UN TROS DE FUSTA.

Em quedo meravellat veient com molts nens i nenes (no tots per desgràcia) tenen infinitat de juguets i molts d´ells,són electrònics. Veient-los,la memòria em fa marxa enrere i em porta al temps de post-guerra,quan hi havia poques il-lusions i molta por,i jo ,com molts nens jugàvem amb un tros de fusta. Un tros de fusta que podia  ser un tren;un avió;un vaixell...depenia de la imaginació i de a que jugavem.

Quan em van regalar un avió de llauna,li vaig donar el meu tros de fusta al meu veí "Marcelino",doncs el seu havia servit per fer foc un dia de fred,i al cap de poc,vaig canviar-li l´avió pel tros de fusta. Els meus pares ,no es van enfadar pel canvi, però vaig sentir com deien : "el pare d´aquest  nen,no para de fer viatges a la taverna per engolir-se uns quants gots de vi,ja li podria comprar un juguet al nen...no sé que han vingut a fer aquesta gent a Catalunya."

miquel.