Personal

És increible com en unes hores, tot puga canviar dràsticament. Com pases de dormir abraçada al seu cos a dormir abraçada a tu mateixa. Com les llàgrimes eren de riure i ara són de dolor. La pèrdua, el desengany, l'anyorança, sentiments que afloren quan menys t'ho esperes, colpejant-te i fent-te caure. No vols... no vols ser la que sempre perd, però et toca. Fins i tot, hi haurà gent que dirà que m'ho merec, per caure rendida a ell, per esperar que mai s'acabés, per ser capaç de mantindre una r...

Un regal inesperat que em van portar des de Perpinyà. I tot un descobriment: no un poeta, sinó un autèntic poetàs que ens ve de la Catalunya Nord i que encara és prou jove, uns trenta-cinc anys ara mateix. ...

Tot es resumeix a això. No m'entens. No saps què és el que passa pelmeu cap quan en teoria deuries saber-ho, deuries ser qui em coneix millor que ningú, qui m'ho diguera tot amb una mirada o un apretó de mans.  No és just.  ...

Si els núvols no deixessin passar la llum, de quin color serien els dies de pluja?

Encara que darrerament no sigui un bon lector, no vull deixar-vos sense una ració petita més de tastets: som-hi tots: coses... ...

Avui dia res no es el que era. Ni tan sols les sabates abandonades, que resulta que ara també es volatilitzen i no en queda res més que les plantilles. No sé si té a veure amb allò de l'austeritat i les retallades.

He rigut molt! És una lectura que us recomano. Això sí, encara que no cal, jo us diria que llegiu primer Un crim imperfecte, novel·la anterior on hi podreu coneixer els protagonistes d'aquesta. ...

Escric i esborro les paraules. Últimament no en trobo cap que posada una rere l'altre m'ajude a comprendre el que realment penso. Estic desapareguda d'aquest món, del que en tantes vegades havia aconseguit fer-me viure milers de vides diferents. El trobo a faltar però busco exageradament la forma de trobar un cert equilibri dins del gran caos que representa en aquest moment la meua vida. És difícil i molt complicat. Ho sé. Però també sé que puc aconseguir-ho.    ...

Sols una escletxa ...

Avui potser ens trobem amb una cosa una mica més coherent, però igualment lletja. Calçat abandonat enmig d'un solar deixat de la mà de Déu. Quin rastre perdut s'hi amaga?

Vet aquí la meva primera lectura en esperanto. La millor manera de començar no podia ser altra que un llibre de microrelats, en aquest cas són en total una seixantena d'històries i gairebé totes es queden en menys d'una pàgina. Només la darrera, que en fa sis o set, és una mica llarga. Té els ingredients habituals d'aquesta mena de relats: tendresa, girs inesperats, moments còmics... Me l'he llegit en un degoteig, a glopets, i els he saborejat en general amb plaer, tret d'algun cas en què h...

Seguim amb la mode del quatre per quatre, aquesta vegada entre un bon munt de deixalles, però una mica apartades com si tinguessin ganes de destacar. Justament quan es comença a acostar la temporada d'aquesta mena de calçat, no sembla el moment més adient per a aquesta aparició però aquí la tenim.

Fanals o torxes? ...

Pel que he llegit avui dia només són més o menys un u per cent dels escocesos els qui parlen el gaèlic escocès. D'entre ells, aquesta cantant. De la lletra no n'entenc ni un borrall, però em sembla pura màgia. https://www.youtube.com/watch?v=dDdi6bn06bo

Més que sabates, aquesta vegada es tracta d'unes senyores botes. Algú ha decidit que ja té ganes de que vingui la calor, o potser és que té algun tipus d'informació privilegiada sobre el canvi climàtic, vés a saber.

Alguns punts per sortir de la crisi al País Valencià i Catalunya (el punt sobre el nou estat independent al País Valencià no és possible actualment). Aquests punts no agradaran a tothom, perquè suposen trencar amb i la partitocràcia i arreglar els actuals problemes. ...

Vet aquí un llibre que, per a mi, ha estat com una alenada de màgia. Sens dubte, és una de les novel·les que m'ha agradat més darrerament. D'una manera estranya, perquè tinc tendència a devorar els llibres que m'agraden i en canvi aquest m'ha demanat de llegir-lo a poc a poc, com qui diu a glopades, allargant-ne la lectura un bon grapat de setmanes. Potser perquè conté tanta emoció que una lectura ràpida produiria borratxera. ...

