Mai podré oblidar la sensació d'aquell dia. Tampoc tenia res diferent als altres, però hi havia alguna cosa que em feia por. El silènci, l'obscuritat més freda de la acostumada i la boira que semblava que se'ns havia apegat a tots des d'aquell maleït matí.    ...

Ni amb mi ni sense mi. Va ser la nostra conclusió l'altra nit. Després de tant de temps amb aquest estira i afluixa. I per a qué? Per què ens estem fent mal? Ho teniem tot per a poder oblidar-nos l'un de l'altre. Haguérem pogut seguir endavant conservant-nos només en un racó de la memòria. Ens haguéssem recordat d'aquell "nosaltres" alguna nit en la que no poguésem dormir. Però ho vam tindre que fer complicat.  ...

No feia molt que havia retornat a les seves arrels i de nou totes les seves inseguretats que abandonava cada cop que marxava, tornaven al cau de la seva ànima. Pors, inseguretats, envejes guardades en un calaixó que anava creixent cada volta que hi venia i quan l'estada era molt prolongada, totes aquestes formaven una cuirassa, però no protectora. Sinó una cuirassa de falsetat, de malicia, d'enveja i rancunia. Una cuirassa que sempre utilitzava per fer mal.   ...

No importa quantes vegades canvies de parer ni tampoc quantes vegades intentaràs arreglar aquell suposat error que et persegueix en les nits que el teu cervell està massa actiu com per a deixar-te descansar. Seguiràs jugant a un joc que potser voldràs abandonar-lo, tirar la toalla i enviar a tots els altres jugadors a pastar fang perquè no utilitzen les mateixes regles que tu o que juguen amb trampes i tu ets honest. No pots evitar-ho, l'error que et persegueix és una trampa, un atemptat d'...

Hi ha voltes que et fa por el que veus inevitable. El moment previ a un primer bes, a una primera mirada de complicitat,  a una primera caricia... el moment en que quan això passe, saps que tot canviarà i no saps si és més gran el desig o la por però...esperes el teu moment. Aqueix moment en que totes dues parts estan igualades i llavors, ho deixes passar. Tanques els ulls desitjant que el que tinga que vindre siga un temps millor  i t'acabes apropant. Tastes el sabor d'uns llavis que et de...

Realment no sé ni com començar. El temps sempre corre quan menys ens adonem i ja ha arribat l'hora. L'hora de dir adeu a unes quantes persones que per a bé o per a mal, han estat al meu costat. Tres adeus... tres vegades he de despedir-me per bastant de temps, intuixo, que un d'aquests ja serà definitiu i que conclourà allò que no vull. No vull ser conscient de que això suposarà en la meua vida, els canvis que produïran en una rutina que vaig acabar estimant.   ...

No hi ha res que puga alegrar-me tant com vore el seu somriure. Com em mira en la seua cara d'espavilat, saber que ell mateix és conscient de que pot fer qualsevol cosa per a picar-me i que jo salte. I el més incomprensible de tot, és que m'encanta.   ...

Fins ahir no n'era conscient de tots els perills que podem córrer. De com en uns segons, tot el teu món es paralitza per unes paraules i el pànic apareix com un tsunami, dispost a emportar-te al més fons de les pors. Sentir que el teu cervell s'ha esfumat i intentes recordar les coses sense èxit, buscant tot allò que saps que et farà falta però que ets incapaç de fer-ho de forma mecànica i tranquila, encara que ho estigues fent a una velocitat que retraces en comptes d'avançar.   ...

No sé perquè he tardat tant en escriure sobre ell si en realitat no puc llevar-me'l del cap. No puc oblidar els seus ulls, que amaguen tantes coses i a la vegada, em mostren tot un món diferent quan em miren. No puc oblidar els seus llavis suaus, les seues mans definint-me la forma de la cintura i com m'atrau cap a ell. La manera en com em besa, tan suau, de forma tan dolça. D'aqueixa manera que mai ningú abans m'havia besat.    ...

Escric i esborro les paraules. Últimament no en trobo cap que posada una rere l'altre m'ajude a comprendre el que realment penso. Estic desapareguda d'aquest món, del que en tantes vegades havia aconseguit fer-me viure milers de vides diferents. El trobo a faltar però busco exageradament la forma de trobar un cert equilibri dins del gran caos que representa en aquest moment la meua vida. És difícil i molt complicat. Ho sé. Però també sé que puc aconseguir-ho.    ...

Tot es resumeix a això. No m'entens. No saps què és el que passa pelmeu cap quan en teoria deuries saber-ho, deuries ser qui em coneix millor que ningú, qui m'ho diguera tot amb una mirada o un apretó de mans.  No és just.  ...

És increible com en unes hores, tot puga canviar dràsticament. Com pases de dormir abraçada al seu cos a dormir abraçada a tu mateixa. Com les llàgrimes eren de riure i ara són de dolor. La pèrdua, el desengany, l'anyorança, sentiments que afloren quan menys t'ho esperes, colpejant-te i fent-te caure. No vols... no vols ser la que sempre perd, però et toca. Fins i tot, hi haurà gent que dirà que m'ho merec, per caure rendida a ell, per esperar que mai s'acabés, per ser capaç de mantindre una r...