Hi ha una cosa de Rajoy que admiro sincerament: la seva capacitat d'aguantar qualsevol cosa. Alguns periodistes de la cort en diuen la estrategia del percebe, que com més pica el mar, més s'agafa a la roca. Potser sí. Però ara mateix, i més a la vista de tot el que ha anat protagonitzant darrerament, jo em demano si no serà que tot és un guió ben escrit, en el qual cadascú interpreta el seu paper.
M'explico amb un exemple. Ens hem fet un fart de riure amb el fin de la cita i la postura de "jo no dimiteixo", que m'han fet enyorar, i de quina manera, el Rajoy de Polònia. Mentrestant, ha passat desapercebuda, per més que anunciada, una nova pujada de la tarifa elèctrica, al mateix temps que coneixíem els guanys de REE (Red Eléctrica Española), o que el ministre Wert tirava endavant la seva reforma que prima els talossos amb diners, que s'hi poden passar el temps que calgui mentre paguin, per davant de gent que ha de demanar beca i/o treballar mentre estudia, exigint-los més nota que als seus col.legues rics per poder seguir a la universitat. I tot això justament quan comencen les vacances per a molta gent i tenim el cap en altres històries.
Insisteixo. I si aquí cadascú fa el seu paper? El de Rajoy? un a cavall entre dues figures amb gran tradició hispana: el Don Tancredo i el bufó. Pel que fa a l'oposició, molt em temo que no passa de públic, amb posat seriós, que riu discretament amb el personatge, i poc més.
La pregunta, en qualsevol cas, és sempre la mateixa: qui escriu el guió? qui surt guanyant amb aquesta tragèdia servida com a farsa?
Potser sí que avui m'he llevat amb una paranòia conspiratòria. Deu ser la calor, o el tip que estic d'aquesta gent, i dels seus amos.
