, dels humans, no ja rellevant-los en determinades feines especialment penoses o repetitives, sinó també prenent decisions. Sempre he pensat que la intel·ligència humana mai no podrà ser substituïda per la capacitat de pr...

Ha tornat. Ja és aquí. Sempre a punt per salvar-nos. Messi ha fet patir molt aquests dies, perquè d'ençà d'una topada fortuïta just abans del clàssic de copa no havia tornat a ser el mateix. Li faltava l'últim driblatge, l'espurna de velocitat, la lucidesa de sempre. I l'equip se'n ressentia, més tenint-lo al camp en aquestes condicions que sense tenir-lo en absolut. A Sevilla va semblar que la cosa començava igual, però quan l'equip el va necessitar hi va tornar a ser. Una vegada més. El part...

Ja fa uns dies que ha tornat a posar-se sobre la taula el gairebé etern debat sobre l’extinció dels dinosaures, i si va ser cosa d’un meteorit o d’erupcions volcàniques. Darrerament semblava clara la teoria del meteorit, però un recent estudi de restes de lava a l’Índia, podrien apuntar de nou cap als volcans. No sé si mai ho tindrem del tot clar, o si, finalment, conclourem que va ser una estranya combinació de diferents fenòmens; però el que sí que em resulta curiós, si més no, és que dava...

Fa fred, encara, a les nits i sobretot de matinada, però els dies s’allarguen, les temperatures pugen i les primeres flors apunten fins i tot als llocs tradicionalment més freds. L’hivern encara hi és, i el calendari ens ho recorda, però la primavera s’acosta, lenta i segura, amb la seva paleta de colors, sempre nova i sempre repetida. Recta final d’un febrer curt i intens que se’n va per sempre. Temps de començar a treure el nas fora de les cases i de retrobar la llum, el sol, i el plaer de...

Negacionisme no és cap terme nou. S’aplica sovint a aquells corrents d’opinió que pretenen negar determinats fets històrics d’especial rellevància i perfectament documentats, com ara l’holocaust nazi o els crims del franquisme, amb l’objectiu, tard o d’hora, de reeditar els règims que els van impulsar. De fet, és el gran absurd de pretendre negar l’evidència. Però existeix i crea escola. Ahir vaig llegir que Pedro Sánchez, en el seu llibre -obra que me’n guardaré prou de comprar, per salut m...

Contra la venjança. Contra la mentida. Contra tots els gegants que hem de derrotar: premsa, jutges, policia, monarquia, règim. Contra el desànim que ens han volgut inculcar, fins i tot des de dins. Però som més de a favor de. ...

Sempre s’ha dit, i deu ser veritat, que no hi ha res pitjor que estar al lloc inadequat en el moment més inoportú. Bé, els optimistes de mena sempre ho han expressat a l’inrevés, amb allò de ser al lloc adequat en el moment oportú. Però per a aquestes quatre ratlles d’avui, ja m’està bé, el primer plantejament. De vegades, l’ambició, la ignorància o les expectatives equivocades fan que ens situem allà on no ens correspon. Tard o d’hora, però, la realitat s’imposa, ens adonem que estem fora d...

Tornem-hi. Ja ho hem sentit moltíssimes vegades, i ahir, per si faltava algú, va ser el Felip VI qui es va despenjar amb allò tan vell de posar el dret, les lleis, com a valor superior de la societat, per damunt de la democràcia, inclús. A veure si ens entenem. Tots, absolutament tots, els règims polítics, fins i tot els més sanguinaris i més dictatorials, disposaven d’un conjunt de normes legals a través de les quals feien i desfeien com els semblava. Algú gosaria dir, en aquests casos, que...

S'ha fet tard, i ja és 21-F. Vaga general. Per tant, aquest article romandrà tan buit com la xarxa de la porteria de l'Olympique ahir.

Malament rai quan el cinisme, el cretinisme, la mediocritat i la baixesa moral -no sé ben bé per quin decantar-me en aquesta ocasió- esdevenen pauta sobre la qual s’escriu el discurs polític. I malament rai quan qui ho fa és qui ha tingut les més altres responsabilitats d’un país, i aspira a seguir tenint-les. Aquesta, diguem-ne, reflexió m’ha vingut al cap arran de les paraules de Pedro Sánchez definint l’aplicació del 155 com un bàlsam per a la societat catalana. Però no havíem quedat que ...