Ness
per en 29 Maig 2011
1,241 Vistes

...davant de l'esplanada de la Font.

Uns Arbres immensos acollien els caminants després de pujar per un camí esfaltat fins l'amfiteatre on rajava la font.

A l'hivern, el glaç, cobria bona part del doll de l'aigua. Hi havia molta humitat i arreu on posava el peu, relliscava...

A la Primavera, la neu n'és la principal absent, però no per això, no podem dir que no n'hi hagi.

Aquell dia, acalorada, amb la garrafa a la mà i la motxilla buida, encara, vaig veure sorpresa el miracle natural:

Nevava Primavera.

Un aplec de pollancs desprenien borrallons de d'angelets arreu. El vent, el seu gran aliat, estava al seu favor.

Després de l'espectacle, tot va continuar com sempre. L'aigua no es va moure de lloc -bé sí, una part va anar a parar a la garrafa i a una ampolla buida; i una altra, d'insignificant, me la vaig passar per les galtes-.

Solitud i silenci.

Publicat a: Literatura
Pere
Molt bonic!
29 Maig 2011
Ness
Una mica poetitzat, però és ben real.
30 Maig 2011