Oci

La serventa es insultada per l amo l escridassa. Vina mala bestia que m has deixat sol Ai ai per culpa de la seva maleida impaciencia m he fet un cop Canalla poca vergonya t acomiadare La senyora no voldra li diu la serventa...

Avui la serventa ha recordat quan era una gran senyora i feia el que li venia en gan sense donar explicacions a ningu.cansada vella i avorrida no pot fugir en lloc. Te forces pero sense llibertat no poy fer res. Nomes el fill de l amk la mante en vida. Pobre serventa !!

El Barça va fer ahir un mal partit. Espès en atac i inestable en defensa, va haver-hi molts moments que no se sabia ben bé què estava fent, i el seu joc va ser volàtil com els globus grocs que tan dignament van reposar uns minuts sobre la gespa del Camp Nou. Tot i així, el resultat final va ser molt bo, perquè va disposar d'un aliat inesperat: els gols en pròpia porta de l'adversari. Una cosa similar està passant amb el procés. Sempre hem intentat fer-ho bonic, però no sempre hem jugat bé. H...

 Amb l'olfacte en les previsions sobre el futur que em caracteritza, ahir em vaig passar la tarda amb un mal pressentiment sobre el partit que el Barça havia de jugar amb el Celta: que si només es parla de Coutinho, que si el Celta és molt perillós a la copa, que si tenim el cap en altres coses i quan ens n'adonem ja haurem perdut un títol... I arriba el partit i el Barça es poleix l'eliminatòria en 30 minuts. I quins 30 minuts! No va ser només que l'equip va ser especialment eficaç i va con...

El punt de partida de "Transcendence" és sens dubte interessant, i gira al voltant d'un dels temes potser més explorats darrerament per la ciència-ficció: la intel·ligència artificial. La primera part de la pel·lícula, sense ser res de l'altre món, es deixa mirar, i les comparacions amb "Her" es fan inevitables: què defineix la nostra identitat? Què és allò que ens singularitza? En què consisteix allò que anomenem consciència? Però aviat queda clar que l'aposta de "Transcendence" és una altra,...

La nit, la lluna plena, les estrelles i el meu amor i jo volant en una fantastica nau cap a l aventura. La nau disposa de les ultimes tecnologies de comunicació i ens transporta veloç a qualsevol planeta o estrella llunyana.No tenim por i comandemel pont com capitans. El meu amor seu davant d una gran finestra que s obra a la immensitat de la galaxia i jo estic al seu costat somrient i contenta perque l estimo. Ell em somriu i prem un botó del seu ordinador que ens llança a tota velocitat al n...

Ja està. Finalment he vist la pel·lícula més vista i més comentada de l'any, "Ocho apellidos vascos". Que vagi per endavant que no suporto aquella actitud pedant consistent a menysprear tot allò que agrada al gran públic. Simplement, hi ha coses que m'agraden i coses que no, com a tothom; i no les consideraré ni millors ni pitjors pel fet que agradin a la majoria o a una minoria. Dit això, haig de dir que "Ocho apellidos vascos" ni m'ha entusiasmat ni m'ha decebut, sinó que s'ha limitat a ser ...

Aquest Barça de Luis Enrique m'ha acabat fent pensar en una cosa que tenia enterrada a la memòria, una d'aquelles coses d'utilitat discutible que t'ensenyen en determinats cursets però que fan gràcia. Se'n diu anàlisi DAFO. L'anàlisi DAFO consisteix a identificar, seguint l'acrònim, les Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats d'un projecte. Al meu entendre, el partit contra el Celta va mostrar els quatre ítems d'aquest Barça. Debilitats: aquest Barça es parteix massa fàcilm...

Si hi ha una cosa que cal agrair a Nacho Vigalondo és que és un cineasta que arrisca. Li encanta obrir camins poc explorats, o capgirar-los, o donar-los un nou sentit, o buscar noves formes d'expressió. I això fa que cada obra seva sigui rebuda, almenys per mi, com una oportunitat d'una alenada d'aire fresc. És clar que aquesta manera de fer té els seus perills, i en la majoria de curtmetratges i llargmetratges que ha fet fa equilibris entre allò brillant i allò ridícul, i no sempre guanya el ...

Fa un parell d'anys vaig anar a veure una pel·lícula anomenada "Els nens salvatges". No estava malament, i tenia coses interessants, però hi havia una qüestió que em va saber una mica de greu: pràcticament tots els personatges adults (potser excepte l'interpretat per Aina Clotet) eren una mena d'ogres incapaços de comprendre els adolescents. D'acord, és cert, sovint no sabem entendre'ls i potser els tractem injustament, però la pel·lícula semblava no tenir en compte que l'obligació dels adults...

 Comencem l'any com ha de ser: fent el gos al sofà, amb marató de sèries i una pel·lícula (em refereixo al dia 1, que avui hem anat a PortAventura i gairebé em surt el cor per la boca al Shambhala). La pel·lícula que ens posem té un cert aire nadalenc: es diu “Barcelona, nit d'hivern”, se situa en una nit de Reis a la capital del país i és una mena de seqüela (tot i que independent) de “Barcelona, nit d'estiu”, del mateix director, Dani de la Orden. El cineasta repeteix fórmula, donats els èxi...

Setmana Santa de clàssics. "Encadenados", d'Alfred Hitchcock, és una d'aquelles pel·lícules que se suposa que hauria d'haver vist però que no havia vist mai fins ara. M'agrada i em sorprèn. M'agrada perquè entra molt bé, està molt ben narrada (encara que les coses essencials, com l'enamorament, passin ràpidament), els actors són esplèndids i carismàtics, la llum és deliciosa (però... és que és possible fer que la bellíssima Ingrid Bergman no brilli?). En definitiva, que tot està molt ben posat...

