Quan no dius tot el que penses,
trencadissa de sentiments.
Quan somies però no fas realitat,
conversió del llit en sala de tortura.
Quan creus enamorar-te,
simplificació de mirades i gestos.
Quan els teus objectius són en una diana,
observar, tirar, fallar.
Quan el cap crida i les orelles busquen silenci,
sons silenciosos.
Quan el foulard i la faixa pengen,
estendre motivacions i compromisos.
Quan tot no és més que res,
descobriment: el desert era un mar d'aigua dolça.
Publicat a: Reflexions
Quan sembla que no hi hagi paraules amb dos versos senziils tot queda dit. Fantàsctic!