Els apòstols de l'antiindependentisme ja fa dies que van llençant als quatre vents els seu missatge apocalíptic, en el sentit que si la Via catalana per la independència fracassa, per massa tancada (ultrarestrictiva, en diuen, amb un ús prou pervers del prefix), serà el fracàs de tot el país. I jo em pregunto:  i si resulta que és un èxit absolut?  I si passa alguna cosa similar a la manifestació de l'any passat?  Ara el lema és la independència, sense matissos, i bé que s'han encarregat d'e...

Sense entrar en detalls, la setmana passada vam poder llegir dues notícies que tenen com a protagonista l'empresa Iberdrola, la gran companyia elèctrica: La primera:  el nomenament d'Angel Aceves com a membre de la Comissió Executiva Delegada, amb la qual cosa, cedeix la seva plaça anterior a Georgina Kessel, exsecretària d'Estat d'Energia de Mèxic. ...

No és gens estrany que un determinat partit presenti un candidat a unes determinades eleccions, les guanyi i, a mitja legislatura, el flamant excandidat plegui per deixar espai, sense passar per les urnes, a un successor que, d'aquesta manera, gaudeix d'algunys anys per anar fent-se una imatge pública, des d'un important lloc de responsabilitat política. Aquesta pràctica l'hem vist a diferents nivells, des dels ajuntaments fins a governs de tota mena i exercida per partits de diferents color...

Hi ha una cosa de Rajoy que admiro sincerament:  la seva capacitat d'aguantar qualsevol cosa.  Alguns periodistes de la cort en diuen la estrategia del percebe, que com més pica el mar, més s'agafa a la roca.  Potser sí.  Però ara mateix, i més a la vista de tot el que ha anat protagonitzant darrerament, jo em demano si no serà que tot és un guió ben escrit, en el qual cadascú interpreta el seu paper. M'explico amb un exemple.  Ens hem fet un fart de riure amb el fin de la cita i la postura ...

Ja està.  Inaugurat formalment el carrer dedicat al 9N a Montoliu de Lleida, amb l'assistència d'una sobredimensionada representació política que es va traslladar, amb tota la seva comparsa habitual de companys de partit al territori i de mitjans de comunicació, a una localitat que, de ben segur, ningú -o gairebé- d'ells hauria sabut situar al mapa uns dies abans. I van anar-hi i van marxar.  I punt final.  Fotos, parlaments, encaixades de mans, cares d'anunci de dentifrici i tots contents. ...

Ja és ben veritat allò que "qui no hi és, no hi és comptat".  I nosaltres, tot sovint, amb una visió prou estreta de mires, només sabem enforcar el nostre entorn més immediat.  Justament això és el que ens passa habitualment quan parlem del país:  ens mirem nosaltres, tot justet fins a unes fronteres imaginàries i diem, sense pudor, que som tants o quants i que fem això o allò. Però de tant en tant, la realitat ens dóna lliçons, com la dels catalans que viuen arreu del món i que aquest cap d...

Mig amagades entre les grans notícies, van apareixent, una a una, les informacions de les derrotes dels recursos que la delegada del Govern espanyol a Catalunya va patint als tribunals, pel que fa als seus recursos contra diferents municipis.  I ja en van nou. Cada recurs que presenta només serveix per a dues coses:  la primera, per omplir planes d'informatius i ajudar a crear odi contra tothom que es proclama independentista;  la segona, per malbaratar aquells diners públics que diuen que h...

Que parin bé l'orella tots aquells que encara somien truites en forma de tercera via, d'encaix a Espanya i de solidaritats impossibles:  Maria Dolores de Cospedal ha tancat, absolutament, qualsevol intent de reforma constitucional. Es pot dir més alt, però no  més clar.  Tan clar com assumir que sense els vots del PP cap reforma no és possible.  Tema tancat, per si algú encara tenia dubtes després que fa quatre dies Montoro ajornés sine die la negociació d'un nou sistema de finançament auton...

Sempre s’ha dit, i deu ser veritat, que no hi ha res pitjor que estar al lloc inadequat en el moment més inoportú. Bé, els optimistes de mena sempre ho han expressat a l’inrevés, amb allò de ser al lloc adequat en el moment oportú. Però per a aquestes quatre ratlles d’avui, ja m’està bé, el primer plantejament. De vegades, l’ambició, la ignorància o les expectatives equivocades fan que ens situem allà on no ens correspon. Tard o d’hora, però, la realitat s’imposa, ens adonem que estem fora d...

