per en 7 Setembre 2013
1,159 Vistes

Agafem-nos fort, que venen temps convulsos.  Les paraules del president Mas apuntant unes hipotètiques eleccions plebiscitàries el 2016 molt em temo que només serà el primer dels missatges que els propers mesos ens arribaran de tot arreu, a la manera de globus sonda, d'avisos, d'amenaces o, en general, d'arguments d'una negociació que potser tothom negarà, però que sense cap dubte ja ha començat.

Estic convençut que cap govern espanyol no serà tan estúpid d'arribar a la prohibició d'una consulta (ja veurem com i de quina manera), a risc de quedar davant d'Europa i del món com un estat, si més no, amb ombres antidemocràtiques tan evidents, i menys ara que les mirades internacionals s'han començat a girar cap a la seva tolerància amb expressions feixistes.

Venen temps en què caldrà mantenir la calma i la pressió social sobre els governs (en plural) si volem arribar a bon port.  Fins ara hem viscut un temps de fixar posicions i, més o menys, tenim una mica clar què en pensa cada força política de la futura independència de Catalunya.  Ara cal anar concretant l'estratègia final amb claredat, però sense perder de vista, ningú de nosaltres, que ens trobem enmig d'una difícil i llarga negociació, amb tot el que comporta d'estira i arronsa.

De tota manera, fora molt d'agrair que determinades declaracions, com les del president i el 2016 es fessin amb molta cura, sobretot per evitar que els mitjans internacionals (la caverna espanyola que digui el que vulgui) interpretin poc rigor en els nostres objectius.  I també caldria que aquells que ara com ara lideren la mobilització social, l'ANC, mantinguessin la solidesa del seu lema, sense cap espai a interpretacions malintencionades, ni que sigui a canvi de presentar algun tram no prou ple el proper dimecres (cosa que estic segur que finalment no passarà).

Calma i, més que cap altra cosa, actitud social positiva, perquè encara caldran alguns onzes de setembre més.  L'únic que pot impedir cap passa enrere i garantir l'èxit final.  No dubtem del nostre poder com a ciutadans, perquè només cal mirar una mica aquests darrers anys per constatar què podem aconseguir (o provocar).

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
ciu,no és independentiste,si Madrid els done un plat de llenties,afluixaran...
7 Setembre 2013