en 3 Juliol 2011
Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès:
FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f.
Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu).
Fon.: fəβás, fəβásə (or.).
Etim.: derivat augm.-pejor. de fava, ‘beneit, bàmbol’.
Publicat a: Llengua i lingüística
