Ja és tot un clàssic allò que en política es pot fer de tot menys el ridícul.  Però vet aquí que la realitat sempre acaba superant els millors guions de ficció imaginables.  Un bon exemple de líder polític que sembla condemnat a anar posant-se de peus a la galleda és, darrerament, Pedro Sánchez.  I és que a les seves declaracions per a determinats programes especialment frívols de televisió, o a ser capaç de penjar-se d'un molí aerogenerador d'una coneguda companyia elèctrica, no especialment ...

Miss Tanguita és un concurs de bellesa dedicat a nenes (penso que amb el propi nom de la cosa no cal explicar gaire més), que fa vint-i-cinc anys que se celebra a la localitat colombiana de Barbosa i que ara, finalment, sembla que ha estat posat en qüestió. Recomano la lectura d'aquest article, que reflexiona sobre la hipersexualització de la nostra societat i el perill per a les nenes que comporta.  Només vull remarcar un fragment, perquè val la pena llegir-lo sencer:  "El mundo discute la ...

Igual com quan érem canalla, a l'escola, i algú ens feia alguna cosa que no ens agradava:  "a la senyo vas!".  Versió política contemporània:  "al Constitucional vas!".  Aquesta és la pràctica habitual del govern del PP respecte a qualsevol norma que aprovi el Parlament de Catalunya.  I és que sigui quina sigui la postura definitiva, ja s'ha aturat l'aplicació de la llei, que és del que es tractava, i ja s'han posat tots el pals a les rodes possibles, per evitar que avancem. Ja fa dies que l...

Que el PP, a Catalunya, ja fa anys que ha perdut el nord i els vots és cosa sabuda i acceptada per tothom menys pels seus dirigents, que segueixen entestats a fer veure que poden controlar el ritme, el calendari i l'agenda política.  Però a manca d'autèntica capacitat d'influència, només els queda l'opció de fer nosa.  I això és justament el que planteja Alícia Sánchez-Camacho. La popular ha amenaçat de dur els pressupostos de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries.  I per a què...

Els darrers dies hem assistit, amb cara d'estupefacció -o potser no-, a un seguit d'esdeveniments que, tot i que segurament no ens fan cap gràcia, són absolutament legals, d'acord amb la legalitat espanyola i la lectura que se'n fa en aquests moments.  Repassem: - El Tribunal Constitucional sentencia que els catalans no podem fer consultes, a no ser que sigui per elegir la pubilla de la festa major, i poc més.  Tocat i enfonsat una de les línies de flotació de qualsevol democràcia:  la capac...

Fa uns dies que corre per Internet aquesta imatge d'un metge de Califòrnia (podria ser de qualsevol lloc del món) després de perdre un pacient seu de dinou anys.  Aquesta és la viva representació del dolor, del fracàs, de la impotència.  Però més enllà de la imatge en ella mateixa hi ha tot un discurs, encara molt més important. Qui no ha perdut mai un amic, un projecte, una feina, una parella, un somni...?  Qui no ha sentit mai la plantofada terrible del fracàs amb què la vida ens baixa del...

De vegades costa molt engegar.  Records de diumenge, ressaca futbolera, darrer cap de setmana -de moment- de campanya electoral... tot un seguit de factors que fan un dilluns complicat, potser com tants d'altres,  en què encarar la rutina, la feina, els problemes -que mai no falten- més complicat del que ja és habitual. Potser és el bon temps, potser la perspectiva ja no gaire llunyana de les vacances, però hi ha dilluns que fa mandra posar els peus a terra i tirar endavant.  Però no hi ha r...

Recordar, de tant en tant, és l'únic que ens queda.  Recordar fets, llocs, històries, paraules, persones.  La memòria, de tant en tant, és el gran bàlsam contra l'oblit, un bàlsam que ens ajuda a admetre que som qui som i que som com som, segurament, per un conjunt de circumstàncies que no sempre temin prou presents. L'absència d'algú deixa un silenci intens a dins nostre, un espai buit que omplirem amb la memòria, amb els records, amb les imatges de tot allò que hem viscut i que se'ns engan...

Va dir Einstein que hi ha dues coses que són infinites:  l'univers i l'estupidesa humana, i que la primera encara estava per demostrar.  El mèrit del savi és que va pronunicar aquesta sentència abans que existís el PP, la qual cosa ja li podria atribuir un nou mèrit, el de ser un autèntic visionari. Aquesta reflexió ve a compte de la darrera aportació científica popular al món de la lingüística i que intenta demostrar que el valencià és una llengua íbera.  Que aquesta gent no són gaire llegi...

No és cert que els dirigents del Partit Popular sempre menteixen.  De vegades, se'ls escapa la veritat, ni que sigui, molt em temo, de manera inconscient.  Regellim, si no, les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría i el seu fantàstic "ha llegado la hora del sacrificio de los políticos", a propòsit de projecte de reforma de les administracions públiques. Servidor, que d'això de la cosa pública en comença a saber alguna cosa, sempre havia pensat que els organismes administratius eren l'instru...

Si la informació de La Vanguardia és certa, i no té per què no ser-ho, els ducs de Palma se'n van a viure a Suïssa, des d'on la infanta es podrà ocupar com cal de l'àrea internacional de la Fundació La Caixa.  El seu consort, però, no està massa clar si hi va a desenvolupar cap mena d'activitat remunerada, si viurà a cavall entre Barcelona i Ginebra, o si es quedarà, diguem-ne de rodríguez, resolent la seva situació judicial.  Tampoc no es pot desartar el cesament temporal de la convivència (q...

Algú va dir que la vida era triar constantment.  I triar, de fet, és descartar una pila de coses per escollir-ne només una. Així anem fent cada dia, i així anem ocupant el nostre temps en coses que hem de fer, en coses que ens demanen que fem o en coses que realment volem fer.  L'encert que tinguem en aquesta tria constant, en aquest establiment inconscient de prioritats, serà el que, en gran mesura, dibuixarà el nostre nivell de felicitat i la nostra satisfacció personal. ...