Sempre és bo saber la veritat de les coses, i molt especialment quan impliquen molts diners públics (de tots i cadascun de nosaltres) i quan duran anys han despertats molts, massa, interrogants que ara es van aclarint.  Això és justament el que passa ara amb el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 que, segons ens explica la Sindicatura de Comptes, és un cúmul de despropòsits econòmic i una llarga llista de vulneracions dels procediments administratius. Ja ens ho imaginàvem, que allò del F...

Algú va dir, a propòsit de la creació literària, que després de l'Odissea i de la Ilíada, no s'havia escrit res de nou, que tot eren plagis i adaptacions.  No sé si l'afirmació es pot mantenir com a veritat absoluta, però el que sí que és cert que és molt difícil crear alguna cosa nova, i que normalment tenim referents que adaptem a les nostres necessitats. Aquest recurs al passat, de fet, ens serveix per actuar en tots els àmbits i, a poc a poc, va configurant la nostra manera de ser i d'ac...

Ja està en marxa la nova gramàtica de la llengua catalana que ha redactat l'Institut d'Estudis Catalans.  Polèmica a la vista per a mesos i mesos, no en tingueu cap dubte, perquè qui no té feina el gat pentina i en determinats àmbits proliferen els gats ben llustrosos.  A tall de resum, i per veure una mica de quin mal haurem de morir, valgui aquest article, un de tants que corren per les xarxes aquests dies. Sembla que la solució a molts dels debats de les passades dècades hagi estat la fle...

Començar alguna cosa sempre implica aquella sensació excitant, però que causa por, alhora.  És saber que es creua una porta a algun lloc desconegut que ens atreu prou com per fer el pas, però que comporta tota mena d'incerteses i, fins i tot de riscos. Fet i fet, ens passem la vida començant coses.  Avui, perquè és dilluns, cada dia perquè és un dia nou ple d'oportunitats i de reptes... però de tant en tant hi ha començaments que realment alteren la nostra manera de fer, les nostres rutines ...

Ahir en va arribar una notícia trista:  la cadena SER deixarà de retransmetre partits de futbol en català.  La raó?  la de sempre, la necessitat d'estalviar.  I si ja es fan retransmissions en castellà, fer-les també en català és prescindible. Sembla del tot lògic, l'argument aquest de l'estalvi.  I potser ho és per quadrar els comptes d'una detereminada empresa, però fixem-nos que sempre, absolutament sempre, és presdindible el català.  En aquesta ocasió, per esborrar de cop 37 anys de fein...

Els elements simbòlics són molt importants en tot el que fem.  Vulguem o no, ens agrada tenir elements que ens serveixin de referència de les nostres activitats, tant de les més públiques i col.lectives (banderes, himnes, escuts, colors...) com a les més privades (un anell de compromís, un amulet...). Però de vegades, també hi ha símbols que adquireixen un valor especialment transcendental.  Fixem-nos si no en la importància de les relíquies al llarg de la història, per posar només un exempl...

Em fa molta gràcia escoltar alguns dels representants de determinades formacions que van formar part dels tripartits demanant l'incompliment dels objectius de dèficit i fer uns pressupostos independents dels límits que imposa Madrid.  A aquesta gent, potser, caldria recordar-los que la tercera partida dels nostres pressupostos (després de sanitat i educació) és el pagament del deute.  De passada, caldria pensar quines han de ser les prioritats a l'hora d'executar-los i si la primera ha de ser ...

Fa dies que, a cop d'enquestes, les aigües de la política de casa nostra baixen una mica remogudes.  Imagino que és normal amb l'horitzó immediat d'una consulta que es farà o no, i d'un onze de setembre en què el protagonisme social podria tornar a ser molt evident.  Enmig de tot plegat, però, moviments importants a dreta i esquerra.  Molts moviments, molt tacticisme i, si em permeteu, molta curtedat de mires. L'esquerra, animada pel protagonisme de la societat civil, intenta posicionar-se a...

La futura trobada -ara ja tot indica que inevitable- entre els presidents Mas i Rajoy va camí de ser el paradigma de la inutilitat política d'una reunió al més alt nivell. Si fins ara ja teníem clar que tots dos defensen posicions absolutament incompatibles (votar o no votar), ara surt la FAES, l'autèntic govern espanyol a l'ombra i qui, de fet, dicta la ideologia a seguir a l'estat, i afirma que la tercera via no és solució, ans al contrari. ...

