Hi ha qui pregunta que fariem els homes sense les dones,la resposta,es ben senzilla:no fariem rés,no hi seriem...en canvi,les dones i homes junts fariem un món millor un cop lliurats de polítics i partits que no representen ni dones ni homes,només el seu interès. 

No estic massa convençut a votar-lo,no m´acaba de fer el pes... (llapis) ...

"HOLA,QUE FARÀS AVUI? "NO RES..." ...

Han fet còrrer la veu que cert partit,pensa donar facilitats a tots els immigrants que vinguin cap aquí...    Aquest,ha agafat el 4x4 i ja ve...      llapis

Fa molts anys (quasi tots), el meu avi em va dir; "Tingues por de tot el que no vegis ni tinguis al teu abast, però mai no tinguis por dels covards que tenen la injudtícia per bandera"

Si he de triar,prefereixo l´infern; allà tothom és dolent però ningú va disfressat de bona persona....

Estic orgullós de mi mateix,doncs he completat un trenca-closques en sis mesos i a la caixa i ficava de dos a quatre anys...soc un crac

ENS CAL TENIR BONA LLAVOR PEL FUTUR.

Ja sé que no podem tornar a néixer,però si podes ser, m´agradaria ser el mateix com ara però independent.

JA S´HAN ACABAT LES OBRES A CASA, DÉU N´HO DO, PERÒ EL PASADÍS,NO M´ACABA DE FER EL PES,HI HA POCA LLUM...

SI LA INDEPENDÈNCIA FOS DOLENTA PER CATALUNYA,JA ENS L´HAURIEN DONAT

Quan vaig néixer,la meva mare ho va passar molt malament,doncs vaig fer més de quatre kg.un part "natural" a casa i per acabar-ho d´adovar,vaig sortir amb un braç amunt,tocant-me el cap. La llevadora,va dir que això era "mala estrugança",com un avis de guerra. La llevadora,no va fer cap premonició,doncs la guerra ja feia dies que es veia venir,amb aldarulls violents per a tot arreu.Segons vaig saber ja més crescut, és que mentre em batejaven a l´església de la Bonanova ,el meu oncle la va di...

El ministre Gallardón,diu que l´estat té els intruments necessaris per defensar la seva sobirania...els tancs? Vidal Quadras diu qur la Via Catalana va ser un muntatge...ostres,un muntatge amb més d´un miliò i mig de participants,es mereix un gran premi.

El rei,ha dit que espanya no es pot permetre cap separació; té tota la raó : ells no s´ho poden permetre,però nosaltres,si.

Jo,era petit i un dia el meu tiet, se´n va enrecordar que era el  meu padrí; em va  regalar un estel. L´estel,era molt gran i amb molts metres de cordill perquè volés molt enlaire. La meva mare en veure´l,va raonar com cal encara que no m´agradés a mi:l´estel era més gran que jo i ella,tenia por que se´m emportés com un ocellet. Com sempre,ella tenia raó, el meu pare el faria volar des del terrat. Però com jo tenia 10 anys,vaig fer el que no calia; d´amagat vaig pujar al terrat i per a  que ...

Els catalans,estem tan acostumats a rebre amenaces per part de polítics centralistes,que quasi ho consideren normal en comptes de sentir-nos com hauria de ser: anormal. I dins aquest desgabell polític actual,el que s´ha de considerar més anormal,és el fet de que polítics catalans,ensenguin el foc sense tenir res per posar dins de l´olla després de proclamar que tenien tots els ingredients per fer un brou com el que feia l´àvia. ...

Jo era un nen,feia dies que em trobava malament,molt malament :un capvespre,tot i que el cap em bullia per la febre,vaig sentir les veus dels meus pares i el metge,ho vaig entendre tot i més quan la meva mare va entrar a l´habitació amb els ulls plorosos.Jo tenia vuit anys complerts feia poc,però em van envaír pensaments que no havia de tenir encara...recordo que em trobava tan malament,em feia tant mal el cap i respirava amb certa dificultat, amb un mal de coll insoportable que potser ja no c...

Sense dones,no hi ha món,i aquest món no anirà bé fins que elles no agafin el comandament de tot.. Ho veig aixì...

Contemplant els nens i nenes jugant a la platja de Calafell amb els pares que fan vacances,em vénen a la memòria les vacances dels anys quaranta del segle passat: era una mica diferent d´ara: molta gent s´ho passava malament i la meva familia,no era diferent; el meu pare no feia vacances,les traballava. Això vol dir que les nostres vacances familiars,es resumien en un capvespre al "rompeoles" amb el sopar al cistell; un dia a la platja de la Barceloneta (per dinar truita amb una mica de sorra)...

Quan em cordo les sabates me´n adono que hi ha un poca-solta que cada dia em fot el terra més avall D´altres,em diuen que m´hi quedat una mica sord,però no és veritat; es la gent que per fer-me la punyeta,em parla molt baixet. ...

Si un home casat arriba de matinada a casa,despentinat,la roba arrugada i la cara plena de pintura vermella,la seva dona farà molt malament de creures que s´ha barallat amb un pallasso.

Em quedo meravellat veient com molts nens i nenes (no tots per desgràcia) tenen infinitat de juguets i molts d´ells,són electrònics. Veient-los,la memòria em fa marxa enrere i em porta al temps de post-guerra,quan hi havia poques il-lusions i molta por,i jo ,com molts nens jugàvem amb un tros de fusta. Un tros de fusta que podia  ser un tren;un avió;un vaixell...depenia de la imaginació i de a que jugavem. Quan em van regalar un avió de llauna,li vaig donar el meu tros de fusta al meu veí "M...

No vull capficar-me en el futur per no perdre el present. No m´arrepentiré mai d´haver tornat un somriure a un malcarat. ...

Potser el meu cap,aniria bé per a pom d´escala,doncs per comprendre la política,ja no hi "toco"... No puc entendre,que el govern de casa nostre,estigui format a la vagada per dues ideas polítiques totalment diferents i encara que el meu cap sigui el més adequat per a pom d´escala,crec que això no ens porta a res positiu. ...