Ahir el Barça va jugar el primer partit des que vostè ens ha deixat. Serà molt estrany a partir d'ara veure els partits sense vostè, sense sentir-li dir allò de "n'hauríem de fer un altre per estar més tranquils" quan el Barça estigui guanyant, o allò altre de "ha de ser molt emprenyat córrer tot el partit darrere la pilota" en referència al rival quan el Barça comenci a tocar i tocar. També trobaré a faltar, i molt, quan se'n reia afablement de mi quan em posava nerviós mirant el partit, i m'aixecava i caminava pel menjador, i vostè em deia "que no és còmode, el sofà?"
Pot semblar molt frívol parlar del Barça en un moment com aquest, però vostè i jo sabem que molts dels millors records que compartim plegats s'han produït al voltant de l'equip del nostre cor. Com aquell dia que el Plus no funcionava, i vam agafar corrent el cotxe per arribar a la penya i perdre'ns el mínim possible d'un partit que va acabar sent un dels millors de tota la història del Barça, aquell memorable 4-0 al Bayern; i com després vam tornar eufòrics i l'àvia ens va renyar afectuosament perquè tenia por que s'hagués refredat per sortir a aquelles hores. O com aquell dia inoblidable, de la mateixa Champions del 2009, en què Iniesta va marcar al camp del Chelsea quan ja havíem perdut tota esperança i ens va fer embogir; i jo vaig abraçar una de les seves nétes, llavors força petita encara, i vam caure tots dos per terra de l'emoció, i va venir l'àvia a dir-me si volia una til·la i jo, plorant d'alegria, li deia que només volia que el partit s'acabés.
El Barça sempre ha ocupat un lloc important en la seva vida, una vida familiar i exemplar. Se'm dibuixa un somriure nostàlgic quan recordo com vostè m'explicava les bestieses que havia estat capaç de fer de jove per anar al camp. I em commou pensar que el dia abans que l'ingressessin, quan vostè ja no estava gaire bé, encara es va revifar al vespre quan va veure que començava el partit de lliga contra el Màlaga. O en aquell dia, ja a l'hospital, que sabia que jo venia de veure la derrota contra el València i vostè encara va treure forces per fer broma i dir-me "què, has disfrutat avui, no?" Van ser uns últims dies tristos, però en què també vam gaudir de la seva companyia fins gairebé al final.
Per tot plegat, tinc l'esperança que aquest any el nostre Barça serà capaç de guanyar alguna cosa. Quan això passi, alçaré la meva copa i tindré un record per a vostè. Ja li vaig expressar un dia, a propòsit del seu 90è aniversari: vostè ha estat el nostre Messi particular. Perquè, en aquest esport tan complicat de jugar que és la vida, vostè ha estat un dels millors jugadors del món.
