Ahir en va arribar una notícia trista: la cadena SER deixarà de retransmetre partits de futbol en català. La raó? la de sempre, la necessitat d'estalviar. I si ja es fan retransmissions en castellà, fer-les també en català és prescindible.
Sembla del tot lògic, l'argument aquest de l'estalvi. I potser ho és per quadrar els comptes d'una detereminada empresa, però fixem-nos que sempre, absolutament sempre, és presdindible el català. En aquesta ocasió, per esborrar de cop 37 anys de feina importantíssima per normalitzar l'ús de la nostra llengua.
Crec que aquesta prescindibilitat del català, en tots els àmbits, i més quan l'argument de fons és l'econòmic, ens acosta perillosament a propostes com la d'Albert Rivera de tancar TV3, perquè ja hi ha moltes cadenes (en castellà, evidentment), i en temps de retallades, cal estalviar.
Les llengües més febles, i ara com ara el català n'és una, sempre acaben resultant prescindibles. Caldria no perdre de vista aquest principi quan apareguin debats sobre el possible estatus de les llengües en una futura Catalunya independent, perquè mantenir la cooficialitat de castellà i català, molt em temo que seguirà sent una porta per prescindir, sempre que calgui, de la segona, la feble, per més adjectius que se li posin ("oficial", "pròpia"...). Que en prenguin bona nota aquells que han de dur el timó del país en un viatge a algun lloc (potser amb una imatge més o menys marinera m'entendran millor).
Si un hipotètic estat català no ha de servir per garantir absolutament la plena presència del català en tots els àmbits, potser és que no ens cal (o que no el sabem contruir). I és que en qüestió de llengües hi ha amistats molt atractives, però massa perilloses.
