Oci

La serventa es insultada per l amo l escridassa. Vina mala bestia que m has deixat sol Ai ai per culpa de la seva maleida impaciencia m he fet un cop Canalla poca vergonya t acomiadare La senyora no voldra li diu la serventa...

Els cinèfils del claustre de professors de l'institut on treballo continuem fent conxorxa i recomanant-nos pel·lícules. Aquesta setmana tocava mirar "Cashback". Així que ahir m'hi poso, la miro, passo una bona estona però em pregunto si n'hi ha per tant. La sensació que tinc és que no. Com que sé que prové d'un curtmetratge original, decideixo mirar-lo. M'agrada molt més. Té més sentit, i la metàfora del temps congelat s'entén molt millor. Escric un correu al company que me l'ha recomanat, i l...

Divendres a la nit. Estàs sol a casa, i en aquests casos toca ritual: primer de tot cuinar fent servir la teva recepta preferida (s'agafa el telèfon, es marca el número de la pizzeria, s'encarrega la pizza i a esperar). I, un cop ben tip, el millor: preparar-se un bon combinat de vodka amb llimona, seure còmodament al sofà i disposar-se a gaudir d'aquella pel·lícula que fa temps que tens disponible però que no acabes de trobar mai el moment de mirar. En aquest cas, "Arma fatal". Una hora i m...

Si hi ha una cosa que cal agrair a Nacho Vigalondo és que és un cineasta que arrisca. Li encanta obrir camins poc explorats, o capgirar-los, o donar-los un nou sentit, o buscar noves formes d'expressió. I això fa que cada obra seva sigui rebuda, almenys per mi, com una oportunitat d'una alenada d'aire fresc. És clar que aquesta manera de fer té els seus perills, i en la majoria de curtmetratges i llargmetratges que ha fet fa equilibris entre allò brillant i allò ridícul, i no sempre guanya el ...

El punt de partida de "Transcendence" és sens dubte interessant, i gira al voltant d'un dels temes potser més explorats darrerament per la ciència-ficció: la intel·ligència artificial. La primera part de la pel·lícula, sense ser res de l'altre món, es deixa mirar, i les comparacions amb "Her" es fan inevitables: què defineix la nostra identitat? Què és allò que ens singularitza? En què consisteix allò que anomenem consciència? Però aviat queda clar que l'aposta de "Transcendence" és una altra,...

Moltes coses per comentar, avui. Continuo aprofitant les vacances per consumir força cinema, i aquest cop hi afegiré la meva última lectura (aquí sí que m'he de resignar i admetre que el meu ritme de lectura ha baixat molt, i pel que sembla no hi ha temps lliure que ho arregli, vés a saber per què). Comencem per les pel·lícules, i en primer lloc "Grand piano". Es tracta d'un exercici d'estil en tota regla, i en aquest sentit passa amb escreix la prova del cotó. La pel·lícula està filmada amb v...

Avui estic molt content perquè el jurat del premi Tal Com Sents de l'institut Blanxart de Terrassa ha seleccionat el meu relat "La síndrome de l'obediència" per ser publicat. Moltes gràcies!   ...

Fa un parell d'anys vaig anar a veure una pel·lícula anomenada "Els nens salvatges". No estava malament, i tenia coses interessants, però hi havia una qüestió que em va saber una mica de greu: pràcticament tots els personatges adults (potser excepte l'interpretat per Aina Clotet) eren una mena d'ogres incapaços de comprendre els adolescents. D'acord, és cert, sovint no sabem entendre'ls i potser els tractem injustament, però la pel·lícula semblava no tenir en compte que l'obligació dels adults...

Ja està. Finalment he vist la pel·lícula més vista i més comentada de l'any, "Ocho apellidos vascos". Que vagi per endavant que no suporto aquella actitud pedant consistent a menysprear tot allò que agrada al gran públic. Simplement, hi ha coses que m'agraden i coses que no, com a tothom; i no les consideraré ni millors ni pitjors pel fet que agradin a la majoria o a una minoria. Dit això, haig de dir que "Ocho apellidos vascos" ni m'ha entusiasmat ni m'ha decebut, sinó que s'ha limitat a ser ...

Llesqueria Mossega Pl. Ma. Teresa Miquel Pàmies, Local 2 (Reus) Entre Riera Miró i Centre Comercial Carrefour. ...

Avui la serventa ha recordat quan era una gran senyora i feia el que li venia en gan sense donar explicacions a ningu.cansada vella i avorrida no pot fugir en lloc. Te forces pero sense llibertat no poy fer res. Nomes el fill de l amk la mante en vida. Pobre serventa !!

Estava temptat d'escriure simplement "tancat per decepció" i deixar-ho córrer. Perquè de ganes d'escriure sobre el partit d'ahir, com es pot comprendre, cap ni una. Però hi ha coses que em fan ràbia, que considero injustes, i no puc callar. Al capdavant d'aquestes coses n'hi situo una: la crucifixió (mai més ben dit en aquestes dates) de Leo Messi. El Nou Testament (ja em perdonareu que aquests dies em posi bíblic) explica que un bon dia va arribar un messies (ja sé que el joc de paraules am...