Ahir al vespre, un dels telenotícies privats d'àmbit estatal obria els seus titulars afirmat que a la Gran Bretanya s'havien encès totes les alarmes perquè, per primer cop, una enquesta prou fiable donava la victòria al sí en el referèndum independentista.
Tot un exercici de periodisme: el sí a la independència, en un procés impecablement democràtic i pactat amb el govern britànic genera alarma.
Si aquesta és la percepció de l'exercici de la democràcia quan els resultats no són els pretesos, entenc perfectament per què Rajoy parla de tenir preparades totes les mesures "contra" el 9N. No oblidem que el 9N és la data d'una consulta, no la de cap insurrecció militar, ni la de cap proclamació d'independència. Només és la data d'una cita pacífica i democràtica amb les urnes.
El llenguatge bel.licista, basat en uns contra uns altres i en la necessitat de derrotar els oponents és omnipresent, encara, a Espanya, que no sap entendre què suposa dir-se demòcrata. Mentrestant, nosaltres, a dos dies de la mobilització cívica més important que mai s'haurà vist, enmig d'un clima de festa, de pau i de cohesió social.
Aquí rauen les diferències més importants entre ells i nosaltres, i la raó última de per què som on som.
