Actualitat

Recordeu quan era notícia el risc de fractura digital a la societat catalana?  Quan disposar o no de connexió ràpida a Internet era un problema social?  Quan l'anomenat analfabetisme digital era un dèficit educatiu? Els temps han canviat.  Massa i en massa poc temps.  Ara, la fractura és econòmica, perquè la distància entre rics i pobres (realment pobres) es fa més i més grossa cada dia que passa.  Ara, el problema (drama) social és no poder accedir a la xarxa elèctrica, ni de gas, ni d'aigu...

De vegades costa molt engegar.  Records de diumenge, ressaca futbolera, darrer cap de setmana -de moment- de campanya electoral... tot un seguit de factors que fan un dilluns complicat, potser com tants d'altres,  en què encarar la rutina, la feina, els problemes -que mai no falten- més complicat del que ja és habitual. Potser és el bon temps, potser la perspectiva ja no gaire llunyana de les vacances, però hi ha dilluns que fa mandra posar els peus a terra i tirar endavant.  Però no hi ha r...

Fa uns dies que corre per Internet aquesta imatge d'un metge de Califòrnia (podria ser de qualsevol lloc del món) després de perdre un pacient seu de dinou anys.  Aquesta és la viva representació del dolor, del fracàs, de la impotència.  Però més enllà de la imatge en ella mateixa hi ha tot un discurs, encara molt més important. Qui no ha perdut mai un amic, un projecte, una feina, una parella, un somni...?  Qui no ha sentit mai la plantofada terrible del fracàs amb què la vida ens baixa del...

Els darrers dies hem assistit, amb cara d'estupefacció -o potser no-, a un seguit d'esdeveniments que, tot i que segurament no ens fan cap gràcia, són absolutament legals, d'acord amb la legalitat espanyola i la lectura que se'n fa en aquests moments.  Repassem: - El Tribunal Constitucional sentencia que els catalans no podem fer consultes, a no ser que sigui per elegir la pubilla de la festa major, i poc més.  Tocat i enfonsat una de les línies de flotació de qualsevol democràcia:  la capac...

Que el PP, a Catalunya, ja fa anys que ha perdut el nord i els vots és cosa sabuda i acceptada per tothom menys pels seus dirigents, que segueixen entestats a fer veure que poden controlar el ritme, el calendari i l'agenda política.  Però a manca d'autèntica capacitat d'influència, només els queda l'opció de fer nosa.  I això és justament el que planteja Alícia Sánchez-Camacho. La popular ha amenaçat de dur els pressupostos de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries.  I per a què...

Igual com quan érem canalla, a l'escola, i algú ens feia alguna cosa que no ens agradava:  "a la senyo vas!".  Versió política contemporània:  "al Constitucional vas!".  Aquesta és la pràctica habitual del govern del PP respecte a qualsevol norma que aprovi el Parlament de Catalunya.  I és que sigui quina sigui la postura definitiva, ja s'ha aturat l'aplicació de la llei, que és del que es tractava, i ja s'han posat tots el pals a les rodes possibles, per evitar que avancem. Ja fa dies que l...

Miss Tanguita és un concurs de bellesa dedicat a nenes (penso que amb el propi nom de la cosa no cal explicar gaire més), que fa vint-i-cinc anys que se celebra a la localitat colombiana de Barbosa i que ara, finalment, sembla que ha estat posat en qüestió. Recomano la lectura d'aquest article, que reflexiona sobre la hipersexualització de la nostra societat i el perill per a les nenes que comporta.  Només vull remarcar un fragment, perquè val la pena llegir-lo sencer:  "El mundo discute la ...

Ja és tot un clàssic allò que en política es pot fer de tot menys el ridícul.  Però vet aquí que la realitat sempre acaba superant els millors guions de ficció imaginables.  Un bon exemple de líder polític que sembla condemnat a anar posant-se de peus a la galleda és, darrerament, Pedro Sánchez.  I és que a les seves declaracions per a determinats programes especialment frívols de televisió, o a ser capaç de penjar-se d'un molí aerogenerador d'una coneguda companyia elèctrica, no especialment ...

1977.  El mes de gener, l'autoanomenada Alianza Apostólica Anticomunista, grup d'ultradreta, ultracatòlic, d'inspiració feixista i d'activitat terrorista, assassinava cinc advocats laboralistes i en feria quatre al seu despatx del carrer Atocha, de Madrid. Pocs mesos després, el setembre del mateix any, la revista satírica i humorística El Papus rebia un paquet bomba enviat per la mateixa Alianza Apostólica Anticomunista que, en esclatar, va deixar un mort i disset ferits. ...