Encara que pogués arribar a semblar impossible, va morir Fidel Castro, potser el darrer gran personatge de la convulsa història de la segona meitat del Segle XX.  Adorat i odiat a parts iguals, la història s'encarregarà de jutjar-lo i de posar-lo al lloc que li pertoqui, quan les passions de tota mena s'asserenin i cedeixin el pas a la mirada reposada que demana qualsevol anàlisi mínimament racional. Sigui com sigui, el que sembla difícil de negar és la voluntat de Castro de potenciar l'educ...

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, crec que José Bono té raó:  Catalunya és a les portes de la seva independècia, i bona part de la culpa la té el PSC. Bé, jo afegiria "i el PSOE".  I és que no crec que digui res que no pensi gairebé tothom si afirmo que no fa tants anys que el sentiment independentista era molt minoritari a Catalunya i que, segurament, així hauria estat durant molt més temps si Zapatero i Montilla, i els seus companys de partit allà i aquí, no haguéssin ment...

Agafem-nos fort, que venen temps convulsos.  Les paraules del president Mas apuntant unes hipotètiques eleccions plebiscitàries el 2016 molt em temo que només serà el primer dels missatges que els propers mesos ens arribaran de tot arreu, a la manera de globus sonda, d'avisos, d'amenaces o, en general, d'arguments d'una negociació que potser tothom negarà, però que sense cap dubte ja ha començat. Estic convençut que cap govern espanyol no serà tan estúpid d'arribar a la prohibició d'una cons...

Si voltes pel món -l'occidental més proper, si més no- i pares l'orella, ràpidament te n'adones que hi ha dos grans grups de persones que, independentment d'on són, donen per suposat que tothom les ha d'entendre:  les anglòfones i les hispanoparlants.  Curiosament, ciutadans de països fortament monolingües. D'altra banda, si seguim parant l'orella, ens adonem que l'anglès sí que ha esdevingut una autèntica llengua franca, però pel que fa a l'espanyol, cada cop és menys present, per exemple, ...

El cert és que ja ens ho imaginàvem, però ara la cosa es posa per escrit amb tota la seva cruesa.  La pobresa és hereditària.  Els nens pobres seran adolescents pobres i adults pobres, tot perpetuant una situació d'exclusió social que hauria d'avergonyir els seus responsables. Ni ascensors socials  ni històries.  Misèria crida misèria i perpetua misèria.  Els nens més desafavorits -i les dades a Catalunya ja se situen per sobre del 20%- fracassaran a l'escola, perquè el sistema educatiu i le...

Som com som per mèrits propis, però també per herència.  I és que la genètica s'entesta a omplir de sentit aquella dita tan nostra que afirma que els plats s'assemblen a les olles.  I és ben cert.  I potser també per això enyorem tant aquells que ja no hi són, però que ens han acompanyat durant anys i panys, que han estat a la vora mentre ens anàvem fent grans i als que, d'alguna manera, els devem bona part de la nostra manera de ser. És dura l'absència d'aquells que estimem, però el temps, ...

Ho reconec, cada dia em cansen més el partits polítics i les seves dinàmiques internes, que em semblen una mena de joc de les cadires (o dels disbarats) on l'únic que realment no importa gaire són les polítiques que haurien de promoure i defensar. El darrer exemple són les primàries que hem vist aquests darrers dies, des de les d'ERC fins a les del PSC-PSOE.  Personalment, he tingut la sensació d'assistir a uns espectacles mediàtics que tenien, com a gairebé únics objectius, ocupar quotes de...

Cada dia que passa tinc més clar que l'acord amb Espanya, si s'ha de produir, perquè puguem decidir què volem ser i amb qui, vindrà forçat des de fora.  Mirem si no les paraules de David Cameron a propòsit del problema catalán.  Perquè per més que es vulgui silenciar Cameron, la democràcia acaba sent la democràcia, i els sistemes (legals o no) amb dèficits democràtics, no deixen de ser altra cosa que això:  sistemes polítics amb dèficits democràtics. Bé, això serà així suposant que aquí sapi...

Ja sabem que les coses no sempre són el que semblen, però de vegades sí.  Concretament, la notícia de la paralització de les obres del Canal de Panamà, liderades per la constructora espanyola Sacyr, segons sembla, atribuïdes al sobrecost de l'obra sobre les previsions incials (i dit sigui de passada, les que van fer-li guanyar el concurs pertinent), no ens ha sorprès massa, segurament perquè estem prou fets a aquestes situacions. Durant dècades (molts, si ho mirem bé) ha estat pràctica comun...

