Ja està en marxa la nova gramàtica de la llengua catalana que ha redactat l'Institut d'Estudis Catalans. Polèmica a la vista per a mesos i mesos, no en tingueu cap dubte, perquè qui no té feina el gat pentina i en determinats àmbits proliferen els gats ben llustrosos. A tall de resum, i per veure una mica de quin mal haurem de morir, valgui aquest article, un de tants que corren per les xarxes aquests dies.
Sembla que la solució a molts dels debats de les passades dècades hagi estat la flexibilitat, no les solucions contundents de sí o no. El detall no és menor. Passem del correcte o incorrecte, en alguns casos, a l'acceptable. Molt propi d'una societat complexa com aquesta en la qual vivim i on els valors absoluts i les respostes contundents cada dia tenen menys espai. Fins aquí, segurament tot correcte, propi dels temps que corren i de l'evolució històrica de les llengües. La meva pregunta, però, és si aquests canvis serviran per captar més parlants.
No ens enganyem, el taló d'Aquil·les de la nostra llengua no és la normativa sinó la seva presència social, una qüestió que, ens agradi o no, no s'ha acabat d'encarar mai ni amb la contundència, ni amb la convicció, ni amb els recursos, ni amb la imaginació necessaris. D'altra banda, uns canvis tan substancials en la normativa obligaran a un esforç enorme en totes les eines digitals que fan servir la llengua. Si fins ara els català estava prou ben situat a Internet, què passarà ara que correctors, traductors, webs... hauran d'incorporar els canvis? Segur que tothom estarà disposat a invertir per actualitzar una llengua com la nostra? I no parlo només de les administracions, sinó de les empreses i entitats privades, també. Que hi ha pensat algú, seriosament? Perdrem un altre llençol en aquesta bugada?
Sigui com sigui, la gramàtica és al carrer, el debat també. Ara ja només falta que hi sigui la llengua. Podem seure i esperar a veure què passa. I seguir pentinant el gat perquè faci goig.