declaració d'amor i principis poema visual amb música d'Arvo Part, Spiegel Im Spiegel ...

Avui és un dia especial, avui ens tornem a trobar. ...

Un món petit. Plovia. Se li van treure les ganes de fer res. Un altre cop. La poca llum del matí, estava tot tapat, convidava a seguir al llit un parell d’hores més. Però es va aixecar. Va posar-se l’albornòs, va sortir de l’habitació mentre sentia la dutxa del pis de dalt. Va pensar que no havia de fer res, que hagués hagut de continuar parant el despertador cada cinc minuts. Alguns cops era capaç d’estar-se al llit, amb el timbre del despertador al costat de l’orella, cada cinc minuts, pa...

Titol de l’obra: “L’eSPLÍN” , (escrit així.) ...

...

Un poco de poesía, un poco no más. Si, moza, poesía. Si hay vida la hay. ...

Carta a Hamlet. ...

   . . ...Hi havia una historia, d'aquelles maques, maques, que no vai explicar-te, i que per la manera en com se'm fa present darrerament, em veig obligat, amb molt de gust de parlar-te'n. Espero fer tots els honors que es mereixen els fets, i l'amor posats en ells. ...

Monòleg, algú escolta, ho pot fer tant un actor com una actriu, modifiqueu el gènere al gust o necessitats. Música Chet Baker: “You don’t now what love is” i d’altres de l’estil. ...

...

ser o no ser / pornoShakespeare ...

Conferenciant:: Senyores, senyors, bona nit. Com tots poden intuir per la decoració de l’espai en el que ens trobem, avui, senyores i senyors, parlarem de la Repercussió Econòmica de la Oliva en el Tercer Món,.... pfrtffff jajajeje. ...

...

En una web he trobat una discusió sobre fustes aptes per sonar, i acaba amb una llista que contradiu un xic l'anterior article sobre les fustes. la web és http://www.mandolincafe.com/forum/archive/index.php/t-62537.html ...

Salut! Ahir per mirar de sortir de dubtes sobre les espècies d'arbres musicals vaig fer cap a Masjoan, a Espinelves, casa pairal hermosa amb història, i una família que fa 150 anys que cuida un bosc com un jardíbotànic, dedicat a les conníferes. tenen més de 25 epècies diferents d'arreu del món.  ...

Doncs això, ahir vaig encolar el riscle, o aro, del cul de l'instrument, només el tac del cul, on va la pica, i avui he encolat la part del mateix riscle que s'uneix als tacs centrals, on comencen les Cés. Em falten sargents per fer-ho tot alhora... Un company que va fer un curs de luteria a Terrassa, em comentava que si convé que el riscle es passi tres mesos al motlle perquè no es mogui gens al treure'l del motlle, que no torni al seu lloc abans d'encolar, convé deixar-lo. però... malgrat ...

Vaig refer el riscle de la Cé malmès i esquerdat, aquest cop l'he deixat més ben ajustat, ha estat amb la forma i posat al motlle més dies, de calor, molta calor. Això ha fet que no hi hagi forces que mouen la fusta al moment d'encolar, i no pateix tant. ha resultat bé, crec. Si anén a mesurar al milímetre, hi ha dos milimetres de diferència d'altura entre una Cé i l'altra, consultarem com solventar-ho correctament. ...

No són fets per mi però els han fet per mi... jeje El primer un Bell, imitació molt ben aconseguida d'un hang fet a Cantàbria, després de dos anys d'espera, el vam anar a buscar, .. és maco, sona bé, ..va costar triar entre les més de trenta afinacions que tenia el seu creador. ...

els historiadors diuen que l'instrument més antic, després de picar un pal amb qualsevol cosa, va se l'arc de boca, precursor de tots els instruments de corda. Un pal i una corda, un arc en tensió, amb una baqueta prima es pica la corda, i amb la boca enganxada al pal, fa de caixa de ressonància. Al modular la cavitat bucal es pot fer modular l'armònic de la corda, i fer una escala d'armònics, si varia la tensió de la corda, varia la nota fonamental. A la amèrica nativa en diuen mouthbow, i ...

banjele, pel banjo, l'ukelele..., asiàtic pel mànec, i 15 minuts... El repte era fer un instrument en les hores mortes d'un cap de setmana, el veí del tunning em va regalar una darbuca d'alumini dolentota, i en una fira d'antiguitats vaig comprar per 20 duros un màstil d'instrument de corda asiàtic, de dues cordes, presumiblement fregades, sense caixa de ressonància, però amb segeta pròpia i curiosa. ...

quan ja feia temps que volia un hang i no en podia trobar, ni provar, mentre esperava a la llista d'espera per un Bell, (casi casi un hang, fet a Cantàbria per un monjo...) un parell d'anys, vaig voler anticipar el que podria ser tenir un d'aquests instruments entre les mans. Em vaig fer un testòfon. A base d'anar a centres de jardineria i i magazems de ceràmica, i després de provar muntanyes de testos, primer d'oïda, després amb un afinador, els vaig anclar, amb uns ferros que entraven pels s...

Maco el nom dels riscles, son el que jo fins ara en deia els aros, els laterals de fusta que dónen l'altura o el gruix de l'instrument. Vaig refer un dels riscles de les Cés, i vaig aprofitar-ne un de més esquerdat, els vaig encolar, i un cop trets els sargents, retallats els sobrants i polits un xic, queden així: ...

