Oci

Una vegada tancat el parèntesi que havia deixat la meva vida quotidiana en suspens durant una bona colla de dies, em torno a acostar al blog per transmetre algunes sensacions que he anat experimentat darrerament enmig de tot plegat. Irritació: la que m'ha produït una novel·la que m'ha acompanyat en els moments de treva. Es tracta de "Temporada baixa", de Maria Mercè Roca. Compte!: es tracta d'una novel·la molt ben escrita, però vull pensar que va ser un pecat de joventut. El que em molesta é...

Poca cosa a dir del partit del Barça de dissabte. Es va punxar, però més en el resultat que no pas en el joc. L'equip va jugar de manera totalment reconeixible, i el debat sobre el sistema de joc lentament es va evaporant. Fins i tot els pecats (no xutar més des de fora de l'àrea) són els mateixos d'anys anteriors. En qualsevol cas, l'equip va combinar bé al primer toc, va jugar bé entre línies i va tenir una bona mobilitat al davant (amb canvis de posició que la presència d'Iniesta, Neymar i ...

Ha tornat. Ja és aquí. Sempre a punt per salvar-nos. Messi ha fet patir molt aquests dies, perquè d'ençà d'una topada fortuïta just abans del clàssic de copa no havia tornat a ser el mateix. Li faltava l'últim driblatge, l'espurna de velocitat, la lucidesa de sempre. I l'equip se'n ressentia, més tenint-lo al camp en aquestes condicions que sense tenir-lo en absolut. A Sevilla va semblar que la cosa començava igual, però quan l'equip el va necessitar hi va tornar a ser. Una vegada més. El part...

El debat està, definitivament, servit. Sembla clar, a hores d'ara, que Tata Martino vol un Barça més vertical, més directe, més allunyat del futbol control que va caracteritzar l'etapa de Pep Guardiola al capdavant de la banqueta. Els més puristes ho critiquen, diuen que ens estem allunyant de la nostra essència i que a més això a la llarga ens perjudicarà en el resultat. Partits com el d'ahir els serveixen d'exemple: el Barça fa una primera meitat elèctrica, amb passades ràpides que trenquen ...

Curiosa, la primera pel·lícula vista aquest 2014. "Miranda" és d'aquelles pel·lícules que tenen ganes d'explicar-te les coses d'una manera diferent, original, fresca, nova. I això sempre és d'agrair, encara que al principi et suposi un esforç per entendre què t'estan explicant. Quan hi agafes el fil, i de passada el muntatge es calma una mica, gaudeixes prou. Cristina Ricci està absolutament enlluernadora, i se't fa creïble que el protagonista pugui perdre el cap per ella. A més, el fet que el...

A vegades, el continent adquireix importància i pot influir sobre la percepció que tenim del contingut. Aquest cap de setmana n'he viscut dos exemples. El primer, dissabte. Després de força dies de no anar-hi, tornem al cinema, a veure "Séptimo", un thriller protagonitzat per Ricardo Darín i Belén Rueda. Comencem malament ja abans de la sessió, perquè m'envaeix una sensació cada cop més aguda que als cinemes Ocine de Girona han perdut tot el respecte a l'espectador. Desconeixement de quina sal...

Avui em tocaria parlar de com divendres vaig celebrar l'arribada de les vacances primer reincidint amb Audrey Hepburn amb "Una cara con ángel" i després amb una altra pel·lícula que, de manera paradoxal respecte a la seva ambientació, és una celebració de la vida, "¿Hay alguien ahí?". També podria comentar el plaer d'haver revisionat ahir diumenge un dels meus clàssics preferits, "Los sobornados", de Fritz Lang, o com la desfeta de la selecció espanyola contra el Brasil em va fer pensar molt e...

Començaré, encara que impliqui contravenir les instruccions bàsiques que dono als alumnes a l'hora d'elaborar qualsevol text, per la conclusió. Perquè només des de la conclusió es pot explicar la muntanya russa d'ahir raonablement per parts. Cal alliberar-se de la conclusió, del regust amarg del final, per analitzar el partit i el resultat. I la conclusió inevitable és que ahir vam deixar viva la presa, que després de l'errada de Messi en el penal gairebé em trenco un parell d'extremitats rebo...

Ja se sap que la recepció que cadascú fa d'una obra artística depèn molt dels mecanismes mentals que li són predominants en aquell moment. I el cas és que no sé per què, però últimament analitzo molt els arguments de les pel·lícules que veig des del punt de vista de la recerca de la felicitat dels personatges. Així ho vaig fer la setmana passada amb "Blue Jasmine", de Woody Allen, i aquesta setmana hi torno amb les tres esplèndides pel·lícules (últimament tinc una bona ratxa) que he vist aques...

Les vacances són terreny adobat per als plaers culpables. El temps lliure permet anar a veure sense remordiments aquest artefacte pirotècnic anomenat "Batman vs Superman". Sense expectatives, amb la ment neta i l'única intenció de passar-ho bé, assisteixo a la massificada projecció d'estrena. Què es pot dir d'aquesta pel·lícula? No gran cosa. Potser el més destacable és que segurament no ofereix el que promet. El presumpte enfrontament entre els dos superherois és descafeïnat, forçat i sense...

Tercera pel·lícula magnífica en un mes: o m'estic tornant definitivament tou i ja m'agrada tot, o realment aquest 2016 promet cinematogràficament. Sigui com sigui, no sóc l'únic que pensa que "Carol" és una meravella, un prodigi de sensibilitat sense carrincloneria, una lliçó de cinema en cada fotograma. "Carol" et fa sentir el plaer del cinema clàssic, amb una història cuinada a foc lent (no apta per a gran part del públic de multisales, que només busca acció irreflexiva i sense fre), una cui...

Definitivament, em declaro fan de l'actual cinema romanès. Cap altra filmografia té en aquests moments, em sembla, la força i la sobrietat que té aquesta, ni la seva capacitat de radiografiar amb la precisió d'un bisturí la societat actual. Societat romanesa, sí, però els defectes i les corrupcions de la qual es poden fer extensives arreu. Així, si Cristian Mungiu em va deixar totalment bocabadat amb les sensacionals "Cuatro meses, tres semanas y dos días" i "Más allá de las colinas", ara apar...