No hi ha res més del que haja pogut dir alguna volta. Simplement em queda escriure una carta per dir-me realment allò que mai he volgut escoltar pels meus propis llavis. Enfrontar-me a mi mateixa per d'una vegada per sempre oblidar-me de tot el que em paralitza. ...

La veritat és que no sé com començar. Estic enfadada eixa és la raó. Em fa molta ràbia que no m'entenen. Tan difícil és d'entendre que a voltes es necessita estar sol? Es necessita estar sol per compendre's, per aprendre d'un mateix i saber el que es vol. Es necessita un espai temporal que no s'ha de compartir amb ningú més que un mateix.    ...

Llàgrimes ràpides naixien des del més fons de la seua ànima. Mort. ...

Et sorprens quan de sobte algú diu alguna cosa insignificant, un comentari estúpid i boig, dit en veu fluixa i en un petit somriure que se'n burla de la teua cara de póker. Un comentari que et fa preguntar-te què és el que estàs fent malament. Un comentari que et fa qüestionar-te si els teus amics són els teus amics, si el que tu sents significa alguna cosa per a algú.  Et poses la màscara que feia temps que no treies a la llum i et tornes a sentir petita. Molt molt petita.  ...

Fa temps que volia escriure sobre tu, simplement perqué mai t'he dedicat unes paraules, tot han sigut somriures i pau al teu costat. Crec, que la major part de la gent que m'ha acompanyat en la vida fins ara, no et coneix, ni tan sols els he parlat de tu. Però te'n vas anar. Vas faltar sense un comiat, sense un somriure. Te'n vas anar i no vaig poder dir-te adéu.    ...

Avuí és un dia marcat al meu calendari personal. Ha arribat alló que feia temps que s'aproximava i no volia acceptar-ho, la mort, el nostre punt i final. Sincerament, aquesta volta sé que és la definitiva. No sé com sentir-me, no sé com expresar-me. Sense paraules, buida. Així em sento.  Han passat dies rere més dies, alguns plens de paraules, altres sense elles. Ha sigut un any ple d'emocions bones i dolentes i avui, no puc dir res més que et trobaré molt a faltar. 

Realment no sé ni com començar. El temps sempre corre quan menys ens adonem i ja ha arribat l'hora. L'hora de dir adeu a unes quantes persones que per a bé o per a mal, han estat al meu costat. Tres adeus... tres vegades he de despedir-me per bastant de temps, intuixo, que un d'aquests ja serà definitiu i que conclourà allò que no vull. No vull ser conscient de que això suposarà en la meua vida, els canvis que produïran en una rutina que vaig acabar estimant.   ...

Després d'algún temps sense tindre moments de tranquil·litat i reflexió, altra volta torno al meu punt d'inici. És quedar-se buida de tot el que durant setmanes i nits t'han estat transtornant sense que trobes una possible solució que s'adapte al que realment sents, simplement perquè no saps en quin moment decidir. No estic acostumada a l'estrés, a la pèrdua del control que sempre tinc en la meua vida i ara tot el control ha desaparegut com el fum que deixa escapar de la seua boca quan fuma...

Feliç aniversari, Solet   ...

Sempre es sol pensar millor a la nit, quan l'obscuritat cau com un mantell protector per sobre tots. Ens aïlla deixant-nos sols amb el nostre millor amic i el nostre pitjor enemir: nosaltres mateixos.    ...

Fins ahir no n'era conscient de tots els perills que podem córrer. De com en uns segons, tot el teu món es paralitza per unes paraules i el pànic apareix com un tsunami, dispost a emportar-te al més fons de les pors. Sentir que el teu cervell s'ha esfumat i intentes recordar les coses sense èxit, buscant tot allò que saps que et farà falta però que ets incapaç de fer-ho de forma mecànica i tranquila, encara que ho estigues fent a una velocitat que retraces en comptes d'avançar.   ...

És increible com en unes hores, tot puga canviar dràsticament. Com pases de dormir abraçada al seu cos a dormir abraçada a tu mateixa. Com les llàgrimes eren de riure i ara són de dolor. La pèrdua, el desengany, l'anyorança, sentiments que afloren quan menys t'ho esperes, colpejant-te i fent-te caure. No vols... no vols ser la que sempre perd, però et toca. Fins i tot, hi haurà gent que dirà que m'ho merec, per caure rendida a ell, per esperar que mai s'acabés, per ser capaç de mantindre una r...