Sempre s’ha dit, i deu ser veritat, que no hi ha res pitjor que estar al lloc inadequat en el moment més inoportú. Bé, els optimistes de mena sempre ho han expressat a l’inrevés, amb allò de ser al lloc adequat en el moment oportú. Però per a aquestes quatre ratlles d’avui, ja m’està bé, el primer plantejament.
De vegades, l’ambició, la ignorància o les expectatives equivocades fan que ens situem allà on no ens correspon. Tard o d’hora, però, la realitat s’imposa, ens adonem que estem fora de lloc, i tot es complica; de vegades de manera irreversible. Això és el que vaig pensar ahir mateix escoltant les declaracions de Santi Vila al Suprem. No hi ha dubte que en algun moment de la seva carrera política es va equivocar, i molt, fins que va arribar a una situació incòmoda, de la qual va haver de sortir de la pitjor manera possible i que, malgrat tot, l’ha dut a judici i l’ha marcat, potser per sempre, en la seva carrera professional. Insisteixo, ambició, ignorància o expectatives equivocades? O una mica de tot? Només ell ho sap.
Sigui com sigui, el cert és que tot passa, i a dalt i a baix són conceptes perfectament intercanviables en un moment donat. És allò tan vell del “sic transit gloria mundi”; així passa la glòria del món. Avui ets algú que es pensa que és algú, i que fins i tot potser ho és, i demà no ets ni un mal record. Aleshores només queda la memòria per no oblidar, o les plaques aquestes que la prepotència o l’adulació pengen a les parets dels edificis o equipaments dels nostres pobles i ciutats, i que pretenen perpetuar l’obra de polítics, que potser valdria més condemnar a l’oblit.
No fa gaires dies vam ensopegar amb una d’aquestes plaques tan llustroses i ridícules, que recordava una inauguració a càrrec d’un infaust conseller de Cultura i un més que lamentable president de la Diputació. Tots dos davant dels jutges, ara mateix, i amb els respectius prestigis polítics per terra, dit sigui de passada. Efectivament, “sic transit gloria mundi”. Llàstima de plaques que ningú no gossa enretirar, per a vergonya de tothom.