No sé perquè he tardat tant en escriure sobre ell si en realitat no puc llevar-me'l del cap. No puc oblidar els seus ulls, que amaguen tantes coses i a la vegada, em mostren tot un món diferent quan em miren. No puc oblidar els seus llavis suaus, les seues mans definint-me la forma de la cintura i com m'atrau cap a ell. La manera en com em besa, tan suau, de forma tan dolça. D'aqueixa manera que mai ningú abans m'havia besat.    ...

L'arena, lenta, ...

Ja no tinc paraules. Quina ratxa!

Ja s'ha activat la pàgina web, el projecte per tant ja és en marxa. El termini no comença fins d'aquí a uns dies, però qui en tingui ganes ja pot començar a pensar-hi. Em plau col·laborar en això. Paraula d'Espriu.

...

Fins ahir no n'era conscient de tots els perills que podem córrer. De com en uns segons, tot el teu món es paralitza per unes paraules i el pànic apareix com un tsunami, dispost a emportar-te al més fons de les pors. Sentir que el teu cervell s'ha esfumat i intentes recordar les coses sense èxit, buscant tot allò que saps que et farà falta però que ets incapaç de fer-ho de forma mecànica i tranquila, encara que ho estigues fent a una velocitat que retraces en comptes d'avançar.   ...

Avui pensava publicar una altra cosa, però és que sembla que em persegueixin. Però sisplau! Què hi fa una vamba deixada enmig del carrer? Que avui plou, cordons! No és moment d'anar descalç pel món... Però per si no en tenia prou encara no havia avançat ni trenta metres quan de sobte... patapam! Fa pocs dies ja em va passar amb les sabatilles, pel que sembla la darrera moda en sabates abandonades és el totterreny: de quatre en quatre. ...

La poca neu ...

Em persegueixen! Ara ja me les trobo de bon matí, passant fred, quan encara és tan fosc que és un miracle que les hagi vist. Bé, de fet només n'he vist una. La segona, camuflada a sobre dels pantalons, no l'he vista fins que he passat la foto a l'ordinador, a mida gran. El flaix li ha arrabassat el seu camuflatge. Amb les presses ni me n'havia adonat.

Me'n vaig fer ja fa uns quants anys, quan feia ben poc que m'havia instal·lat a Barcelona. No acabava de quadrar amb les meves necessitats de desplaçament, però m'agradava i tenia moments bons per a fer-lo servir. De tant en tant em feia propòsits de fer-ne un ús més continuat, i no em duraven gaire. Me'n recordo que de bon començament era bastant desastrós: gairebé sempre que volia fer un trajecte, havia d'esperar al segon a al tercer intent per tenir una bicicleta en condicions. Després va m...

Unes sabates abandonades molt d'estar per casa, aquest cop. Sabatilles, i per fer-ho millor no n'hi ha un parell sinó dos. Tres s'han quedat dins de la bossa i la quarta se n'ha escapolit. Potser vol veure món?

No hi ha res que puga alegrar-me tant com vore el seu somriure. Com em mira en la seua cara d'espavilat, saber que ell mateix és conscient de que pot fer qualsevol cosa per a picar-me i que jo salte. I el més incomprensible de tot, és que m'encanta.   ...

Ballar. Ballar és, per molts, una afició, un joc..... Per a mi, un estil de vida. Ballo a totes hores sense importar el que em diguin.. visc la vida ballant. M'és igual si plou, si fa sol, si neva o si ens estem morint de calor. Ballo. ...

I si em torna a passar? Aquella barreja de llagrims causants de la por, inseguretat... I si mai més podré tornar-lo a veure, amb les seves inmenses forçes de viure la vida malgrat els seus problemes... ...

Lliçó d'alemany empalagós i insuportable.

Ens deixen. M'hauria agradat veure'ls en viu, però no ha pogut ser. El seu llegat, però, ja és de tots nosaltres. Al Tall. https://www.youtube.com/watch?v=4O3e_TAcdhs

Avui és 14 de Febrer, el meu compleix hui 85 anys per la vesprada el tocaré per felicitar-lo i comentar l'oratge que està fent per València i per Fontanars. Avui, però, també és un dels dies dels enamorats que celebrem la meua xixi i jo. Com avui no et podré fer un petò, te'n vaig fer mil i un al carnaval. ...

Un somni verd ...

He tancat una altra volta al cercle. A menys de cinc metres d'aquest punt vaig trobar un dia les primeres sabates abandonades, i se'm va acudir fer una foto i penjar-les al blog. Ni remotament se'm va acudir que allò fos el principi d'una sèrie que s'ha anat estirant i estirant. Aquest racó, concretament, és una mina. No sé si és la tercera o la quarta vegada que trobo sabates per aquí. Ara que hi passo una mica més sovint, a veure quant de temps trigo a tancar el proper cercle.