Rellegeixo llibres ben poques vegades, sobretot des d'un temps ençà que la pila de lectures pendents mai no minva. Però feia temps que duia al cap la idea de que volia rellegir Camí de sirga i finalment ho he fet. I és que no sé que té aquest llibre però a mi em sembla màgia pura. Potser és la història coral, potser és el bon humor barrejat amb sentiments profunds, amb un llenguatge molt ric i poètic i amb un tros de la història d'un poble que també té alguna cosa de la història de tots nosaltres. Segurament sigui una combinació de tot plegat el que fa que aquesta novel·la de Jesús Moncada sigui per a mi una de les millors que he llegit mai.
Es tracta d'una novel·la teixida a partir de la història de Mequinensa, la vila natal de l'autor, des de l'època d'esplendor del negoci de les mines de lignit durant la primera guerra mundial fins a la desaparició de la vila sota el pantà ara farà uns quaranta anys. Enmig, les vages dels minaires, la república i la desolació de la guerra i de la postguerra, i els anys de por i agonia per l'inevitable i cada cop més proper enfonsament de la vila sota les aigües. Es tracta, naturalment, d'una novel·la coral amb molts personatges dels quals els principals podrien ser el senyor Jaume i la seva filla Carlota, d'una de les principals famílies burgeses, i l'Arquímedes Quintana i en Nelson, patrons de llaüts, les barques que durant molts anys van solcar l'Ebre transportant riu avall el lignit extret de les mines de la conca. El mateix Neptú, el llaüt capitanejat pel Nelson, es podria considerar un personatge més de la novel·la, en què n'hi ha molts altres que es fan estimar com l'Aleix i la Malena de Segarra, l'Atanasi Resurrecció, Madamfransuà o els Honorats (Honorat del Cafè i Honorat del Rom) i molts d'altres que amb aparicions molt breus li donen al texte molt de colorit.
No crec en lectures imprescindibles ni en lectures obligatòries. Cadascú té dret a triar què vol llegir i quan. Ara, si em fan recomanar les meves lectures preferides, Camí de sirga estarà sempre en un dels primers llocs. Algun dia, ben segur, me'l tornaré a rellegir.