Oci

Una vegada més, arriba el moment d'ordenar les pel·lícules que he vist aquest any per primera vegada en pantalla gran (ho explico així per justificar que "Seven", vista a Sitges, no compta) segons l'ordre de qualitat que em sembla que tenen. Evidentment, hi ha decisions molt discutibles, i com sempre hi haurà pel·lícules que ocuparan posicions difícils d'entendre, però aquesta és la gràcia. A banda del tradicional top-10, les posaré totes per deixar clar que n'hi pot haver d'excel·lents que se...

Un que va parar el que va poder, però que va quedar una mica retratat en dos dels gols. Un que intentava córrer per la dreta sense sentit, com un pollastre sense cap. Un que va protagonitzar com a única acció defensiva destacable la comissió d'un penal letal. Un que des que es deixa estimar per altres equips ha entrat en fase d'hivernació. Un que es va quedar fent l'estaquirot en la jugada del primer gol, i també en la del gol italià a Barcelona. Un que es va veure desbordat, però que va tenir...

Segurament, el més interessant del partit d'ahir és analitzar l'alineació. Davant la monstruositat del que espera, les decisions de Luis Enrique havien d'estar condicionades per la sobrecàrrega de minuts d'alguns puntals i per la necessitat de protecció d'una cinquena targeta groga d'altres jugadors també importants. Per tant, malgrat que s'intuïa que hi hauria moltes rotacions, en realitat semblava que hi havia d'haver poc espai per a les sorpreses. S'intuïa que Mascherano jugaria al darrere ...

Tinc un problema, si es pot dir així: ja vorejo els quaranta anys i continuo saltant-me les pàgines d'economia dels diaris. De fet, estic convençut que ho faré sempre. No hi ha res que trobi més avorrit, i no hi entenc gens de la borsa ni de les operacions especulatives. I, malgrat tot, sé que tot això és el motor del món. Sé que les decisions dels taurons financers determinen la meva vida i la dels qui m'envolten. Per tot plegat, sentia reticència i alhora curiositat a l'hora de veure "Margin...

Sempre em passa el mateix. Sempre. No hi ha manera, i aquesta vegada no n'ha estat una excepció. Quan m'acosto a una pel·lícula que té com a eix central el narcotràfic, sempre hi ha alguna cosa de la trama que se m'escapa. Em perdo i no acabo de saber encaixar totes les peces. No obstant això, no negaré que "El consejero" és una bona pel·lícula, perquè ho és i perquè no té la culpa de la meva ocasional incapacitat com a espectador. Però, sobretot, perquè a més tinc la sensació (gairebé gosaria...

 Durant l'impecable, enlluernador, primer quart d'hora llarg d'aquest entretingudíssim artefacte que és “Baby driver”, del sempre interessant Edgar Wright, assistim a l'espectacle de la vida com a coreografia. El protagonista es mou, tant al volant com a peu, en perfecta harmonia amb la música que escolta. És lleuger, àgil, gràcilment integrat amb l'entorn (atenció al pla seqüència dels cafès). Poc després, però, les coses no surten tan bé: hi ha un personatge violent que ho fa descarrilar sem...

La meva intenció era esperar que s'acabés el mundial per fer-ne una valoració, sobretot en clau blaugrana, però el que va passar ahir va ser tan bèstia que no em puc estar d'avançar-m'hi. I la primera reflexió que em ve al cap és la següent: tothom té clar que estem davant d'un partit històric, que es recordarà per sempre més, i que mai s'havia vist una humiliació així encaixada a casa per part de cap equip gran. Doncs doble contradicció: que ja ningú recorda el 2-6 del Barça al Bernabéu? Per ...

En sóc conscient. Ho reconec. No sempre sóc coherent quan parlo del Barça en aquest blog, i el que de vegades m'està bé un altre dia m'està malament, i viceversa. Però això és així perquè la meva opinió no és interessada (com fa bé de denunciar Martino que n'hi ha), sinó que simplement és la d'un aficionat que intenta explicar les sensacions que cada dia li transmet l'equip. Però vull deixar clara una cosa: malgrat que no m'agrada gens el tarannà de la junta encapçalada per Rosell, mai utilitz...

Victòria suadíssima contra l'etern rival, que a més serveix per deixar-lo a 6 punts. Deia després de l'empat contra el Milan que el Barça necessitava guanyar un partit gran per esvair tots els dubtes. En aquest sentit, missió assolida. Però no tinc clar que s'hagi aconseguit esvair determinats interrogants sobre el joc de l'equip. Personalment, em sorprèn molt que tothom amb qui he parlat es mostra molt satisfet pel triomf, i no em reconeix el que per mi és una evidència: que el Barça va jugar...

Les semifinals de la Champions (ai, quina nostàlgia!) ens han ofert quatre perfils d'entrenador ben diferenciats. Analitzem-los. Carlo Ancelotti: l'entrenador intel·ligent. Aquest elegant italià, a qui hem d'agrair que hagi posat fi a la insuportable crispació que darrerament hi havia sempre en els clàssics, té una virtut fonamental: sap adaptar-se a les plantilles que té. No li importa que la seva figura quedi una mica a l'ombra. No és narcisista, i la seva única motivació és que els seus j...

Estava temptat d'escriure simplement "tancat per decepció" i deixar-ho córrer. Perquè de ganes d'escriure sobre el partit d'ahir, com es pot comprendre, cap ni una. Però hi ha coses que em fan ràbia, que considero injustes, i no puc callar. Al capdavant d'aquestes coses n'hi situo una: la crucifixió (mai més ben dit en aquestes dates) de Leo Messi. El Nou Testament (ja em perdonareu que aquests dies em posi bíblic) explica que un bon dia va arribar un messies (ja sé que el joc de paraules am...

Per passar els nervis de l'espera del clàssic, vam començar la tarda d'ahir diumenge veient "Domingo sangriento", la història d'un altre diumenge, el malauradament famós Bloody Sunday en què les forces de l'ordre britàniques van disparar indiscriminadament sobre manifestants republicans a Irlanda del Nord. Paul Greengrass narra admirablement els fets, amb la seva mestria habitual (que anys després tornaria a demostrar en la colpidora i també molt naturalista "United 93"), des de la nit anterio...