Categories
Quan Robert Schumann va demanar la mà de la Clara Wieck al seu sogre, aquest no les tenia totes. No veia el seu futur gendre gaire de bon partit.
Potser ho va encertar. Diuen que va morir boig; que es va obcessionar amb el mecanisme d'un dit...Altres fonts, potser més ben informades, expliquen que la seva bogeria era un símptoma de la sífilis, una malaltia de transmissió sexual molt habitual en aquella època.
...
879 Vistes
3 Li agrada
Tot, absolutament tot, el que faig o el que dic té a veure amb tu.
Em costa horrors no relacionar-te amb la meva vida diària.
...
1.4k+ Vistes
3 Li agrada
Se't dona bé somriure, se't dona de meravella. Ho fas amb una naturalitat que de vegades, fins i tot em dones enveja. Somrius amb qualsevol cosa. Ahir notaves com m'apartava els cabells, i somreies. Se't dona tan bé somriure... que m'has ensenyat a fer-ho. He tingut el millor dels professors. Has sigut com aquell moment, on et poses de cara al món i ho tens tot clar, tot viu, tot blau. Viure teu riure és viure tota l'estona així. Es com si de sobte tot es converteixi en un motiu per es...
1.3k+ Vistes
3 Li agrada
Sempre he somiat amb ser un peix, perquè diuen que els peixos no tenen memòria, i no poden recordar res.
I si no et recordes de res pots aixecar-te cada dia i viure-ho tot com si fos la primera vegada.
...
1.1k+ Vistes
3 Li agrada
Mira'm.
Sóc una noia que careix de gran part de la seva maduresa.
...
1k+ Vistes
3 Li agrada
Crec que ve sent hora de dedicar-te unes linies:
Pot ser siguin moltes les raons per les quals fer-ho; fa uns quants dies que compliren els nostres huit mesets (encara es mereix el diminutiu davant de tots els que vindràn ;)!!), ja eres una LLICENCIADA, també per què pot ser, aquesta vida en comú que tan desitjem ja te un pas més endavant, per tot el que m'ajudes en tot absolutament, per fer-me somriure i per dedicar-me tants minuts de la teua vida!
...
1.6k+ Vistes
3 Li agrada
És malaltís veure com persones que ho signifiquen tot van desapareixent sense que l'univers et doni cap explicació.Resulta aclaparador pensar que avui fa un any d'aquella conversa, cadacú a una banda d'aquell vidre, en la qual em explicaves una i altra vegada que tiraves a faltar que et fes girar a la cadira del meu escriptori i que et donaven natilles per menjar.
En aquests 366 dies han canviat tantes coses que aquella felicitat que sentia cada diumenge, quan em despertaves buscament abala...
2k+ Vistes
2 Li agrada
