Imagino que per sort, no cada dia és una muntanya russa. No cada dia ens reserva descobertes sorprenents, ni experiències noves, ni sensacions inimaginables. També hi ha dies que, quan ens posem al llit, pensem "avui no ha passat res". I és que les hores han passat en calma, emmarcades en una rutina predicible: en hem llevat, hem treballat l'estona que ens pertoca, hem menjat qualsevol cosa, res d'excepcional, hem xerrat amb la família i els amics, hem vist la tele, potser fins i tot hem llegit un llibre, hem fet un tomb per internet, ens hem estimat sense estridències, hem visitat quatre botigues sense novetats, hem descobert que faria sol i no plouria, hem badat cinc minuts imaginant on ens agradaria anar de vacances, hem dedicat altres cinc minuts a recordar no sé quines coses que un dia ens van passar, hem vist gent molt rara al carrer, hem sentit les noticies sense gairebé ni adonar-nos, perquè tot ens sonava a repetit... en fi, res de res, fins que finalment ens ha abraçat la son i ens hem adormit plàcidament.
Realment, hi ha dies que no passa res. Aleshores pensem que quina pena. Tant com ens agraden els dies excepcionals i sorprenents. Però la vida és així. Hi ha dies en què tot passa sense que ens n'adonem. I no passa res. Quina pena.