Si algú encara es pensava que vivim en una societat democràtica, on els ciutadans de cada país tenen dret a elegir els seus destins i els representants polítics que els ajudin a arribar-hi, ja pot anar deixant la innocència en un bagul a l'últim racó de les golfes, perquè els fets dels darrers mesos ens van presentant, amb tota la seva cruesa, la gran mentida en què vivim des de fa dècades. Potser pensareu que em refereixo al procés català; a allò que en absència de violència es pot parlar d...

Aquesta setmana ha saltat la notícia del projecte de fer el primer parc temàtic dedicat als barrufets a les antigues Basses d'Alpicat i no són poques les persones que s'imaginen una mena de Port Aventura de Ponent, amb ninotets de color blau.  Com a idea, d'acord, i com a recuperació d'un gran espai degradat, també.  Però de dubtes, també uns quants: - Diuen des de la Paeria de Lleida que ara cal trobar inversors que puguin assumir el projecte.  Sembla que ja hi ha alguns grups empresarials ...

Malgrat els discursos oficials, hi ha un detall que ens ajuda a endevinar quan un determinat govern és a punt de perdre el poder:  quan comença a fer una política de terra cremada. Quan un govern veu clar que el seu futur immediat és lluny dels centres de direcció acostuma a aprovar grans inversions que endeuten sense remei el que vingui, o a signar contractes que afavoreixen interessos de persones i empreses afins, sense anar més lluny.  En el millor dels casos, tot es fa dins de la més est...

El discurs unionista té una clara tendència a assimilar sobirania (catalana, evidentment) amb tot d'elements geogràfics, identitaris, patriòtics, culturals, idiomàtics i més o menys folklòrics... per tal d'oposar-los al seu discurs "assenyat" de la recuperació econòmica, creació d'ocupació, augment de competitivitat...  És a dir, miren de contraposar sentiment i raó. Però vet aquí que, cada cop més, aquest discurs es va quedant vell i estèril.  Sobretot quan llegim notícies com aquesta, que ...

Una imatge més del 9N.  O potser millor, una curiositat.  Mentre moltes persones no podien votar perquè els seus DNI estaven caducats (problemes amb els papers, al cap i a la fi), o molta gent estava pendent de les denúncies o de les actuacions dels jutjats (més papers), l'organització de la jornada patia el 90% dels atacs informàtics del món, que ja és dir. Sembla contradictori, fins i tot.  Però la realitat és així.  Vivim en una societat encara dependent de la paperassa, de la burocràcia,...

Ahir va ser un dia per gaudir, però també un dia que ens va deixar imatges que perduraran en el temps i en la memòria.  En vull destacar tres: Primera:  L'enganxina verda que identificava els més de 40.000 voluntaris que van dedicar moltes hores a atendre les meses on vam votar.  Aquests voluntaris van ser, de fet, la cara visible de milers i milers de voluntaris que des de fa molts mesos han treballat anònimament perquè ahir tot fos possible. ...

Demà, votarem.  I si voleu que us digui la veritat, a banda de la importància del fet en ell mateix, sobretot després que el govern de Madrid, a cop d'impugnació i amb la complicitat del Tribunal Constitucional, l'hagi legitimat fins a nivells inicialment impensables, el que em fa més il.lusió és veure que serà una jornada on cadascú farà el seu paper. D'una banda, el Govern l'ha fet possible i garantirà que es faci en condicions.  D'una altra, el voluntaris faran les funcions que tradiciona...

Francament, no es podia esperar altra cosa d'un ministre capaç de condecorar una Mare de Déu, de comparar l'avortament amb ETA, d'oposar-se al matrimoni homosexual perquè no garanteix la continuïtat de l'espècie, o de defensar l'entrada al Diccionario Biográfico Español, que lloa la figura de Franco i passa de puntetes per la crueltat del seu règim.  Amb aquests antecedents, potser ja heu endevinat que allò que li faltava (de moment) era recompensar l'apologia del colpisme.  Doncs ja ho tenim ...

Un dels efectes de la crisi que fa anys que patim és que, a poc a poc, però de manera inexorable, ens va minant la capacitat de somiar, d'imaginar un futur millor, on la petita fantasia domèstica pot arribar a ser realitat.  Aquesta capacitat de somiar, si ens ho mirem bé, tot sovint ha estat la que ens ha ajudat a progressar i a arribar allà on potser no havíem pogut ni imaginar. El clima d'incertesa general i les limitacions econòmiques fan que arribem a pensar que la ralitat és només així...

