Ni amb mi ni sense mi.
Va ser la nostra conclusió l'altra nit. Després de tant de temps amb aquest estira i afluixa. I per a qué? Per què ens estem fent mal? Ho teniem tot per a poder oblidar-nos l'un de l'altre. Haguérem pogut seguir endavant conservant-nos només en un racó de la memòria. Ens haguéssem recordat d'aquell "nosaltres" alguna nit en la que no poguésem dormir. Però ho vam tindre que fer complicat.
T'estimo.
Paraula prohibida que ens taladra. No ho volem i ho volem a la vegada. Que fem? Ens ho hem preguntat mil voltes. Discussions,llàgrimes, finals, odi, anyorança, més llàgrimes, paraules dolces i un t'estimo. I tot torna a ser com abans. Bé, mentida. Com abans no, ja que cada volta ens anem desgastant més i més fins un punt on un dels dos diu: PROU.
... un prou que mai arriba enlloc.
Tu em vas dir: Ni amb tu ni sense tu.
Doncs jo dic: Ni amb mi ni sense mi.