L'altre dia escrivia, a propòsit de "Calvary", que aquesta podia interpretar-se com la impossibilitat d'exercir la bondat en una societat corrupta. És una idea que m'obsessiona força darrerament. Intentes educar les noves generacions en la bondat, però penses que en realitat se'n sortiran millor si tenen més malícia, perquè el món és malauradament el que és. Intentes actuar amb aquesta bondat en el dia a dia, però normalment només reps bufetades a canvi. És això el que li passa també al protag...

Divendres a la nit. Estàs sol a casa, i en aquests casos toca ritual: primer de tot cuinar fent servir la teva recepta preferida (s'agafa el telèfon, es marca el número de la pizzeria, s'encarrega la pizza i a esperar). I, un cop ben tip, el millor: preparar-se un bon combinat de vodka amb llimona, seure còmodament al sofà i disposar-se a gaudir d'aquella pel·lícula que fa temps que tens disponible però que no acabes de trobar mai el moment de mirar. En aquest cas, "Arma fatal". Una hora i m...

"Una semana en Córcega" és el títol absolutament insípid que la distribució espanyola de la comèdia francesa "Un moment d'égarement" ha decidit posar-li, traint una vegada més (mai no se sap per què) el sentit de l'original: "égarement" significa en francès "follia passatgera", i d'això és exactament víctima el pobre Vincent Cassel en aquesta comèdia lleugera com la brisa de Còrsega a l'estiu. Evidentment, cadascú en traurà les conclusions que voldrà: és el personatge de Cassel una víctima o u...

 Benvolguts unionistes,   ...

Moltes coses per comentar, avui. Continuo aprofitant les vacances per consumir força cinema, i aquest cop hi afegiré la meva última lectura (aquí sí que m'he de resignar i admetre que el meu ritme de lectura ha baixat molt, i pel que sembla no hi ha temps lliure que ho arregli, vés a saber per què). Comencem per les pel·lícules, i en primer lloc "Grand piano". Es tracta d'un exercici d'estil en tota regla, i en aquest sentit passa amb escreix la prova del cotó. La pel·lícula està filmada amb v...

L alcalde del petit poble de muntanya ha decidit acabar amb la pobresa dels paisos llunyans i pet aixo ha creat una nova malaltia que s escampi entre la gent que no li agrada.  Aquest home es ben pervers des de que el coneixo sembla com si fos d un altre mon. ...

Cap de setmana rodó. Molt relaxant i molt satisfactori pel que fa a les petites grans passions. Vam anar tres cops al cinema (demano que ens facin clients honorífics: estem aixecant la indústria nosaltres solets!), a veure tres pel·lícules magnífiques, i el Barça va golejar i va recuperar el lideratge de la lliga. Què més es pot demanar? Dissabte vam veure dues pel·lícules. La primera, "Maps to the stars", l'últim enginy de David Cronenberg. Començaré parlant dels Oscar, malgrat ser un tema ...

És curiós els diferents estats d'ànim que he travessat mentre mirava aquesta nova suposada excentricitat de David O. Russell, que ja em va desconcertar fa una pila d'anys amb "Flirteando con el desastre". M'ha costat moltíssim entrar-hi, i no entenia on es volia arribar amb una comèdia de bojos que semblava que simplement volia explicar-nos que tothom està com una cabra, tant o més que el protagonista. A mesura que la pel·lícula s'ha anat calmant (al ritme que ho feia el seu personatge princip...

Partit avorridíssim, el d'avui. Per tant, poca cosa a comentar. De fet, només una: potser no cal cremar avui tots els suplents o jugadors del filial que han jugat. Cal tenir en compte que, excepte en els casos de Munir i Sandro, que sí que han tingut un munt de minuts de qualitat amb els bons, a la resta sempre els toca jugar junts en alineacions impossibles. No sabem com rendiria una d'aquestes peces, sola, amb els titulars. Al capdavall, avui no ha brillat (malgrat el gol) ni tan sols Leo Me...

 Són les 4 de la matinada del 6 de desembre. Agafem el cotxe i ens disposem a fer una autèntica bestiesa: recórrer els 1.300 quilòmetres que ens separen de Brussel·les per, 36 hores després, tornar-los a desfer. Aquesta bogeria absoluta, tanmateix, la compartirem (cadascú amb les seves variants) amb 60.000 persones més. Però aquesta dada la coneixerem després, quan sigui la mateixa policia belga qui confirmi aquesta xifra d'assistència a la manifestació per demanar a Europa que es desperti i...

Vet aquí una pel·lícula que ho tenia tot per triomfar, i que en canvi en el seu moment va passar pràcticament desapercebuda. El motiu? Que, malgrat la multitud d'estrelles que poblaven els seus títols de crèdit, es va veure eclipsada per una pel·lícula de temàtica idèntica que va tenir l'encert d'estrenar-se abans i de disposar del talent del malaguanyat Philip Seymour Hoffman: "Capote". L'argument, en tots dos casos, consisteix en un episodi concret de la biografia de l'excel·lent i controver...

Els cinèfils del claustre de professors de l'institut on treballo continuem fent conxorxa i recomanant-nos pel·lícules. Aquesta setmana tocava mirar "Cashback". Així que ahir m'hi poso, la miro, passo una bona estona però em pregunto si n'hi ha per tant. La sensació que tinc és que no. Com que sé que prové d'un curtmetratge original, decideixo mirar-lo. M'agrada molt més. Té més sentit, i la metàfora del temps congelat s'entén molt millor. Escric un correu al company que me l'ha recomanat, i l...