ESCALLIMPAR v. tr.
|| 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76.
|| 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt raben...
2.6k+ Vistes
0 Li agrada
RÈNEC m.
|| 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).
Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).
...
2.2k+ Vistes
2 Li agrada
Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners.
--Estic segura que ara sortiràs a caminar.
...
2k+ Vistes
1 m'agrada
LLAGASTA f.
|| 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.
1.8k+ Vistes
1 m'agrada
TEMPERI m.
|| 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97.
|| 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.
Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.)....
1.8k+ Vistes
1 m'agrada
TAFLIC! interj.
d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!...
1.7k+ Vistes
1 m'agrada
Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l'altre un contrapès (Empordà, Garrotxa)..
1.7k+ Vistes
0 Li agrada
Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès:
FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f.
Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango.
Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.
1.6k+ Vistes
1 m'agrada
Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Al GDLC trobem:
ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).
1.5k+ Vistes
0 Li agrada
Al DIEC trobem:
3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.
1.5k+ Vistes
2 Li agrada
En l'expressió jugar a nyaus. El DCVB diu:
NYAUS m. pl. Jugar a nyaus: discutir violentament i sense arribar-se a posar mai d'acord (Llofriu).
...
1.5k+ Vistes
2 Li agrada
Eixerit, vivaç, trempat.
Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la...
1.3k+ Vistes
4 Li agrada
Sinònim de "mena" o "sort" (no de "tipus", que és una altra cosa).
És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures. Fa una llei de temps ben estrany,
...
1.2k+ Vistes
1 m'agrada