Doncs sí, les coses no són sempre com ens volen fer creure que són. He omplert dues ampolles de mig litre d'aigua (de les que faig servir normalment quan surto i m'emporto provisió líquida) amb l'aigua que tenia en una ampolla de litre de vidre de les que tinc a la nevera per fer servir per casa. El resultat, previsiblement, és que amb l'aigua de l'ampolla de litre s'han d'omplir exactament les dues ampolles de mig. No cal ser un setciències per saber-ho. Però vet aquí que: ...

Jo ja ho sabia, que no és el meu fort. Té un avantatge: en aquest aspecte no hi ha gaire gent que em superi en marge de millora. Però el moment precís de trobar-me davant de la situació no és divertit. Al voltant, tothom arriba més enllà, n’hi ha que fan el que cal i d’altres que  en fan un succedani. Jo em quedo en una mena de succedani del succedani. Em sento una mica impotent, i faig el que puc sense demanar-me més, paciència i bona esperança.  ...

Racons de pluja. ...

Un gat al terrat. Amb les ulleres posades, ...

Entre parets ...

Al jardinet ...

L'any passat vaig fer una llista de llibres llegits. Enguany hi torno, queda una llista una mica llarga perquè he llegit com em sembla que no ho havia fet mai. Hi ha bastanta varietat, però també alguns patrons que es repeteixen. D'uns quants n'he fet ressenya al blog. Vet aquí: La naturalesa dels dies, de Quim Daví ...

  Va haver-hi un temps en què es va inventar una cosa anomenada vídeo, i en el transport públic de mitja o llarga distància (tren, autobús, avió, d'ara endavant diré només el tren per simplificar) van tenir la idea brillant de posar una pantalla i encolomar al públic una pel·lícula per fer el viatge més entretingut. Normalment, amb excepcions, acostumaven a ser pel·lícules força dolentes, una tradició que segueix ben viva. ...

Rellegeixo llibres ben poques vegades, sobretot des d'un temps ençà que la pila de lectures pendents mai no minva. Però feia temps que duia al cap la idea de que volia rellegir Camí de sirga i finalment ho he fet. I és que no sé que té aquest llibre però a mi em sembla màgia pura. Potser és la història coral, potser és el bon humor barrejat amb sentiments profunds, amb un llenguatge molt ric i poètic i amb un tros de la història d'un poble que també té alguna cosa de la història de tots nos...

Cada vegada sembla més difícil trobar un indret on els humans, en passar, no hagin deixat un rastre d'aquests seus tan particulars. Especialment en aquests llocs que són perfectes per anar-hi i passar un dia tranquil de camp, encara que no siguin dels molt concorreguts.

Any nou, vida nova, diuen. Enguany per a mi més aviat diria que any nou, horaris de son alterats, perquè de vida nova ara per ara no gaire. Fins que passi de nou el període d'adaptació.

L'estadi Olímpic Lluís Companys es va omplir de gom a gom pel partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló. Feia un sol de justícia i una calorada de por, i per tant potser més que mai molts espectadors s'acostaven al bar a buscar un refresc (i molts també l'entrepà) abans que no comencés el partit. No visito massa els estadis, però acostuma a passar sempre el mateix. L'espai és petit per la quantitat de gent que s'hi amuntega en poca estona. Tres noies joves es reparteixen una barra massa rep...

M'ha cridat l'atenció aquesta bola verda d'un color tan intens a sobre d'un tronc tan petit i fràgil. Talment com si estigués esperant que el nen d'algun gegant l'arrenqui i li bufi al damunt per veure envolar-se, lleugeres i delicades, les seves fulles suspeses en l'aire. Com si fos una dent de lleó d'escala gegantina. ...

Una vorera ampla. Si té prou espai, fins on és capaç de créixer una alzina de ciutat? Prou com per regalar una ombra magnífica quan fa bon temps, sobretot si es combina amb uns bancs situats estratègicament.

Dues germanes es retroben després de molts anys a la casa de la seva infància, el dia de l'enterrament de la seva mare. En l'ambient resclosit de la casa cantonera, que ha d'anar a terra l'endemà, i amb l'acompanyament de les (poques) coses que els hi queden per repartir-se, hi floten tots els secrets que en el passat varen trasbalsar la família per sempre. ...

Estel de pedra ...

Abans, al tornar d'estar uns dies fora xerraves una mica i et posaves al dia. Ara, passo uns quants dies fora de circulació i em trobo amb una nota que diu "tens tants missatges per llegir". Com es pot abordar, això?

M'encanten. Trobo que fan un conjunt d'allò més original. https://www.youtube.com/watch?v=kao3olo8XN4

Pere Quart recitant les seves corrandes d'exili. https://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM

Oblidats els peus, estoiques sota la pluja ...

Sense pensar-ho, ni voler-ho, ni proposar-s’ho, el veí del costat m’ha fet un regal que s’ha infiltrat espontàniament per l’escletxa que separa els nostres balcons.

Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny....

De bon matí surto de casa i, encara mig endormiscat com el dia que no s'ha acabat de llevar, em trobo unes sabates abandonades al carrer. Ja és la quarta vegada! I, de les quatre, és la tercera que el que trobo és el parell complert de sabates, i no pas en un estat com per llençar-les. Que potser s'ha trastocat, el món? Sí, els humans moltes vegades no toquem de peus a terra, potser treure's el calçat i trepitjar ben ferm és una manera de recuperar una mica de seny. És casualitat, suposo, o...

Hi ha dies en què sembla que el temps no hagi passat. Hi ha dies en què l'eforç de molts anys sembla que no hagi servit per a res més que per tornar al començament. Hi ha dies en què sembla que les forces s'acabin. Tot sovint semblen dies que no s'han d'acabar mai. Però no és així. Els dies dolents són com els dies bons. Passen.

...

Verd destenyit. ...

Mentre ella s'emprovava vestits, ell va llegir tot "Guerra i pau" dempeus al costat del provador.  

Amb la llum de biaix ...

Només calen tres coses, que a més a més van seguides: obrir-li la porta a una és el primer pas per a la següent. Són: No pensar ...

...

Camí d'hivern. ...

No ho havia fet mai, però a mig any em van venir ganes de fer una llista dels llibres que havia anat llegint. Ara que ja ha passat l'any, què en faig? No és una llista ni llarga ni curta. Ni tan sols estan en ordre. Ni tampoc no estic segur de que no me n'hagi deixat cap. Jo n'estic satisfet. N'hi ha que me'ls he comprat, que me'ls han regalat, que me'ls han deixat i també de la biblioteca. Heus aquí: ...

  ...

Un mar de plata sota la lluna plena. Paisatge d'aire.

A Perpinyà hi ha aquest carrer amb un nom ben peculiar. Qui devia ser, aquest Josep Cabrit? En una recerca ràpida al google no l'he trobat pas. Si en sabeu alguna cosa, m'agradaria que m'ho féssiu saber per satisfer la meva curiositat.

Branques nues. Una figa, solitària, ...