A poc a poc -lamentablement a poc a poc- la veritat, per més que es vulgui amagar, sempre acaba sortint, encara que es tracti de qüestions que afecten el complex laberint polític del Partit Popular. I és que aquests darrers dies hem sabut un parell de coses prou interessants:
La primera, important perquè sempre s'ha acusat el Govern de la Generalitat de malbaratar els diners, és que la Generalitat Valenciana va dedicar un bon grapat de diners públics destinats, al rescat de les seves ruïnoses finances, a pagar entrades a partits de futbol i toros. Tot un exemple de bon ús dels recursos de manera eficient i pròpia de temps de crisi.
La segona és un gran exemple de com es gestiona el patrimoni públic per facilitar guanys privats. És el cas de la denúncia contra l'alcaldessa de Madrid per la venda d'habitatges de protecció oficial a fons voltor. O el que és el mateix, com es fa fora gent que necessita habitatges protegits per deixar els edificis en mans de l'especulació privada. A canvi de què? Ella sabrà.
Per si encara calia, tenim un parell de magnífics exemples de com gestionen el recursos de tothom en benefici propi aquells que volen donar lliçons de moral.
I de propina, no estaria de més recordar la raó final de la negativa a la consulta, ara que tot són crides a la legalitat constitucional. Aquesta raó ja ens la va donar fa un parell d'anys el ministre Ruiz Gallardón, en una conferència al Cercle d'Economia: Espanya no és econòmicament viable sense Catalunya.
Així doncs, deixem-nos de paraules buides i de demagògia malintencionada, que la realitat i la veritat sempre acaben traient el nas. Només cal tenir una mica de paciència i bona memòria.
