Enmig del rebombori i vall de noms de la llista unitària per a les properes eleccions, hi ha un petit detall -per a mi prou important- que ha passat gairebé desapercebut: Muriel Casals, número 3 de la llista, plega com a presidenta d'Òmnium, per dedicar-se en exclusiva a la nova tasca que li ve a sobre.
Sempre m'he demanat com s'ho fan els polítics professionals per compatibilitzar, per exemple, el fet de ser diputats, alcaldes i càrrecs importants dins del respectiu partit. I sempre he tingut el pressentiment que, ras i curt, fent les coses malament o, com a mínim, a mitges, perquè el dia té les hores que té i el gènere humà les seves limitacions. És per això que trobo admirable que una persona que accedirà a un seient al futur Parlament s'hi vulgui dedicar en cos i ànima, i més en els temps que vivim.
Estaria bé, ja que sembla que iniciatives com aquesta són cares de veure, que la futura legislació de la futura Catalunya tingués present, també, això de la compatibilitat de càrrecs. Fonamentalment per respecte a cadascun d'ells i, ja de passada, per obrir portes a la participació en la vida política a més gent que segur que n'està interessada i que potser no troba la via, perquè poques mans toquen totes les tecles.