Arrossegueu per canviar la teva foto
JA

Joanjo Ardanuy

Home. Viu a Lleida, Segrià, Països Catalans. 59 anys.
per en 7 Juny 2013
Espectacular la imatge del ministre Wert, amb cara de ruc, contemplant com la flor i la nata dels universitaris del seu país no es dignen ni a saludar-lo, mentre lleuixen samarretes contra la seva política educativa. La imatge, per ella mateixa és molt il.lustrativa i posa de manifest que la intel.ligència, la capacitat i l'excel.lència no tenen res a veure amb l'estupidesa, la mediocritat o el fanatisme. ...
1.2k+ Vistes 0 Li agrada
per en 5 Agost 2015
Hi ha ocasions en què les paraules costen de sortir.  De vegades és per manca de coses a dir, però de vegades, perquè és massa allò que es vol deixar anar.  Com ara. Te n'has anat, Quim, i no sé com agrair-te una pila de coses, de complicitats, de suport incondicional.  Només sé dir-te que et trobaré a faltar en tants i tants espais comuns, en tants projectes i en tantes iniciatives, igual com t'he trobat a faltar aquests mesos en aquella cadira buida que mirava d'omplir, sense destresa, per...
1.1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 22 Novembre 2016
Si us plau, que ningú em torni a parlar de democràcia ni de justícia mentre a Madrid passin coses com el que va passar el passat dia 20.  Un home és apallissat per un grup de persones que participaven en una manifestació feixista, davant dels nassos de la policia i  cap detingut.  Res de res, malgrat que tota la seqüència dels fets corre en vídeo per les xarxes. Costa molt poc identificar, detenir, jutjar i condemnar algú per cremar una foto del rei, que es veu que és poc menys que delicte c...
1.1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 18 Juny 2013
Recordar, de tant en tant, és l'únic que ens queda.  Recordar fets, llocs, històries, paraules, persones.  La memòria, de tant en tant, és el gran bàlsam contra l'oblit, un bàlsam que ens ajuda a admetre que som qui som i que som com som, segurament, per un conjunt de circumstàncies que no sempre temin prou presents. L'absència d'algú deixa un silenci intens a dins nostre, un espai buit que omplirem amb la memòria, amb els records, amb les imatges de tot allò que hem viscut i que se'ns engan...
1.1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 8 Juny 2013
El govern del PP és una font inesgotable de sorpreses i un autèntic mostruari de demagògia barata.  Un dels darrers, i tristíssims, exemples el vam tenir la setmana passada, quan el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va defensar que la causa dels problemes de malnutrició infantil a Catalunya eren culpa de la televisió autonòmica i dels mossos d'esquadra. A banda de la bestiesa monumental d'aquesta afirmació, potser caldria demanar-li al ministre si, en el cas hipotètic que Catalunya no...
1.1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 19 Novembre 2016
Hi ha, al meu parer, un element del procés d'independència que no s'ha posat amb prou claredat i que podria decantar definitivament la voluntat de la societat en general en favor del nou estat.  Aquest element és fer visible de manera sistemàtica i constant, tot el que podria realment canviar si deixem de dependre d'un altre govern. En síntesi, es tracta d'explicar tot el que podríem fer de manera diferent i que no podem canviar perquè no en tenim la capacitat jurídica, normativa, ni polític...
1.1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 12 Juny 2013
Finalment, el PSC (acceptem aquestes sigles com a definitòries del autoproclamats socialistes catalans) va posant totes les seves cartes a sobre de la taula:  aposten pel "no" a la independència i, a més, suposant que fos en el marc d'una consulta pactada amb Madrid.  És a dir, no a tot el que no sigui amb el vist-i-plau d'Espanya. Mai no havia dubtat de l'error monumental que va ser el tripartit, especialment el segon, en relació amb el futur del nostre país.  On és aquella "pluja fina" que...
1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 5 Agost 2013
Malament rai quan un esportista (una waterpolista, en aquest cas) és notícia per haver de tancar un compte de Twitter i no per haver format part de l'equip campió del món.  Però així funciona bona part de la mentalitat hispana:  no n'hi prou amb servir lleialment i amb tota la seva capacitat, cal la submissió ideològica, també.  I això és el que Roser Tarragó ara, i altres abans, no poden ni volen fer:  deixar de pensar i de sentir allò que pensen i senten i competir, alhora, per l'única selec...
1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 21 Novembre 2016
Ja està.  Inaugurat formalment el carrer dedicat al 9N a Montoliu de Lleida, amb l'assistència d'una sobredimensionada representació política que es va traslladar, amb tota la seva comparsa habitual de companys de partit al territori i de mitjans de comunicació, a una localitat que, de ben segur, ningú -o gairebé- d'ells hauria sabut situar al mapa uns dies abans. I van anar-hi i van marxar.  I punt final.  Fotos, parlaments, encaixades de mans, cares d'anunci de dentifrici i tots contents. ...
1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 25 Novembre 2016
Ja està en marxa la nova gramàtica de la llengua catalana que ha redactat l'Institut d'Estudis Catalans.  Polèmica a la vista per a mesos i mesos, no en tingueu cap dubte, perquè qui no té feina el gat pentina i en determinats àmbits proliferen els gats ben llustrosos.  A tall de resum, i per veure una mica de quin mal haurem de morir, valgui aquest article, un de tants que corren per les xarxes aquests dies. Sembla que la solució a molts dels debats de les passades dècades hagi estat la fle...
1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 14 Novembre 2016
Començar alguna cosa sempre implica aquella sensació excitant, però que causa por, alhora.  És saber que es creua una porta a algun lloc desconegut que ens atreu prou com per fer el pas, però que comporta tota mena d'incerteses i, fins i tot de riscos. Fet i fet, ens passem la vida començant coses.  Avui, perquè és dilluns, cada dia perquè és un dia nou ple d'oportunitats i de reptes... però de tant en tant hi ha començaments que realment alteren la nostra manera de fer, les nostres rutines ...
1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 24 Novembre 2016
Diu la dita que qui canta els seus mals espanta, i alguna cosa deu tenir de certa quan hi ha qui ha dedicat el seu temps a estudiar els beneficis d'una activitat a priori tan supèrflua com cantar.  A tall d'exemple, podem fer un cop d'ull a aquest petit article que n'enumera uns quants. Ben mirat, qui no ha experimentat mai emocions al ritme d'una música, d'una cançó?  Qui no s'ha llevat mai al matí amb una tonada enganxada als llavis o qui no ha taral·lejat mai alguna tornada en algun momen...
1k+ Vistes 1 m'agrada