TEMPERI m.
|| 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97.
|| 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.
Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.).
Etim.: del llatí (in)tempĕrĭe, mat. sign. 1.
Publicat a: Llengua i lingüística
Moltes gràcies. Aquí en diem temperi cada vegada que hi ha un so, soroll o crits de nens. Quan sona la campana és quan més temperi hi ha. Una abraçada.
aradigueu, ja veus que fins i tot el DCVB no ho diu tot: es descuida el Bages. Jo ho havia sentit en el mateix sentit que dius tu (l'accepció 2).