Fa molts anys que una veïna amb bona fe, ens dóna roba. Roba de segona mà. Roba que havia estat d'ella o de sa germana, tal com ens solia dir.
Roba gairebé per estrenar o simplement, per estrenar. Excusa: "La meva germana se la va comprar i ara no li agrada...". Roba cara, deien que se l'havia comprat a una botiga cara de Sabadell Karen.
Una persona que no surt de casa com ma mare s'ho empassa com qui es pren una pastilla però no tothom és igual. Jo surto, vaig pel centre i veig que la botiga on suposadament "compren" la roba no és per a velles, no és de roba antiga i passada de moda. És roba per a noies altes i cintura estreta, primes. Karen. On tot o gairebé tot és exclusiu, que no tenen el mateix un any per l'altre.
Un dia em van "donar" una gavardina on les butxaques les tenia al començament de la cuixa. Era una gavardina per una noia molt més alta que jo. Aquí no val a dir, oh com que la va avorrir, ara jo t'ho dono...
La germana de la veïna és una mica més alta que jo però insuficient per dur aquella roba.
Conclusió: encara que no ho sembli, aquesta germana o la veïna es dediquen a anar per botigues cares a pispar gènere i després, per desfer-se'n, me'ls dóna a mi com qui se n'ha cansat i ja no els vol portar.
Ara ja no ho fan tant. Ara simplement es creuen que som imbècils, directament. Que portant roba que havia estat seva, passada de moda, nosaltres no li farem escarafalls i li ho agrairem sempre!, perquè malgrat vagin plorant que són pobres, el seu marit havia estat guàrdia municipal i dubto que la seva jubilació sigui de 400 euros perquè en tenen tants per anar a terrasses a prendre's cafès i menjar-se un brioix... Nosaltres encara som més pobres però tenim la dignitat de quan veiem una cosa irregular ja no ens l'empassem. Avui ha vingut amb més roba. Un "drapot" ple de pèls blancs, curts que devia ser del marit, en forma de bufanda, negre amb topus marrons. Ni Càrites l'haurien volgut!!!! I després, un anorac negre més fred que el glaç. "Jo l'havia portat però ara ja no em ve bé...". Jo mai l'havia vista amb aquell anorac. Ella havia estat més grassa que ara i ara ja no li ve bé perquè és més prima. Quina concluisó en treieu?
Lladres elles i, serenus, nosaltres que no ens empassem la seva bola.
Aquest migdia he agafat la bossa amb què ho ha dut i l'he llençada a un contenidor dels Drapaires d'Emaús. La gent que s'ho mereix i no pot comprar-se un últim model els queda Emaús....
