Oci

Contra la venjança. Contra la mentida. Contra tots els gegants que hem de derrotar: premsa, jutges, policia, monarquia, règim. Contra el desànim que ens han volgut inculcar, fins i tot des de dins. Però som més de a favor de. ...

Ha tornat. Ja és aquí. Sempre a punt per salvar-nos. Messi ha fet patir molt aquests dies, perquè d'ençà d'una topada fortuïta just abans del clàssic de copa no havia tornat a ser el mateix. Li faltava l'últim driblatge, l'espurna de velocitat, la lucidesa de sempre. I l'equip se'n ressentia, més tenint-lo al camp en aquestes condicions que sense tenir-lo en absolut. A Sevilla va semblar que la cosa començava igual, però quan l'equip el va necessitar hi va tornar a ser. Una vegada més. El part...

S'ha fet tard, i ja és 21-F. Vaga general. Per tant, aquest article romandrà tan buit com la xarxa de la porteria de l'Olympique ahir.

Haig de reconèixer que em va costar força entrar en l'univers de "Llums a la costa", de Jaume Benavente. Crec que és perquè al principi se centra molt en el personatge de la Cèlia, i li costa una mica entrar en matèria, situar-nos en el que potser té de més interessant: la història d'Eusebio Sena, represaliat pel salazarisme. "Llums a la costa" és una història profundament portuguesa, escrita amb un gran amor cap a Portugal i sobretot cap a Lisboa (els que hem tingut la sort de ser-hi podem en...

No es pot dir que aquest cap de setmana les meves petites grans passions m'hagin portat gaires alegries. Per començar el Barça, que va deixar escapar la victòria de San Mamés en l'últim minut, quan havia fet el més difícil: capgirar el resultat. Com gairebé sempre que s'enfronten aquests dos equips, bon espectacle a la gespa i també a la graderia, amb una afició fantàstica, tot i que a vegades una mica desconcertant, com quan es dedica a xiular un jugador d'una impecable qualitat futbolística ...

Em sembla que hi ha més d'una versió cinematogràfica en circulació d'aquesta meravellosa novel·la d'Oscar Wilde anomenada "El retrat de Dorian Gray". La que he tingut l'oportunitat de veure avui és una versió en què un magnífic Colin Firth interpreta el paper clau de Harry, el cínic amic de Dorian Gray. M'hi he acostat amb por, perquè estimo moltíssim aquest llibre i temia que fos esguerrat en la complicadíssima tasca de portar-lo a la pantalla. Malauradament, els meus temors s'han vist confir...

Normalment sempre m'espero al dilluns a escriure la crònica del partit de lliga del cap de setmana. Així deixo reposar una mica les sensacions i les emocions, i intento fer una anàlisi més freda i objectiva de la situació. Però avui, sincerament, no em ve de gust esperar-me. Perquè vull oblidar aquest partit tan aviat com sigui possible, que ja costarà prou amb una setmana sense partit de l'equip fins diumenge que ve. Tots aquells que li tenen ganes, de dins o de fora, tindran molts dies per c...

Entretinguda i intensíssima final de la copa Catalunya ahir a Lleida, sobretot a la segona part, i amb victòria merescuda per al Barça, encara que fos a la tanda de penals. Del partit, voldria destacar-ne tres jugadors: 1) Kiko Casilla. Extraordinari partit del porter blanc-i-blau, i es veu que no és la primera vegada que completa una actuació així. Es coneix la lliga i fins i tot la ciutat, és jove i amb projecció... Potser ens hauríem de plantejar posar-lo al capdavant de la llista de poss...

El debat està, definitivament, servit. Sembla clar, a hores d'ara, que Tata Martino vol un Barça més vertical, més directe, més allunyat del futbol control que va caracteritzar l'etapa de Pep Guardiola al capdavant de la banqueta. Els més puristes ho critiquen, diuen que ens estem allunyant de la nostra essència i que a més això a la llarga ens perjudicarà en el resultat. Partits com el d'ahir els serveixen d'exemple: el Barça fa una primera meitat elèctrica, amb passades ràpides que trenquen ...

Avui, com a homenatge de comiat a una de les persones que segurament més ha fet aquests últims anys per la cohesió del barcelonisme, escriuré un article en què faré servir constantment com a crossa la seva lletania predilecta: allò de "hi ha equips que". Hi ha equips que, tot i que darrerament haurien d'estar-hi força acostumats, continuen sense saber perdre, i senten la necessitat de provocar un enrenou cada vegada que encaixen una derrota important. I hi ha equips, en canvi, que tanta gent...

A priori, els principals motius per veure "Un romance muy peligroso" es troben davant i darrere la càmera. Davant la càmera, la suposada química de dos actors amb cartell de sexis: George Clooney i Jennifer Lopez. Darrere la càmera, la suposada solvència d'un director, Steven Soderbergh, sempre molt ben considerat per la crítica i que garantiria aquí un producte comercial de qualitat. A l'hora de la veritat, però, res de res. George Clooney i Jennifer Lopez no demostren en cap moment tenir c...

En sóc conscient. Ho reconec. No sempre sóc coherent quan parlo del Barça en aquest blog, i el que de vegades m'està bé un altre dia m'està malament, i viceversa. Però això és així perquè la meva opinió no és interessada (com fa bé de denunciar Martino que n'hi ha), sinó que simplement és la d'un aficionat que intenta explicar les sensacions que cada dia li transmet l'equip. Però vull deixar clara una cosa: malgrat que no m'agrada gens el tarannà de la junta encapçalada per Rosell, mai utilitz...