Oblidats els peus,
estoiques sota la pluja
a la calçada.
Passejant mentre plovia em vaig trobar aquestes xancles al bell mig d’una calçada, talment com si algun caminant les hagués deixat entre passa i passa per seguir el seu camí potser descalç, potser levitant. Què en penseu?
Publicat a: Poesia
Sigues el primer a qui li agrada això.
Si, és cert, va continuar caminant com si res hagués passat. I tu vas fer la foto d'aquell passat.
Amb totes dues coses es podria escriure una història bastant més llarga que aquest haiku. En teniu ganes?