en 29 Maig 2014
Jo,era petit i un dia el meu tiet, se´n va enrecordar que era el meu padrí; em va regalar un estel. L´estel,era molt gran i amb molts metres de cordill perquè volés molt enlaire. La meva mare en veure´l,va raonar com cal encara que no m´agradés a mi:l´estel era més gran que jo i ella,tenia por que se´m emportés com un ocellet. Com sempre,ella tenia raó, el meu pare el faria volar des del terrat.
Però com jo tenia 10 anys,vaig fer el que no calia; d´amagat vaig pujar al terrat i per a que cap veí tafaner no em veies,vaig enfilar-me damunt el quartet dels dipòsits d´aigua i d´aquell lloc ben alt,vaig deixar anar l´estel que es va enlairar al moment. Diuen que la lógica infantil sempre té un raonament,pero no,es va fer autèntica la lògica de la meva mare,doncs quan més corda donava,l´estel més estirava, la por em va envaïr i vaig deixar anar l´anell amb la corda. L´estel va volar amb una llarga cua de corda fins quedar entortotlligat al parallamps de la torra de casa la "boja".
Era una torra molt maca,i en deien la casa de la "boja" perquè la pobra dona no va soportar perdre el pare i el marit en un bobardeig.
Ella,va sortir en veure l´estel enrrollat al parallamps,no sé perquè va intuïr d´on havia vingut i va mirar cap on jo era, encara espantat; va aplaudir i em va enviar un petó. No se´m va ocórrer altre cosa que tornar-li el petó. Vivia amb una minyona i ningú més. No va deslligar mai l´estel,jo pujava al terrat a veure´l sovint i no entenia com ella sempre aparaxia;em feia senyals i moviments com dient que jo era l´estel i volar junts. M´enviava petons tocant l´estel i jo els hi tornava.
La meva mare,estava tant contenta de que s´hagués perdut l´estel,que no se´n adonava que jo pujava al terrat a veure la "dona",doncs mai més vaig voler que ningú li digués la "boja". Ens enviavem petons...
Un dia,hi havia molt moviment pel carrer de més amunt,amb policies i l´ambulància. Van dir que la "boja" s´havia tirat del terrar al carrer. Vaig pujar al terrat,l´estel encara hi era,hi va passar molt temps fins que el vent i la pluja el van fer caure al carrer, com ella.
Publicat a: Cultura
