És com si haguessis repartit records per tota la meva habitació,
i en mirar a aquests llocs ens vec en diapositives.
Vec el primer petó després de tant de temps enmig de l'habitació.
El petó de bon dia, després d'aquella mágica nit.
Les espelmes enceses.
La teva roba pel terra.
Tu tocant la guitarra...
I ens veig a nosaltres de mil formes, però hi ha una constant que es repeteix: En totes les meves imatges ens veig somrient.
Amb la boca, amb els ulls, amb les mans.
Somrient-li a la vida per poder abraçar a qui volem i quan volem.
Sense que res (Temps o Espai) ens ho pugui impedir.
Fins i tot en dies d'absències aprendre a somriure amb la veu, a abraçar amb les paraules.
Desde que ets part de la meva història li faig un petó l'aire cada dia.
