Jordi Sayerza Mercader
per en 27 Juny 2013
1,699 Vistes

7 mesos per ací i encara ens sorprenem sovint.

Això de viure a la Xina a vegades és preocupant, a vegades divertit, però sobretot és una aventura diària. I és que tot i intentant dur una vida normal, feines, escoles, compres, pagaments, caps de setmana, i demés rutines, no hi ha setmana que no ens passi alguna cosa sorprenent.

 

Fa un parell de setmanes ens van demanar si en Roc podia fer de “model” per a una empresa que edita llibres per a nens. A la sessió fotogràfica hi havia un nen negre (mare xinesa, pare gringo, separats) de la mateix escola i en Roc (blanquet (ai no!, que no he dit negret!)). Després hi vaig veure una nena xinesa petita.

Els llibres que van regalar a Roc per la col·laboració són, la majoria, en xinès i entenc que el públic destí és xinès; llavors perquè posen com a imatge de lectors nens occidentals? En realitat a la Xina moooltes campanyes publicitàries mostren occidentals en les fotos, sobretot en productes de luxe, però també per a escoles, medicaments, etc... És a dir, que el xinos no es valoren gens a ells mateixos i tot el que sigui western style és cool i millor.

Per la mateixa raó, tot estranger és per defecte ric, intel·ligent, emprenedor i guapo, als ulls dels xinesos. Bé, en general és un avantatge per als guiris i si els xinos no es molesten en comprovar si realment som així o no, no seré jo qui els mostri la veritat, no sigui que se’ns decepcionin ;-)

(Suposo que algun dia publicaran les fotos amb en Roc en aquesta web http://www.kidslove.cc/)

 

Una altra historia curiosa també és de fa un parell de setmanes. Em va trucat una consultora d’empresa, xinesa i amiga i em va demanar si li podia fer un favor (a ella i) a una persona del govern. Li vaig dir que sí, encara que no entenia res del que havia de fer. Després em va contactar aquesta persona (no direm noms, x evitar filtracions...), “Vice Director of Jiaxing ... New Area & Industrial Park Committee”. Finalment vaig entendre que volien que fes d’actor. Volien que em fes passar pel CEO d’una famosa empresa alemanya (jo crec que és gringa i d’origen alemany) i em presentés en una reunió per la firma d’uns tractats entre el govern i empreses pel desenvolupament de la zona! El tipus en qüestió no podia atendre la reunió i per no haver d’aplaçar-la, preferien que un guiri qualsevol amb traje i corbata s’hi presentés i fes el paperet, i em va tocar!

Em pots imaginar intentant aprendre’m la pronunciació correcte del nom d’un danès (?) i de l’empresa amb accent alemany (idioma que no domino del tot... és a dir, NPI), segons m’ho va ensenyar una amiga alemanya d’aquí.

Jo ja li vaig intentar explicar a la dona del govern que qualsevol occidental present veuria ràpidament que no semblo gaire alemany (a més a més, resulta que el tipus medeix 2 metres) i que el meu nivell d’alemany no és convincent.

En fi, vaig fer el paperet, esquivant converses delicades (relatives a l’empresa) i parlant del temps amb els guiris que em van entrar, vaig signar els documents (puc anar a la presó per això?), em van fer les fotos i vídeos de rigor amb les autoritats davant el centenar d’assistents i ara suposo que em deuen un favor (el govern!). J

Després vaig esquivar el sopar de gala (no volia passar-me 2 o 3 hores dient el meu nou nom amb accent alemany i explicant a tothom perquè tinc nom danès però vaig néixer a Barcelona...) al·legant que volia anar a sopar a casa amb la família ja que era l’aniversari d’en Max (2 anys, totalment cert, ¡aaaay! ¡Qué guapo es mi niiiiiño!!!).

Mentre em tornaven a casa en cotxe (aquesta vegada no era el xofer amb cotxe oficial), l’amiga assessora m’explicava que als xinesos els agrada que sigui tot perfecte, estèticament parlant, encara que el contingut sigui fake i que això de suplantar personalitats en actes socials o de negocis és força habitual. Em va preguntar si aquesta pràctica és habitual a Xībānyá (Spain) i jo li vaig dir que no ho havia sentit mai. Ho és?

Si aconsegueixo fotos de l’acte, les penjaré J

 

En el proper capítol, aventures en els supermercats, platges de mentida i fent el guiri a “La vida del pop-star”. No te’l perdis!

 

Salut!

 

Sayer.

La foto no ve a cuento, però em fan gràcia els nens xinos amb els pantalons oberts i el cul a l’aire, sigui estiu o hivern.

La foto no ve a cuento, però em fan gràcia els nens xinos amb els pantalons oberts i el cul a l’aire, sigui estiu o hivern.

Publicat a: Viatges
Sigues el primer a qui li agrada això.
Jordi Sayerza Mercader
Sí, bebent cerveses segurament ho faria millor q intentant parlar amb accent alemany. Ja té gràcia la cosa, a mi q no m'agrada el teiatru! I encara més, ara m'han proposat donar classes d'Español a xinos. Actor i mestre, 2 activitats x a les q jo no em recomanaria mai! :-)
29 Juny 2013
GENIAL BLOG!!!!! M'encanten les vostres aventures, el Roc de model i el seu pare artista... La Xina us obre les portes! Espero que no posèssis la teva signatura real al document (ai, ai). Mil petons i gràcies per compartir les tevés peripècies... Et costarà mantenir el nivell d'interès, aquesta edic... Veure més
30 Juny 2013
Jordi Sayerza Mercader
Sí que ens ho passem bé, però sovint trobem a faltar família i amics. I recursos i esdeveniments i activitats i ... Una moneda amb dues cares.
12 Juliol 2013