Vet aquí un llibre que, per a mi, ha estat com una alenada de màgia. Sens dubte, és una de les novel·les que m'ha agradat més darrerament. D'una manera estranya, perquè tinc tendència a devorar els llibres que m'agraden i en canvi aquest m'ha demanat de llegir-lo a poc a poc, com qui diu a glopades, allargant-ne la lectura un bon grapat de setmanes. Potser perquè conté tanta emoció que una lectura ràpida produiria borratxera.
La novel·la parla d'una dona que, després de descobrir que és adoptada, intenta esbrinar els seus orígens. Finalment serà la seva néta Cassandra qui, després de la mort de la Nell, acabarà esbrinant per què, l'any 1913, una nena de quatre anys va va ser abandonada a bord d'un vaixell que se la va endur fins a l'altra punta del món.