La Pableta
per en 9 Maig 2010
1,310 Vistes


És com si haguessis repartit records per tota la meva habitació,

 

i en mirar a aquests llocs ens vec en diapositives.

 

 

Vec el primer petó després de tant de temps enmig de l'habitació.

El petó de bon dia, després d'aquella mágica nit.

Les espelmes enceses.

La teva roba pel terra.

Tu tocant la guitarra...

I ens veig a nosaltres de mil formes, però hi ha una constant que es repeteix:  En totes les meves imatges ens veig somrient.

Amb la boca, amb els ulls, amb les mans.

Somrient-li a la vida per poder abraçar a qui volem i quan volem.

Sense que res (Temps o Espai) ens ho pugui impedir.

Fins i tot en dies d'absències aprendre a somriure amb la veu, a abraçar amb les paraules.

Desde que ets part de la meva història li faig un petó l'aire cada dia.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Albert
Buf. M'encanta. Res més a dir 😉
9 Maig 2010
Àlex Palomares Gascón
Que bonic ^^, m'encanta 😄
9 Maig 2010
JumpyOi
molt bonic ^^
9 Maig 2010
Marina
genial !
9 Maig 2010