Això de treure el Sant Cristo gros quan les coses es posen especialment complicades, o quan no plou, per exemple, es veu que no és cap pràctica exclusiva nostra.  I si no que li demanin a l’alcaldesa de València, Rita Barberà, que ara que se sent assetjada judicialment es treu de la màniga una idea tan estrambòtica com efectista:  l’inici dels tràmits per declarar patrimoni de la humanitat un calze que es conserva a la catedral de la seva ciutat i que, sense cap pudor, identifica amb el...

Fa vergonya llegir les portades, els editorials i els articles de la premsa cavernària hispànica referits a la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg sobre la "doctrina Parot".  Fins aquí, però, cap sorpresa, perquè, al capdavall, sempre s'han llençat en tromba contra qualsevol cosa que considerin contrària als seus principis immutables. El que em sobta és com han reaccionat tots aquests que fins fa dos dies ens amenaçaven amb la nostra sortida de la Unió Europea i amb l'aïllame...

És trist, però ja hi ens anem acostumant, veure com els responsables polítics es treuen de sobre qualsevol rastre de responsabilitat (valgui la redundància) davant d'actuacions molt més que qüestionables. Vam haver d'aguantar que ens parléssin d'actuació correcta en el cas de l'indendi d'Horta de Sant Joan de fa uns anys, tot i els cinc bombers morts, i ara ens hem de sentir que l'actuació dels mossos d'esquadra al Raval va ser correcta, tot i la mort d'un persona, en circumstàncies gens cla...

Històricament, hem pogut riure molt de la presència i venda de barrets mexicans a les botigues per a turistes que hi ha a les Rambles, per exemple.  De fet, sempre havia pensat que ajudaven a construir aquella mena de tòpic hispà de tipus baixet vestit de torero, amb un barret mexicà i amb un tracuc a les mans, muntat dalt d'un cavall que, quan no cavalcava orgullós, ballava sevillanes. Evidentment, ni rastre de cap tret diferencial català en aquest tòpic.  Per sort. ...

Podia passar i ha passat.  Finalment, la política de grans gestos, i d'un d'èpica, del govern popular pel que fa als casos d'ebola se'ls ha anat de les mans.  Espanya ja compta amb el dubtós honor de ser el primer país europeu amb una persona malalta d'ebola. I és que més enllà de les explicacions que s'acabin donant o no (podem apostar que la culpa acabarà sent de l'auxiliar d'infermeria que ha contret el virus), més enllà de penoses rodes de premsa de la ministra del ram, més enllà de la u...

Una nova derrota als tribunals, i ja en van 24, de la flamant delegada del Govern d'Espanya a Catalunya. La senyora Llanos de Luna ha esdevingut, des del seu càrrec, una caricatura de bèstia negra de l'independentisme, gràcies a les seves iniciatives i denúncies contra diferents ajuntaments que exhibeixen comportaments i actituds antiespanyols, inconstitucionals o ves a saber què. ...

Una bala traçadora és una bala que porta a l’interior una substància lluminosa o fumífera que s’incendia en el moment del tret i va deixant un rastre lluminós o de fum que n’indica la trajectòria i que es fa servir per a la correcció del tret, en especial contra objectius mòbils i durant la nit, intercalada en la munició normal de les armes automàtiques. Doncs una autèntica bala traçadora és la darrera actuació del Tribunal Constitucional, avalant la reforma de la funció pública del govern B...

Dilluns, de nou. Comencem a omplir les hores i els dies, sense gaires certeses, igual com es va omplint de lletres i paraules aquest espai en blanc que ara mateix tinc davant dels ulls. Ben mirat, poca cosa sabem, del que vindrà. Sabem, això sí, el que hem deixat enrere, però de poc ens serveix, a hores d’ara. I malgrat tot, ens sedueix, i de quina manera, que la primera llum del dia ens retorni espais, formes i colors que coneixem i que, malgrat tot, sempre ens són nous. ...

És molt habitual, en tots els àmbits de la nostra vida, que les coses vagin passant, sense més transcendència, en una sèrie d'esdeveniments més o menys encadenats i successius, fins que un bon dia arribem a una situació no prevista o no desitjable i és tot just aleshores que exclamem:  "com hem arribat fins aquí?". Observo, amb una barreja de sorpresa i d'horror, que davant el crim de l'institut Joan Fuster van apareixent crides a no treure les coses de polleguera i, sobretot, a preservar el...