Ja és tot un clàssic de la nostra història el fet de patir una mena de pànic que ens fa trpitjar el fre abans de temps, amb la qual cosa, sempre acabem fem tard o no arribant enlloc. Un bon exemple el tenim en la polític que s'ha seguit durant dècades, la del peix al cove, resultat de la por a apostar pel concert econòmic en el seu moment.
I així ens va. Així li va, de fet, a qui s'autolimita constantment. El mateix és el que acaba de passar amb la Federació Catalana de Futbol, que ha decidit expulsar (de manera temporal, potser?) el jugador Jeroni Rañé per lluir una samarreta amb missatge independentista durant la celebració d'un gol.
Vaja. Ara resulta que es pot fer tota mena d'apologies polítiques, fins i tot salutacions amb clar contingut feixista (alguna que altra maneta a l'aire hem vist), això sí, sempre a favor d'Espanya (qui no recorda algun que altre memorable Arriba España!), però quan la cosa va d'independentisme català, és barrejar política i futbol i, per tant, és condemnable... I el més greu és que és la pròpia Federació Catalana qui pren la mesura , davant una sospitosa impassibilitat de qui pot posar-hi remei.
Ara és més fàcil d'entendre perquè no tenim selecció catalana de futbol, per exemple.
Tot sovint, els nostres pitjors enemics són els límits que ens autoimposem i les nostres traicions. Sempre infinítament més perillosos que la colla de fatxes que fan tancar comptes de Twitter per una estelada.
