Oci

Avui la serventa ha recordat quan era una gran senyora i feia el que li venia en gan sense donar explicacions a ningu.cansada vella i avorrida no pot fugir en lloc. Te forces pero sense llibertat no poy fer res. Nomes el fill de l amk la mante en vida. Pobre serventa !!

L'altre dia escrivia, a propòsit de "Calvary", que aquesta podia interpretar-se com la impossibilitat d'exercir la bondat en una societat corrupta. És una idea que m'obsessiona força darrerament. Intentes educar les noves generacions en la bondat, però penses que en realitat se'n sortiran millor si tenen més malícia, perquè el món és malauradament el que és. Intentes actuar amb aquesta bondat en el dia a dia, però normalment només reps bufetades a canvi. És això el que li passa també al protag...

Setmana Santa de clàssics. "Encadenados", d'Alfred Hitchcock, és una d'aquelles pel·lícules que se suposa que hauria d'haver vist però que no havia vist mai fins ara. M'agrada i em sorprèn. M'agrada perquè entra molt bé, està molt ben narrada (encara que les coses essencials, com l'enamorament, passin ràpidament), els actors són esplèndids i carismàtics, la llum és deliciosa (però... és que és possible fer que la bellíssima Ingrid Bergman no brilli?). En definitiva, que tot està molt ben posat...

 Comencem l'any com ha de ser: fent el gos al sofà, amb marató de sèries i una pel·lícula (em refereixo al dia 1, que avui hem anat a PortAventura i gairebé em surt el cor per la boca al Shambhala). La pel·lícula que ens posem té un cert aire nadalenc: es diu “Barcelona, nit d'hivern”, se situa en una nit de Reis a la capital del país i és una mena de seqüela (tot i que independent) de “Barcelona, nit d'estiu”, del mateix director, Dani de la Orden. El cineasta repeteix fórmula, donats els èxi...

Fa un parell d'anys vaig anar a veure una pel·lícula anomenada "Els nens salvatges". No estava malament, i tenia coses interessants, però hi havia una qüestió que em va saber una mica de greu: pràcticament tots els personatges adults (potser excepte l'interpretat per Aina Clotet) eren una mena d'ogres incapaços de comprendre els adolescents. D'acord, és cert, sovint no sabem entendre'ls i potser els tractem injustament, però la pel·lícula semblava no tenir en compte que l'obligació dels adults...

Si hi ha una cosa que cal agrair a Nacho Vigalondo és que és un cineasta que arrisca. Li encanta obrir camins poc explorats, o capgirar-los, o donar-los un nou sentit, o buscar noves formes d'expressió. I això fa que cada obra seva sigui rebuda, almenys per mi, com una oportunitat d'una alenada d'aire fresc. És clar que aquesta manera de fer té els seus perills, i en la majoria de curtmetratges i llargmetratges que ha fet fa equilibris entre allò brillant i allò ridícul, i no sempre guanya el ...

Aquest Barça de Luis Enrique m'ha acabat fent pensar en una cosa que tenia enterrada a la memòria, una d'aquelles coses d'utilitat discutible que t'ensenyen en determinats cursets però que fan gràcia. Se'n diu anàlisi DAFO. L'anàlisi DAFO consisteix a identificar, seguint l'acrònim, les Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats d'un projecte. Al meu entendre, el partit contra el Celta va mostrar els quatre ítems d'aquest Barça. Debilitats: aquest Barça es parteix massa fàcilm...

Ja està. Finalment he vist la pel·lícula més vista i més comentada de l'any, "Ocho apellidos vascos". Que vagi per endavant que no suporto aquella actitud pedant consistent a menysprear tot allò que agrada al gran públic. Simplement, hi ha coses que m'agraden i coses que no, com a tothom; i no les consideraré ni millors ni pitjors pel fet que agradin a la majoria o a una minoria. Dit això, haig de dir que "Ocho apellidos vascos" ni m'ha entusiasmat ni m'ha decebut, sinó que s'ha limitat a ser ...

La nit, la lluna plena, les estrelles i el meu amor i jo volant en una fantastica nau cap a l aventura. La nau disposa de les ultimes tecnologies de comunicació i ens transporta veloç a qualsevol planeta o estrella llunyana.No tenim por i comandemel pont com capitans. El meu amor seu davant d una gran finestra que s obra a la immensitat de la galaxia i jo estic al seu costat somrient i contenta perque l estimo. Ell em somriu i prem un botó del seu ordinador que ens llança a tota velocitat al n...

El punt de partida de "Transcendence" és sens dubte interessant, i gira al voltant d'un dels temes potser més explorats darrerament per la ciència-ficció: la intel·ligència artificial. La primera part de la pel·lícula, sense ser res de l'altre món, es deixa mirar, i les comparacions amb "Her" es fan inevitables: què defineix la nostra identitat? Què és allò que ens singularitza? En què consisteix allò que anomenem consciència? Però aviat queda clar que l'aposta de "Transcendence" és una altra,...

 Amb l'olfacte en les previsions sobre el futur que em caracteritza, ahir em vaig passar la tarda amb un mal pressentiment sobre el partit que el Barça havia de jugar amb el Celta: que si només es parla de Coutinho, que si el Celta és molt perillós a la copa, que si tenim el cap en altres coses i quan ens n'adonem ja haurem perdut un títol... I arriba el partit i el Barça es poleix l'eliminatòria en 30 minuts. I quins 30 minuts! No va ser només que l'equip va ser especialment eficaç i va con...

El Barça va fer ahir un mal partit. Espès en atac i inestable en defensa, va haver-hi molts moments que no se sabia ben bé què estava fent, i el seu joc va ser volàtil com els globus grocs que tan dignament van reposar uns minuts sobre la gespa del Camp Nou. Tot i així, el resultat final va ser molt bo, perquè va disposar d'un aliat inesperat: els gols en pròpia porta de l'adversari. Una cosa similar està passant amb el procés. Sempre hem intentat fer-ho bonic, però no sempre hem jugat bé. H...