Categories
Huete Ich gefunden ein Baum.
Mein Herz singt wie eine Nachtigall.
...
972 Vistes
3 Li agrada
Va ser un dia, al vespre, que va començar malament.
Perdia, mentre em col·locava una arrecada, el topall que la subjecta, al carrer. Vés a saber on?
...
1.5k+ Vistes
2 Li agrada
L’edat i el respecte imposaven certa distància entre els dos estranys. Una taula aparentment ordenada dividia l’ambient carregat de tensió. La llum era diàfana, gens centralitzada per cap focus prepotent que enrarís l’entesa. Tot quedava com molt vague...les imatges no van quedar retingudes. Sols algunes paraules que enllaçaven altres records més consistents. Tot quedava molt lluny però, la màquina del temps del dolor encabit en una articulació immobilitzada s’escapava a cops de martell.
...
1.3k+ Vistes
2 Li agrada
Quan la veu es converteix en Música
desitges que tothom calli.
...
904 Vistes
2 Li agrada
Al meu carrer.
El sol s'apropa a l'eix de la perpendicularitat.
...
1.4k+ Vistes
1 m'agrada
És una paraula estranya.
Llunyana i alhora divertida, -ara que hi penso.
...
961 Vistes
1 m'agrada
Hi ha qui passeja el gos o la fura.
Els núvols aboquen la pluja
...
1k+ Vistes
1 m'agrada
Estava cansada de tot.
Aquell dia havia anat en doina per casa, a la feina, al mercat i, ara només tenia ganes de descansar.
...
691 Vistes
1 m'agrada
...davant de l'esplanada de la Font.
Uns Arbres immensos acollien els caminants després de pujar per un camí esfaltat fins l'amfiteatre on rajava la font.
...
1.2k+ Vistes
1 m'agrada
Visitant la pàgina personal de Paavo Järvi, he trobat un bombonet il·lustrat:
Un missatge que amb poques paraules diu molt....
...
936 Vistes
1 m'agrada
Sempre trobem certa teatrelitat en els moments especials. Un dia de pluja, de sol radiant, la caiguda de les fulles vermelloses o una nevada amb borallons immensos...
Hi ha fins i tot, obres en la Història de l'art, que ens ho inspiren.
...
956 Vistes
1 m'agrada
Tinc una gateta, que de pessigolles en diu papallones.
Mentre li acarono la carona, plena de pèl sedós,
...
943 Vistes
1 m'agrada
Baixava per un camí empedrat, en picat.
A cada vorera verda, d'herbes primerenques,
...
1.1k+ Vistes
1 m'agrada
La Glòria s’havia fet gran de sobte.
Els seus pares que eren del ram tèxtil, la varen enviar a fer de minyona a la casa d’uns fabricants de draps. A casa seva, els diners no abastaven per a tothom. Ella era la més petita i perquè tingués un futur menys dolent, l’enviaren a fer-se gran en un ambient mancat d’humitats vaporoses i fums contaminats....
933 Vistes
1 m'agrada
La nena que ja no era nena va passar d’una casa rovellada de fum d’una xemeneia central, sense finestres que no donaven a l’exterior, a una casa immensa, amb finestrals –alguns de colors i tot- que donaven a amplis jardins...
...
904 Vistes
1 m'agrada
Era una conversa a quatro en un restaurentó molt discret. Asseguts desparellats. A la manera del “ball de nans”.
La llum era difusa. Amb làmpades fetes d’acordeons de paper, de colors i motius florals que acompanyaven, taula sí i taula no.
...
1.1k+ Vistes
1 m'agrada
Era tibada. No parlava amb ningú que fos del seu rang o com a molt, per donar ordres absurdes.
...
1.6k+ Vistes
1 m'agrada
(Si l'hagués hagut d'escriure ara, no ho hauria fet. Poc havia de saber què em portaria el futur...)
Tocant el cel, una Roca:
...
1k+ Vistes
1 m'agrada
Aquesta tarda tot era diferent.
El sol era gairebé transparent.
...
843 Vistes
1 m'agrada
La injustícia m'entristeix
ve cap a mi com una onada d'absència.
...
965 Vistes
1 m'agrada
Som suïcides del Temps.
Ens hi estrellem, lliures
com la mosca entabanada
que frisa per entrar -vidre enllà......
988 Vistes
1 m'agrada