No deixa de ser curiós que al costat de la immediatesa, de la velocitat i del ritme frenètic enmig del quan vivim, si ens ho mirem bé, ens passem bona part del nostre temps recordant els encerts i misèries del passat (massa sovint més les segones que els primers) o pensant què farem i on serem demà, o d'aquí a deu mesos, mentre se'ns esmuny el temps i la vida, sense que n'acabem de ser massa conscients. Un grup d'investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology), ha començat a ac...

Hi ha dies estranys, diferents si més no.  Un bon exemple són els ponts, aquesta anomalia freqüent del calendari que situa un dia feiner entremig de festius.  Quan això passa, es multipliquen les situacions anòmales.  Hi ha establiments que tanquen i fan festa, hi ha d'altres que no tanquen perquè altres fan festa, n'hi ha que van a mig gas, amb plantilles mínimes... i pel que fa a les persones, si fa no fa. En resum, que hi ha dies que no acabem de tenir massa clar si són feines, festius, o...

Alguna cosa aixi deu haver passat pel cap dels responsables polítics i dels assessors de la Casa Reial, pensant en allò que es vol un acte d'aclamació monàrquica sense precedents, però que no sembla que tinguin massa clar que així sigui. D'una banda, tenim l'espectacular desplegament policial que s'està muntant, absolutament desproporcionat i només comprensible des de la perspectiva de voler fer una demostració de força, no massa pròpia de sistemes realment democràtics.  D'una altra, la proh...

Som com som per mèrits propis, però també per herència.  I és que la genètica s'entesta a omplir de sentit aquella dita tan nostra que afirma que els plats s'assemblen a les olles.  I és ben cert.  I potser també per això enyorem tant aquells que ja no hi són, però que ens han acompanyat durant anys i panys, que han estat a la vora mentre ens anàvem fent grans i als que, d'alguna manera, els devem bona part de la nostra manera de ser. És dura l'absència d'aquells que estimem, però el temps, ...

Perdre una estona de tant en tant a mirar el paisatge més enllà de les ciutat i del formigó ens descobreix tot un món que ignorem i que ens parla d'una realitat fantàstica, cíclica i plena de colors i de matisos. Justament ara que comença l'estiu és temps de sega i, a poc que sortim una mica, trobarem sembrats d'un groc intens esquitxats amb paques de palla que esperen que algú les reculli.  I és que allà on tot era verd fa no massa, ara el groc ho envaeix tot, com si volgués competir amb la...

Ho reconec, cada dia em cansen més el partits polítics i les seves dinàmiques internes, que em semblen una mena de joc de les cadires (o dels disbarats) on l'únic que realment no importa gaire són les polítiques que haurien de promoure i defensar. El darrer exemple són les primàries que hem vist aquests darrers dies, des de les d'ERC fins a les del PSC-PSOE.  Personalment, he tingut la sensació d'assistir a uns espectacles mediàtics que tenien, com a gairebé únics objectius, ocupar quotes de...

Hi ha gent (no goso dir-ne persones) que són dolentes, en el més pur sentit de la paraula.  Són gent a qui tant els fan els drames humans, les legítimes il.lusions o, en general, qualsevol cosa que contradigui les seves idees o els seus principis, generalment disfressades de veritats universals o de fonamentalisme religiós, per tal de revestir-se d'allò que en podem dir veritats absolutes. Però el mal, la dolenteria en sentit estricte, sempre acaben manifestant-se, amb  tota la seva crueltat...

A poc a poc -lamentablement a poc a poc- la veritat, per més que es vulgui amagar, sempre acaba sortint, encara que es tracti de qüestions que afecten el complex laberint polític del Partit Popular.  I és que aquests darrers dies hem sabut un parell de coses prou interessants: La primera, important perquè sempre s'ha acusat el Govern de la Generalitat de malbaratar els diners, és que la Generalitat Valenciana va dedicar un bon grapat de diners públics destinats, al rescat de les seves ruïnos...

Amb el foc, no s'hi juga.  I amb armes de foc, encara menys.  Aquest principi tan elemental del sentit comú sembla que el van ignorar algunes persones, a l'estat d'Arizona, on va morir un instructor de tir mentre ensenyava a disparar a una nena de 9 anys. La simple imatge d'una nena de 9 anys empunyant una arma de foc ja fa venir angúnia.  Pensem en les imatges de nens soldats que de tant en tant apareixen a les portades dels mitjans.  Però encara resulta més esgarrifós pensar que disparar u...

