Personal

ELS RESPONSABLES DE TANTA IRRESPONSABILITAT,SON ELS IRRESPONSABLES QUE HAN DONAT RESPONSABILITAT A UNA COLLA D´IRRESPONSABLES.

Estic fet un embolic,polítics que volen manar a Catalunya parlant en castellà amb banderes espanyoles...

Mai no hem de demanar pa a qui ens ha robat la farina i diu que és d´ell.

El món,és rodó...però no va gens redó...

Feliç aniversari, Solet   ...

calia fer uns retocs al passadís de casa.

M´ho va dir l´avi: "Si escoltes el que diuen el grans,et serà més fàcil entendre-ho tot,encara que siguis petit. Ara,soc avi i em sembla que m´hauré d´escoltar els petits perquè no entenc res.                   ...

T'ho vaig prometre. M'ho vaig prometre, que la próxima entrada que escrigués, estaria dedicada a tu... i ja porto prou més d'un any de silènci. Se te'n van endur... te'n vas anar i no vaig poder dir-te adeu. Inclós tant de temps després, segueixo sense creure'm que no tornaré a escoltar el teu riure que em posava tan nerviosa. Et trobo a faltar... i el pitjor de tot, és que trobo a faltar desahogar-me en tu. Sí, sóc molt egoista. Ho sé.  Han passat tantes i tantes coses desde que vas marxar....

SEMPRE VIU,AMB NOSALTRES.

No és lògic que sigui impossible recuperar les dades i tot el que tens al flog si per desgràcia es descodifica l´ordinador, he tingut de començar de nou.

És Bakara, un infern. I justament perquè era tan concorregut, sempre havia estat el lloc més perillós. Però fins aquell moment havia estat el lloc de la mort dels altres. D'una mort que tant se li'n dóna a tothom. ...

Et sorprens quan de sobte algú diu alguna cosa insignificant, un comentari estúpid i boig, dit en veu fluixa i en un petit somriure que se'n burla de la teua cara de póker. Un comentari que et fa preguntar-te què és el que estàs fent malament. Un comentari que et fa qüestionar-te si els teus amics són els teus amics, si el que tu sents significa alguna cosa per a algú.  Et poses la màscara que feia temps que no treies a la llum i et tornes a sentir petita. Molt molt petita.  ...

Moltes voltes he sabut que jo mateixa mai sabria donar-me les respostes suficients per trobar-me a mi mateixa. El fet de que siga tan poruga i que no sàpiga afrontar els possibles riscos fa que cada volta siga més i més petita.  Per què estic tant enganxada a tu? Per què has hagut d'aparèixer en la meua vida? Per què aquella nit? ...

Torno a ser aquella xiqueta menuda i riallera que no pot deixar de moure's mentre em fas el teu súper atac de pessigolles. Deixa'm! Para! T'ho suplico!  I pares, atrapant-me a dos centímetres de la teua boca. Massa a prop, no puc evitar-ho i et bese.  ...

Ni amb mi ni sense mi. Va ser la nostra conclusió l'altra nit. Després de tant de temps amb aquest estira i afluixa. I per a qué? Per què ens estem fent mal? Ho teniem tot per a poder oblidar-nos l'un de l'altre. Haguérem pogut seguir endavant conservant-nos només en un racó de la memòria. Ens haguéssem recordat d'aquell "nosaltres" alguna nit en la que no poguésem dormir. Però ho vam tindre que fer complicat.  ...

El tic-tac dicta. Perdre les hores i fer viatges envà et fa sentir inutil.  Conduir per Barcelona és el caos. Intentar arribar a l'hora conduint per la city és l'error més comú entre els ciutadans que compartim calçades mal esfaltades, semàfors en vermell cada 100m, radars maleits, mil motos que se't creuen, peatons caminant per on els hi va bé, autobusos sent els reis del carril dret... ...

Ben bé ja no és agost, però la sensació és la mateixa. En un dia la rutina s' apoderarà de les nostres vides per crear en ella un ordre o un caos. Nit freda per ser agost, sí. Fa calor i cap fulla és capaç de moure's, però hi ha una fredor interior que inunda l'habitació.  ...

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ja no en queda ni rastre. Paraules que mai ningú llegirà i que només romendran pels meus pensaments abans d'anar a dormir. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Sentiments que es confonen entre la solitud que m'envolta i m'envaeix. Mirades inexistents, paraules buides, missatges freds. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ha desaperagut i la pantalla ha quedat en blanc. Mai sabràs què et vaig dir, no, no ho sabràs. I tot continuarà igual, en l'ignor...

Es troba boca-terra, caiguda d'una altura considerable. Només a ella se li havia ocorregut pujar tant a dalt de l'escala. Ho savia, savia que quan més amunt estigués, la caiguda seria més forta, però no li va importar.  Durant la pujada sols mirava cap amunt, sense fer cas a tot allò a qui estava passant pel costat. No va trepitjar a ningú, era massa bona persona com per a traure el seu caràcter. Pujava, s'esforçava, lluitava per anar avançant escalons. Però un dia va relliscar, li fallaven ...

Fa temps que volia escriure sobre tu, simplement perqué mai t'he dedicat unes paraules, tot han sigut somriures i pau al teu costat. Crec, que la major part de la gent que m'ha acompanyat en la vida fins ara, no et coneix, ni tan sols els he parlat de tu. Però te'n vas anar. Vas faltar sense un comiat, sense un somriure. Te'n vas anar i no vaig poder dir-te adéu.    ...

Podria dir-se que aquests dies he començat a respirar, poc a poc, amb alguns moments de gran debilitat pero me n'estic sortint. Avui no vaig a intentar fer un bon article, ni parlar massa correcte. Avui vull ser jo, amb tots els meus grans defectes i alguna que altra virtut. Després de la baralla d'anit, vaig vore que en l'amor s'ha de tindre coratge. S'ha de demostrar que s'estima i aquest fet implica actes, molts més que paraules. Actes que no deixen que la por a la distancia ho trenquen ...

