Oci

El dia que Espanya va descobrir meravellada que la seva princesa sabia llegir, el Barça va disputar el primer partit de la competició que porta el nom del seu pare, de la qual espero que ens expulsin aviat per no admetre-hi la participació d'equips estrangers. Va ser el típic partit de mal jugar, amb un rival agressiu i hiperventilat contra una alineació plena de suplents i joves entusiastes però sense cap cohesió de grup. Com sempre en aquests casos, poca cosa a comentar. En l'aspecte positiu...

En un dissabte plujós i trist com el primer aniversari de la proclamació de la independència, assistim a la projecció d'una pel·lícula audaç, arriscada, enlluernadora. El cinema de Carlos Vermut és així: camina en la fina línia entre allò sublim i allò irrisori, però la torrada no cau mai del costat de la mantega perquè és capaç, des del compromís incondicional dels actors, d'aconseguir que entris en el seu joc, alhora tan irreal i tan revelador de les nostres pulsions quotidianes. Amb “Quién ...

Passades ja 48 hores, i a menys de 48 del següent gran repte, l'actuació del Barça contra l'Inter es manté en el record i mereix ser digna d'estudi. Que un equip que fins ara aquest any s'havia mostrat més aviat apagat i desorientat aconsegueixi jugar, sense la seva màxima estrella, de la manera que va fer-ho dimecres és per rumiar-hi. Hi ha qui considera que precisament l'absència de Messi va obligar l'equip a endollar-se més que mai, i hi ha qui creu que el principal factor era la competició...

Deixo per demà (avui ja, vista l'hora) l'anàlisi del partidàs que va jugar el Barça ahir. Perquè avui s'ha confirmat la ignomínia dels encausaments als presos polítics i no em surt de dins escriure sobre coses normals, perquè res ho serà fins que tots els represaliats puguin tornar a viure en pau a casa seva. Per tant, parlaré d'unes declaracions lamentables de García-Margallo a Catalunya Ràdio. Diu l'exministre que ell creu que sí que hi ha delicte de rebel·lió, i ho argumenta així: segons ...

És curiós que el meu rebuig instintiu a la majoria de xarxes socials (aquest modest blog s'assembla més a un gènere epistolar decimonònic que a res més) em porti, en canvi, a la fascinació per les pel·lícules que giren al voltant d'aquesta temàtica (potser hi busco un reforçament del pensament crític que en tinc?). Però el cas és que, després del díptic que a Sitges van significar “Cam” i “Assassination nation”, aquest dissabte vam completar una mena de trilogia sobre aquesta matèria amb la ma...

Després de l'hora del pati de la setmana passada, la nostra segona visita a la 51a edició del Festival de Sitges va ser molt més professional: de 12.15h a 00.30h, quatre pel·lícules en un espai de dotze hores. Crec que mai m'he sentit tan bé per la meva programació: perfectament sincronitzades per moure's amb temps entre sala i sala i amb temps per poder dinar i sopar. I, a més, totes quatre van resultar ser cintes més que notables. Les quatre pel·lícules vistes aquest divendres a Sitges dem...

El festival de cinema de Sitges és una bogeria absoluta. Ja des del moment de la venda d'entrades: tot just començar, i conseqüència de la prioritat que tenen els propietaris d'abonaments, vam constatar que la sessió de “Mandy” a la qual assistiria Nicolas Cage estava esgotada. Aleshores vam intentar activar el pla B: una sessió de “Clímax”, l'última bogeria cinematogràfica de Gaspar Noé, al mític cinema Retiro també sonava espectacularment bé. El resultat, el mateix: entrades esgotades. Doble...

A veure com ho explico sense semblar avantatgista o resultadista. Però el cas és que, just quan ja m'havia rendit i començava a renegar definitivament de Valverde com un entrenador que no m'agrada ni m'il·lusiona, avui m'hi he mig reconciliat. I ha estat ja des de l'alineació. Perquè esperava que avancés la posició de Coutinho i posés un migcampista més en detriment de Dembélé, per dues raons: perquè a Anglaterra els rivals sempre pressionen fort i perquè l'equip s'havia mostrat massa feble de...

Avui és el meu aniversari, i com l'any passat em toca viure'l amb el regust agredolç dels fets transcorreguts la vigília. Aquesta vegada i malgrat tot, molt més dolç que amarg. La lectura dels millors articulistes de Vilaweb (diari independentista però de marcat sentit autocrític quan convé) m'ajuda a posar ordre en els meus sentiments contradictoris. Així que ho intento. ...

Assistim a la tercera ensopegada del Barça en sis dies. Aquesta vegada en directe: som, després de molt de temps, al Camp Nou. Tenim les entrades comprades des de fa temps i tenim ganes de passar-nos-ho bé, però el nostre cap i el nostre cor són al centre de Barcelona, amb les manifestacions antifeixistes contra l'ofensa que vinguin aquí a homenatjar els bàrbars que ens van apallissar ara fa un any. Tant sobre el Barça com sobre el que ha passat avui a la capital del nostre país, prefereixo ...

...