Que tenir i sentir el teu cos em tregui la respiració.
I la calor continguda en els palmells de les teves mans i la força del teu alè em facin ressorgir entre els teus llençols.
Vull viure entre els teus cabells, acomodar en el teu somriure, algun dia baixar a viure entre els teus ulls i veure les estrelles amb només un petó.
Vestir de les teves carícies, protegir del fred en les teves abraçades.
Deixar, com una empremta de foc, els meus petons gravats en cada centímetre del teu ésser.
Perquè en la meva absència et traspassin la pell, contaminin sorollosament la teva sang i s'apoderen del teu cor, que a més de teu és meu, com si els meus braços fossin barrots de metall brillant delimitant un món paral lel exclusivament nostre.
Vull que sigui eternament meu l'olor del teu cos, de la teva essència.
I si és possible, també la teva pell en tota la seva extensió.
Les teves pestanyes, els teus dits, el teu front, la teva pupil.la, que al seu torn, és el mirall on es refugia i amaga la meva mirada.
Que el meu record arribi a estar present fins a la puntes imperfectes de les ungles dels teus peus i l'extrem últim del teu nas.
Que el teu cor porti tatuat el meu nom.
I la teva veu i la meva veu justes sonin idèntic a la respiració de la teva ànima quan dorms lluny del meu cos.
Vull que em estimis fins al més profund racó que hi hagi dins dels ossos, i que la meva imatge a la nit es transformi en calfreds recorrent constantment la teva esquena, des de dalt cap avall.
Vine i digues que mataràs per mi totes aquestes ombres que claven agullons en les meves cèl lules i murmuren malignament a les meves orelles que aquesta tarda és l'última que serà la nostra perquè el proper alba teu costat al llit estarà buit.
Pren-me la por a la paraula abandonament!
Arranca'm el silenci que em pesa sobre el pit i no em deixa estimar sense por!
Desfoga'm de l'oblit, del dolor.
Rescata'm i porta'm lluny d'aquesta tempesta.
Pren-me sobre un piano; que els teus llavis, la teva respiració i la pluja componguin una melodia perfecta per assassinar la malenconia, l'espera; escombrar totes les teves cendres grisenques; reconstruir cada petitíssima part del meu cor, tan ínfimes que passen per l'ull d'una agulla.
Roman aquí durant el temps que duren mil i un hiverns, i regala'm flors de tots colors.
Vull ser l'única raó per la qual brilli la teva mirada.
Vull ser el vent arrossegant la teva ombra, portant cada instant cap a mi.
Promete'm que els teus somnis no impediran que siguis meu, des d'aquí fins al dia que em toqui perdre.
Des d'ara sé que vaig a dur en forma de record i d'abric a on sigui que vagi.
I esque...
Necessito dir-te amb les mans i mil petons tantes coses que no sé escriure.