Avuí és un dia marcat al meu calendari personal. Ha arribat alló que feia temps que s'aproximava i no volia acceptar-ho, la mort, el nostre punt i final. Sincerament, aquesta volta sé que és la definitiva. No sé com sentir-me, no sé com expresar-me. Sense paraules, buida. Així em sento.  Han passat dies rere més dies, alguns plens de paraules, altres sense elles. Ha sigut un any ple d'emocions bones i dolentes i avui, no puc dir res més que et trobaré molt a faltar. 

L'obscuritat regnava en aquell diminut espai. Els murs de contenció en que s'havia convertit el seu propi cos l'estaven ofegant. Lluitava per sortir, per trencar-los. Lluitava per trobar la llum que un dia va tindre.    ...

Hi ha tot a dir i a la mateixa hora, res. És la implicació de dos ents separades que volen fusionar-se sense aconseguir-ho. Buscar-se l'un a l'altre, intentant arribar a alló que molts en diuen felicitat. Arribar a la fi d'un camí separat per començar-lo a recorrer amb algú al costat, de forma constant. Avançar sense pors per molt que les circunstàncies no siguen les més apropiades.  És un joc de dos. ...

La claror dels teus ulls m'il·lumina cada matí. Els teus ulls. Ells guarden les coses bones que m'ofereix la vida. Una maduixa, una flor, un sol radiant, un petó, un somriure i tu agafant-me de la mà. Els teus ulls màgics que m'omplen d'energia i de seguretat. Tu. Tu i els teus ulls. Quan els miro no existeixen les guerres, no hi ha dies grisos, ni paraules fosques. No hi ha mentides. Els teus ulls només em diuen la veritat. Els teus ulls.   

Son llargues les nits d'estudi dies abans dels exàmens. Coeficients d'ajust, taules d'entalpia, rendiments isoentropics... Conceptes fisics que de la ma de les matemàtiques em permeten modelar la realitat que m'envolta, corregir problemes, dissenyar màquines o establir sistemes de control. Però hi ha coses que no es poden mesurar, com l'alegria de poder parlar amb tu per la vesprada o el sentiment que m'invaeix quan se que prompte ens veurem. Tampoc es mesurable la distància que ens separa ja ...

Ja ni tan sols puc demanar-te res, ni un somriure dedicat a mi. Les llàgrimes que corren amb total llibertat quan el cap toca el coixí alleugen un poc el gran pes que des de fa uns quants mesos tens a dins. I el pitjor de tot és que no pots contar-ho, no pots evitar que et faça mal.    ...

Després d'un llarg temps ausent inclós de mí mateixa, torno i ho faig plena de dubtes i preocupacions. Buscava algún instant on poder seure i estar tranquila, sense pensar. Volia fer que el meu cap descansés de tantes setmanes d'estrés, de nervis i preocupacions que anaven creixent cada cop més. No sé ni explicar-me a mi mateixa el naixement d'aquestes. La raó d'haver aparegut ara i no avans o després.    ...

La veritat és que no sé com començar. Estic enfadada eixa és la raó. Em fa molta ràbia que no m'entenen. Tan difícil és d'entendre que a voltes es necessita estar sol? Es necessita estar sol per compendre's, per aprendre d'un mateix i saber el que es vol. Es necessita un espai temporal que no s'ha de compartir amb ningú més que un mateix.    ...

Realment no sé ni com començar. El temps sempre corre quan menys ens adonem i ja ha arribat l'hora. L'hora de dir adeu a unes quantes persones que per a bé o per a mal, han estat al meu costat. Tres adeus... tres vegades he de despedir-me per bastant de temps, intuixo, que un d'aquests ja serà definitiu i que conclourà allò que no vull. No vull ser conscient de que això suposarà en la meua vida, els canvis que produïran en una rutina que vaig acabar estimant.   ...

Hi ha cops, que em desespero per no saber a quin punt vull arribar, quin és el meu "destí", qui és la persona que vull arribar a ser. Em preocupo en aquelles nits en les que els records només fan que turmentar-me i aconsegueixen que no em pugui controlar i els meus ulls comencin a plorar, imparables, intentant alleugerar el pes que m'oprimeix el pensament.    ...

En aquests mateixos moments, estic més que res, inquieta, nerviosa, fins i tot un poc enfadada. Em costa asumir que les coses no són com eren i només em pasen pel cap moments que van passar. Però també me n'he adonat, que hi han moltes més coses que mai van passar i vull fixar-me en aquestes. Vull fer-me una llista de totes aquelles coses que converteixen els mínims detalls en alguna cosa gran i inoblidable.    ...

Paraules buides que nàixen de la seva boca i moren quan et toquen. No t'ho creus, no t'ho vols creure. Aqueixes paraules demostren tot el que has passat fins ara i inclós així, només feu que creuar-vos. Només espereu que sigui l'altre el que doni el primer pas per parlar, per saber si tot continua com avans encara que tot haja canviat.    ...

De cop i volta torno a ser a l'hivern. El retorn a les meves arrels ha fet que tot torni a canviar. L'alegria de tot el dia d'ahir s'esfumava quan més m'aproximava, igual que els núvols i el vent anaven agafant més força i presència.    ...

Sempre hi ha alguna frase maleïda, que ens molesta només escoltar-la, ja vaja dirigida a nosaltres mateixos o a una altra persona. No fa massa temps que la maleïda frase va repetint-se una vegada cada poc dirigida a mi i sincerament, i perdó per la paraula, em cabreja.    ...