Ahir al vespre, un dels telenotícies privats d'àmbit estatal obria els seus titulars afirmat que a la Gran Bretanya s'havien encès totes les alarmes perquè, per primer cop, una enquesta prou fiable donava la victòria al sí en el referèndum independentista. Tot un exercici de periodisme:  el sí a la independència, en un procés impecablement democràtic i pactat amb el govern britànic genera alarma. ...

Imagino que per sort, no cada dia és una muntanya russa.  No cada dia ens reserva descobertes sorprenents, ni experiències noves, ni sensacions inimaginables.  També hi ha dies que, quan ens posem al llit, pensem "avui no ha passat res".  I és que les hores han passat en calma, emmarcades en una rutina predicible:  en hem llevat, hem treballat l'estona que ens pertoca, hem menjat qualsevol cosa, res d'excepcional, hem xerrat amb la família i els amics, hem vist la tele, potser fins i tot hem l...

Els darrers dies de la setmana passada ens van regalar les paraules d'algú a qui ja trobàvem a faltar.  Bé potser no tant.  José Luís Rodríguez Zapatero va oferir la seva predicció sobre el futur de la relació entre Catalunya i Espanya. Ja hi som tots.  I com no podia ser d'altra manera, va parlar de gran acord i de recuperació de la confiança a Catalunya.  Què bonic. ...

Des d'aquest petit espai, avui voldria fer-li una proposta al president Mas, si és que finalment el Tribunal Constitucional tampoc no ens deixa sortir al carrer el 9 de novembre.  President, reuneixi els líders dels altres partits, si cal, i canvïin la pregunta.  Sí, sí, ja sé que la pregunta és la que es va pactar en el seu moment i tot això de la unitat i tal, però vist com van -i com poden anar- les coses, crec que és urgent trobar una pregunta que no es pugui censurar.  Perquè prohibir pre...

Un dels raonaments més habituals del PP és el recurs a l'obvietat, a presentar les coses com a inevitables o, fins i tot, com a úniques possibles.  Qui no els ha sentit mai dir "por supuesto", "naturalmente", "como no podria ser de otra manera", "es de sentido común" i moltes altres expressions que, en un to pretesament popular i proper, eleva a la categoria de veritat absoluta la seva opinió. Un dels darrers exemples, el tenim en les paraules de Rajoy parlant del deute grec.  I és que parla...

Enmig del rebombori i vall de noms de la llista unitària per a les properes eleccions, hi ha un petit detall -per a mi prou important- que ha passat gairebé desapercebut:  Muriel Casals, número 3 de la llista, plega com a presidenta d'Òmnium, per dedicar-se en exclusiva a la nova tasca que li ve a sobre. Sempre m'he demanat com s'ho fan els polítics professionals per compatibilitzar, per exemple, el fet de ser diputats, alcaldes i càrrecs importants dins del respectiu partit.  I sempre he ti...

L'estiu és un temps propici per a les novetats, per a la descoberta de nous paisatges, ciutats, cultures, maneres de fer, idiomes, per a la descoberta, al capdavall, de gent diferent a l'habitual i de realitats que poc o res tenen a veure amb la nostra. D'altra banda, l'estiu també és un temps de tornada.  Perquè tot viatge té el seu punt final i sempre ens acaba retornant a la nostra realitat, a la nostra rutina, a la feina o els estudis, als nostres problemes i a les nostres il.lusions, al...

Ahir es va tancar el curs parlamentari, amb la certesa d'unes eleccions que en canviaran substancialment la composició al setembre.  Molts comiats, alguns de memorables i altres per oblidar, moltes abraçades, moltes paraules amables i la sensació, per part meva, de no saber ben bé si la d'ahir era la realitat de la cambra, o una gran mentida. Després de mesos de tensions duríssimes entre el diputats, va haver gestos i declaracions, en la sessió de comiat, que tant podien ajudar a reconciliar...

Encara ni som a l'agost, i ja se'ns acumulen les notícies que, a poc a poc, van acabant de fer net al panorama sempre boirós de les autèntiques intencions i dels autèntics posicionaments polítics.  Repassem: - El PP nomena cap de cartell per a les eleccions de setembre Xavier Garcia Albiol, famós pel seu discurs xenòfob, en substitució d'Alícia Sánchez-Camacho, políticament enfonsada per l'afer de La Camarga.  El discurs de la ultradreta més rància com a programa electoral per a Catalunya. ...