Aviu és 21 de juny de 2012, primer dia d'estiu, soltici, molta calor i fa dies que no plou, bones coses per nar a collir les plantes per fer la meva versió de la ratafia. Havent consultat centenars de receptes, si, si, compartit degustacions, havent-ne fet proves amb diferents quantitats d'alcohols diferents, anís, dolç i sec, i aiguardent durant cinc o sis anys ja, i seguint enamorat de la mística que envolta el món de la ratafia, em proposo explicar com la faig jo, entenent que és un licor...

Bé,.. seguim amb les pràctiques, que en el fons és el que és aquest procés de construcció, amb la última misió de trobar-me amb tots i cadascún dels problemes amb els que es pot trobar un aprenent i autodidacta,..  Ahir vaig encolar una possible tapa d'Avet, ni Picea, ni German Spruce, ni res de res, Avet del Pirineu. Del tauló més "maco" ( amb les vetes més paral·leles i juntes, amb part de l'anell central del tronc al perfil, i pocs nusos) (i tallat verd i ben tort per cert...) he triat el...

Després d'haver-me trobat amb la dificultat d'escairar els cantells de les fustes, rebaixar gruixos, etc, m'he regalat, per l'aniversari de la masovera, una pulidora de banda, així la puc fixar de costat i escairar, jeje. ...

Ahir vaig anar al fuster de capçalera per partir per la meitat, o rebaixar si no es podia, el tauló de Blada, per treure'n el fons. Entre les presses del fuster i un procediment amb l'ordre dels factors invertits (que si que altera el producte) vaig tornar a casa amb dos trossos de blada que difícilment em serviràn pel que volia, .. nasti de plàsti. un pitafi gros. (ja ho deia en Roscada que n'havia fet malbé molta de fusta,.. ja l'entenc ja... en fi. una foto del pitafi. (sense més comentar...

Després d'uns dies de parada obligada (un gripasso que aturdia prou com per no atrevir-me a tocar fusta..), continuo amb el tac superior, que aguantarà els aros o laterals, la tapa i el fons, i a més el mànec, o sigui que és una peça important. També allotjarà el suport d'acer com els dels Toms de la baterial (un dels tambors), que servirà per fixar el contrabaix a un peu també de bateria, i deixar-lo plantat. I si l'electrònica va interna, algún dels components també anirà en aquest blocc. ...

Segueixo amb el motlle, i com que ja comença a intuïr-se la forma del cos, no me'n puc estar de fer muntatges de les peces fetes per veure com va quedant, i comprovar mides, clar. ...

Doncs, deixem reposar el mànec o màstil i el diapasó o batedor, que els queda acabar de portar a la mateixa mida dels laterals, i tallar sobrants, malgrat tot espararé a tenir el cos començat per portar-li a en Roscada de les Planes d'Hostoles perquè m'orienti.  Així que em poso amb el motlle interior, on s'incorporen (de manera que es puguin treure) uns tacs de fusta d'Avet que és on s'agafaràn els laterals de la caixa de l'instrument. Els laterals, o aros, seràn llistons deixats a 4mm de g...

aqui un petit fragment del mecanisme minimalista per fer el radi del diapasó. https://www.youtube.com/watch?v=GaJe4n6uCYo

tot i que no vaig pesar el bloc de fusta del diapasó al principi, l'he pesat ara, i també junt amb mànec, i déu n'hi dó... la primera foto és abans de retallar les vores a la mida i rebaixar el conjunt. ...

Des d'ara  mateix us reomano buscar tota la diacografia d'aquest contrabaixista excepcional, RENAUD GARCIA-FONS, un patacrac de tres parells de collons. Impressionant, no savia que es podia tocar així el contrabaix. El domini de l'instrument és brutal, i com juga amb els aguts! gasta un contrabaix curiós, sembla de caixa mes petita, i té 5 cordes que sonen com vol. a veure si el podeu veure! ...

Segueixo amb el radi del diapasó,.. ha quedat desbastat, ara em falta anar a buscar un tros de tub de 15 cm de diametre, 75mm de radi, i posar paper de vidre a l'interior, i hores! que encara s'ha de treure molta fusta. Intento que la meva mà recordi el pes del diapaso de Banús que vaig suspesar amb en Roscada, Luthier de contrabaixos, i veig que la fusta d'Ipe, és més densa i pesa més. ...

He deixat descansar el mànec, necessito variar de feina i poder tonar-hi per acabar-lo de reduïr de mides,.. el veig molt gran ara, així que em poso amb el diapasó. per on passegen el dits. De primer desbastar tota la fusta dels laterals. ...

anem bé, al contrari que amb els nadons, aquí el que importa és perdre pes. serveix de mesura per la feina feta. ...

buscant instruments curiosos que em fascinin vaig trobar la kora, arpa subsahariana, de mali-senegal..., son dos jocs de 10 i 11 cordes per cada mà, afinades en terceres, amb 3 escales heptatòniques incompletes. a cada lloc on n'hi ha fan servir afinacions dferents jo l'he afinada amb l'escala del Bell (hang) fa, lab, do, reb, mi, fa, sol, lab, sib. La vaig fer ajuntant un tambor mapuche regalat pel Choclo-Loco, destensat i sense gaire futur, unes baquetes desaparellades per tensar la pell, ...